Lucera

Lucera és una ciutat i municipio de la Província de Foggia, situada en la regió italiana de la Pulla.

Historia antigua

Lucera és una ciutat antiga, erigida sobre l'anterior ciutat de Daunia, la capital del territori dels Dauni, una tribu dels yapigios apulos. Les excavaciones arqueològiques han demostrat l'existència d'un poblat de la Edad del Bronce dins dels llímits del municipi. Lucera va prendre el seu nom provablement en honor a Lucio, un mític rei dauno, o be per un temple consagrat a la deesa Lux Cereris. Una tercera possibilitat seria la seua fundació pels etruscos, en el cas de la qual el seu nom podria significar "bosc sagrat" (luc = fusta, eri = sagrat).

Durant la segunda guerra samnita, el ejército romano es trobava acampat prop de Calacia quan els samnitas li varen fer creure l'engany de que estaven sitiant Lucera, aliada dels romans. L'eixèrcit romà va partir ràpidament a socórrer la ciutat, pero va caure en una emboscada en les Horcas Caudinas i va tindre que capitular. Lucera va ser ocupada pels samnitas, que despuix la varen perdre despuix d'un tumult i despuix de la ruptura de la treua en els romans, en l'any 315 a. C. La ciutat va solicitar la protecció de Roma, sent llavors declarada com Colónia Togata i governada directament pel Senado romano, qui va enviar a 2.500 colon per a reforçar els llaços d'unió entre les dos ciutats. Des de llavors, Lucera va ser una lleal aliada de Roma.

Al final de la República, durant la segunda guerra civil, Pompeyo va establir els seus quarters en Lucera, encara que la va abandonar en aproximar-se Julio César. La ciutat va canviar ràpidament de bando, i aixina la clemència de César la va lliurar de danys. En canvi, durant la guerra civil que va enfrontar a Marco Antonio i Octaviano, no es va lliurar de la destrucció tan fàcilment. Despuix de la guerra, Octaviano va assentar en les terres de la devastada ciutat a numerosos soldats veterans, lo que va ajudar a que es recuperara pronte i iniciara una nova etapa de prosperitat, com atesten molts restants que han pervixcut d'este periodo, entre ells el anfiteatro.

En la caiguda del Imperio Romano de Occidente, la ciutat va entrar en una etapa de decliu. En l'any 663 va ser conquistada pels lombardos i despuix arrasada pel emperador bizantino Constante II.

Periodo islámico

En 1224, el emperador Federico II, responent a vàries sublevació religioses en Sicília, va expulsar a tots els musulmans de l'illa, confinant-los en Lucera a lo llarc de les dos décades següents. En esta controlada situació no varen poder sostraure's a l'autoritat real, beneficiant aixina a la Corona a través dels imposts i de diversos servicis militars. El seu número final va oscilar entre 15.000 i 20.000 persones, motivant que a la població li la cridara Lucera Saracenorum (Lucera dels sarracenos), degut a que representava l'últim baluart de la presència islàmica en Itàlia.

La colónia musulmana va perviure durant 75 anys, fins que va ser saquejada en l'any 1300 per les forces cristianes dirigides per Carlos II. Els musulmans de la ciutat varen ser obligats a la conversió, expulsats o venuts com a esclaus, i molts d'ells varen trobar asil en Albania, a l'atre costat del mar Adriático. Les abandonades mezquitas de la ciutat varen ser destruïdes o reformades, i es varen erigir noves iglésies sobre les ruïnes, inclosa la catedral Santa Maria della Vittoria.

El castillo de los Hohenstaufen.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	14 934	13 075	14 832	16 962	16 544	16 970	18 048	18 447	25 829	28 409	31 314	32 795	35 615	35 162

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Edificios singulares

Existixen en Lucera varis edificis singulars que daten de diferents etapes:

• El anfiteatro romà
• El castell medieval
• L'iglésia de Sant Francisco
• La catedral, construïda en 1300 sobre les ruïnes de l'última mesquita existent en Itàlia, destruïda en el mateix any.

Vore també

• Diócesis de Lucera-Troia