Llibre d'emblemes

Els llibres d'emblemes o llibres emblemàtics són una categoria particular de llibres didàctics ilustrats impresos en Europa durant els sigles XVI i XVII, que contenen una série d'imàgens simbòliques en texts explicatius.

El saber, en el Llibre d'Emblemes de George Wither (Londres, 1635).

Xilografia de Guillaume de la Perrière, Li Théâtre dones bons engins, 1539.

Els estudiosos diferixen sobre la qüestió clau de si els emblemas reals en qüestió són les imàgens visuals, els texts que s'acompanyen, o la combinació d'abdós. Açò és comprensible, ya que el primer llibre d'emblemes, el Emblematum liber (conegut més tarde com els Emblemata) d'Andrea Alciato, va ser publicat per primera volta en una edició no autorisada en la que els gravats en xilografia varen ser elegits per l'impressor sense cap indicació de l'autor, que havia distribuït el text en forma manuscrita sense ilustració.

Alguns dels llibres d'emblemes més antics no duyen ilustracions, especialment els realisats per l'impressor francés Denis d'Harsy. En el temps, no obstant, el públic llector esperava que els llibres d'emblemes contingueren combinacions de texts i imàgens. Cada combinació consistia en una xilografia o gravat sobre metal acompanyat per un o varis texts breus, destinats a inspirar a les seues llectors reflexions sobre lliçons de moralitat derivades del conjunt de text i image. L'image era objecte de numeroses interpretacions: només per mig de la llectura del text, el llector podria determinar el significat que pretenia l'autor. Aixina, els llibres estan estretament relacionats en la personal combinació simbòlica entre el text i l'image.

Els llibres d'emblemes, tant seculars com religióss, varen alcançar una enorme popularitat en tot el continent europeu. Varen ser especialment numerosos en Holanda, Bèlgica, Alemània i França, i no varen tindre tant èxit en Gran Bretanya. Andrea Alciato, va escriure els epigrama que figuren en el primer i més difòs llibre d'emblemes, el Emblematum liber, publicat per Heinrich Steyner en 1531 en Augsburc. Un atre influent llibre ilustrat va ser la Iconologia de Cessara Ripa, publicat per primera volta en 1593, encara que no fora pròpiament un llibre d'emblemes, sino una colecció d'alegorias erudites.

Dos llibres d'emblemes anglesos varen ser publicats en 1635, el famós Emblems de Francis Quarles i A collection of Emblemes, Ancient and Moderne de George Wither. Moltes obres emblemàtiques varen prendre prestades planches o texts (o abdós) de llibres anteriors, com en el cas de Choice of Emblemes de Geoffrey Whitney, una compilació que utilisava principalment els recursos de la Officina Plantiniana.

Els primers estudis europeus de jeroglífics egipcíacs, com els d'Atanasio Kircher, varen supondre que els jeroglífics eren emblemes, i en conseqüència,els varen interpretar imaginativamente.

Espanya

En Espanya, els Emblemata es varen traduir al castellà per Bernardino Daza Pinciano (Lió, 1549) i va rebre els comentaris de Diego López (Declaració magistral sobre els Emblemes d'Andrés Alciato, Valéncia, 1615), del gran humaniste Juan de Mal Lara (Comentari dels Emblemes d'Alciato) i del Brocense (Comment. in And. Aciati Emblemata, Lugduni, 1573). Com l'imprenta passava grans dificultats, l'emblemàtica no va trobar pronte una via fàcil per a produir obres impreses. Les primeres manifestacions que es coneixen d'este gènero s'aprecien en els festejos públics que alcen aparats d'art efímer, a on es troben descripcions dels programes iconográficos que es varen utilisar per a celebrar entrades de reis o exequias de personages lligats a la monarquia. S'utilisen emblemes i epigrama en forma canònica molt abans de que existiren llibres d'emblemes espanyols. Durant el XVI, lo que va interessar als emblemistas va ser, sobretot, l'aspecte utilitari i didàctic de l'emblema.

La lliteratura emblemàtica va tindre en Espanya sobretot contingut moral i religiós llevat tal volta en el cas de Diego de Saavedra Fajardo i de Juan de Solórzano, que varen pretendre donar als seus emblemes un caràcter exclusiu d'ensenyança a príncips i governants per al bon govern.

Els primers emblemistas espanyols varen ser:

• Juan de Borja, Empreses Morals (Praga, 1581).
• Francisco de Guzmán, Triumphos morals (Alcalà d'Henares, 1565).
• Juan d'Horozco i Covarrubias, Emblemes morals (Segòvia, 1591, editio optima).
• Hernando de Soto, Emblemes moralisades (Madrit, 1599).
• Juan Banys de Velasco, L. Anneo Séneca ilustrat en blasones polítics i morals (Madrit, 1670).
• Sebastián Covarrubias, Emblemes morals (Madrit, 1610).
• Juan Francisco Fernández d'Heredia, Treballs i afanys d'Hércules, floresta de sentències i exemplos (Madrit, 1682).
• Herman Hugo (tr. de Pedro de Sals, s. j.), Affectos divins en emblemes sagrades (Valladolit, 1658).
• Antonio de Lorea, David pecador i David penitente: empreses morals polític-cristianes (Madrit, 1674).
• Andrés Mendo (s. j.), Príncip perfecte i ministres ajustats, documents polítics i morals (Lió, 1662).
• Lorenzo Ortiz (s. j.), Memòria, enteniment i voluntat. Empreses que ensenyen i persuadixen el seu bon us en lo moral i en lo polític (Sevilla, 1677).
• Lorenzo Ortiz (s. j.), Vore, sentir, olorar, agradar, tocar. Empreses que ensenyen i persuadixen el seu bon us en lo polític i en lo moral (Lió, 1687).
• Antonio Pérez, Retrat al viu del natural de la fortuna (Rhodanusia [París?], 1625).
• Cristóbal Pérez d'Herrera, Proverbis morals i consells cristians (Madrit, 1618).
• Alonso Remón, Discursos elògics i apologètics. Empreses i divises sobre sant Pedro de Nolasco (Madrit, 1627).
• Diego Saavedra Fajardo, Idea d'un principe politico christiano : representada en cent empreses (En Monaco [Munich], Nicolao Enrico, 1640).
• Juan Solórzano Pereira, Emblemata regio-política in centuriam una redacta (Madrit, 1650).
• Juan Francisco de Villava, Empreses espirituals i morals (Baeza, 1613).

Vore també

• Iconografia

Referències

• Arthur Henkel & Albrecht Schöne, Emblemata, Handbuch zur Sinnbildkunst dones XVI. und XVII. Jahrhunderts, Verlag J. B. Metzler, Stuttgart - Weimar 1996, ISBN 3-476-01502-5.