Macadamia
Macadamia és un gènero de planta arbòrea de la família de les proteàcees; té descrites 14 espècies de les quals solament 5 es consideren vàlides i són acceptades.[1]

Descripció
editarEs tracta d'arbusts o arbres siempreverdes de 2 metros d'altura en fulles lanceoladas o obovada a elíptiques de 6-30 cm de llarc per 2-12 d'ample, en vores sanceres o serrats, organisades en verticilos de 3 a 6. Les inflorescèncias, axilars o terminals, són llarcs (5-30 cm) i estrets arracadas, a voltes panículas, de parells bracteadas de flors hermafroditas, pediceladas, centimétricas, sense bràctees, en 4 tépals, blancs, purpúreos o rosats, reflexos en l'antesis. El frut, de llavors comestibles en certes espècies, és un folícul llenyós molt dur, tradidehiscente, de forma globosa en un àpiç puntagut, en una o, rarament, dos llavors.[2]
Distribució
editarLa seua àrea de distribució natural es llimita a l'est d'Austràlia, Nueva Caledonia i Indonèsia. Hi ha 2 espècies introduïdes en China (M. integrifolia i M. tetraphylla).[2]
En l'actualitat la macadamia es cultiva també en Mèxic, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica,[3] Guatemala, Equador, Paraguay, República Dominicana, Veneçola, Suràfrica i Madagascar. Es va introduir en Perú, com a cultiu alternatiu, a través d'un programa de FONCODES-Fondo de Cooperació per al Desenroll Social.
Taxonomia
editarEl gènero va ser creat per Ferdinand von Mueller i publicat en Transactions of the Philosophical Institute of Victoria, vol. 2, p. 72, 1857[1]. L'espècie tipo és aquella Macadamia ternifolia.
- Etimologia
- El nom del gènero va ser dedicat per Von Mueller al seu amic John Macadam, Esq., M.D., el llavors Secretari del Philosophical Institute of Victoria[2].
Noms comuns del frut
editar- Macadamia
- Anou de Arbusto
- Anou de Macadamia
- Anou Maroochi
- Queensland Nut
- Nova Armela
- Armela del Nou Món
Els aborigen australians ho criden Kindal kindal o Jindilli.
Cultiu i usos
editarNomés dos espècies posseïxen importància comercial en el camp alimentici per ser les úniques que tenen l'anou comestible: Macadamia integrifolia i Macadamia tetraphylla. Les anous de les demés espècies són venenoses per la presència de glicósidos, encara que estos glicósidos poden ser eliminats per mig de diversos processos ya coneguts pels aborigen.
En l'actualitat la macadamia s'usa també per a la producció de cosmètics, ya que contribuïx a l'hidratació de la pell.
La macadamia conté àcit palmitoleico (C16:1), un àcit gras omega 7 i és especialment ric en àcit oleico, àcit linoleico, vitamina I i esterols (avenasterol), que li donen propietats suavisants i calmants.[4]
Referències
editar- ↑ Macadamia en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ 2,0 2,1 Macadamia en Flora of China
- ↑ «Cultive de Macadamia integrifolia, in Aspectes Tècnics sobre Quarantacinc Cultius Agrícoles de Costa Rica, Direcció general d'Investigació i Extensió Agrícola. Ministeri d'Agricultura i Ganaderia, Sant Josep, Costa Rica, 1991». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2013. Consultat el 15 de setembre de 2016.
- ↑ «Oli de Macadamia: Calmant, Anti Arrugues, Protector de pell i pèl, Ideal Pells Grasses i/o Fláccidas. en Bazar Natural, 2014». Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2015. Consultat el 21 d'agost de 2015.
Enllaços externs
editar- Anou de Macadamia, reina australiana de les anous, en jardin-mundani, Sagnant en vert; en abundant iconografia.
- [3] [4] archivat en Wayback Machine. ANBG - Flora d'Austràlia
- [5] [6] archivat en Wayback Machine. ANBG - Índex de noms de plantes australianes
- [7] [8] archivat en Wayback Machine. Proyecte de reforestació sostenible en Macadamia, produïda en la finca Valhalla, en Antiga Guatemala]
- [9] L'anou d'arbust més deliciosa d'Austràlia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macadamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.