Ludi scaenici
Els ludi scaenici eren els jocs practicats, en un principi, pels etruscs que es varen inspirar en pràctiques similars átiques o gregues, i que després arreplegarien els romans. Com a moltes de les seues pràctiques, les úniques chafades etrusques són les representades en els fresques de les seues tombes.
Descripció
Els ludi scaenici formaven part dels ludi, jocs organisats en el quadro de la confederació etrusca de les dotze ciutats (dodécapolis) que, en estes manifestacions religioses i, al temps, en espectàculs, varen reforçar la seua unitat.
En les fresca de les tombes etrusques s'han trobat representacions d'escenes a on la música ocupa un lloc primordial en els jocs funeraris que han aplegat al nostre coneiximent, com en la necròpolis de Monterozzi. També podien ser jocs sagrats (ludi sacri) funeraris en honor del difunt o rituals per a solicitar el favor dels seus diversos deus o per a assossegar la seua ira.
Els ludi scaenici són jocs en escenificació de vocació ritual i votiva: teatre, música, mim, dansa o ballet, incloent el joc dels ludions (actors etruscs que ballaven al són de la música)[1] o dels histriones.[2] Varrón nos informa[3] d'un autor de tragèdias etrusc cridat Volnio. Estos jocs seran presos igualment pels romans, sent el seu destí les representacions teatrals.
Atres jocs que s'utilisaven: els daus etruscs, cótabo, el de la pilota (episkyros o harpastum) i el joc de Fersu. Entre les danses etrusques destacaven la dansa armada ("Troia"), les danses funeràries, les «danses saltarinas» i les danses de caràcter dionisíaco.
En l'Antiga Roma, dins dels jocs públics organisats per l'Estat en honor dels deus, es feyen representacions teatrals (ludi scaenici) i circenses (ludi circenses) precedides, per tant, per sacrificis rituals. Aixina, en els Ludi Megalenses, els Ludi Cereals, els Ludi Florals o els Ludi Apollinares es disponien ludi scaenici als que seguien un dia final dedicat als espectàculs circenses.[4]
Referències
- ↑ Tito Livio, VII, 2.
- ↑ Dominique Briquel, La Civilisation étrusque, pp. 177-179.
- ↑ Varron, Tractat sobre la llengua llatina, V, 55.
- ↑ Floralia. [1] archivat en Wayback Machine. Lily Ross Taylor. En About Education. Consultat el 29 de setembre de 2014.
Bibliografia
- Jean-Paul Thuillier, Els jeux athlétiques dans la civilisation étrusque, Roma, 1985.
- Jean-Paul Thuillier, "Sur els origines étrusques du théâtre romain" en Spectacula II: li théâtre et ses spectacles (Actes du colloque tenu au musée archéologique Henri Prades de Lattes, 27-30 d'abril de 1989), Lattes, 1992, pp. 201-208.
- Jean-Paul Massicotte i Claude Lessard, Histoire du sport, de l'antiquité au XIXe siècle, 1984 ISBN 2 7605 0344 5 [2]
- Maxwell L. Howell, Els Sports et els jeux chez els Étrusques.
- Dominique Briquel, La Civilisation étrusque.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ludi scaenici» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.