Llei Mordaça Global
La cridada Mexico City Policy (que du el nom de la Ciutat de Mèxic per ser el nom del lloc a on va ser anunciada), també coneguda pels seus crítics en el nom de Global Gag Rule o Llei Mordaça Global)[1] és una política governamental intermitent dels Estats Units que estipula que totes les organisacions no governamentals (ONG) que reben fondos federals deuen abstindre's de promoure o realisar servicis relacionats en l'abort en atres països.[2]
Esta norma és un punt crític en el debat sobre l'abort i el seu tractament jurídic en els distints països. Mentres que les administracions republicanes l'adopten, les administracions demòcrates la cancelen.
Instaurada i mantinguda pels presidents republicans Ronald Reagan i George Bush, esta política va estar en vigor des de 1984 fins a giner de 1993 (el president demòcrata Bill Clinton la va derogar); va ser reinstituida en giner de 2001 quan el president republicà George W. Bush va assumir el càrrec, i va ser cancelada de nou el 23 de giner de 2009, poc en acabant de que el president demòcrata Barack Obama jurara el càrrec. En giner de 2017 el president republicà Donald Trump va instaurar de nou la denominada Llei Mordaça Globlal.[2]
Història de la Mexico City Policy
El seu nom sorgix de la sèu de la Conferència Internacional sobre la Població de les Nacions Unides de 1984, que va ser la Ciutat de Mèxic, i en la qual esta política va ser donada a conéixer. La «Mexico City policy» va ser instaurada en els Estats Units pel president Ronald Reagan eixe mateix any. Els seus aspectes finals varen ser negociats per Alan Keyes, que era Assistent del Secretari d'Estat.
Despuix que la Mexico City Policy fora instituïda, els va ser requerit a les ONG que adoptaren les seues condicions específiques per a que d'esta forma pogueren aspirar a rebre fondos federals dels Estats Units i, com a conseqüència, vàries agències internacionals de planificació familiar no varen poder seguir rebent una porció de la seua finançament. La Federació Internacional de Paternitat Planificada (IPPF per les seues sigles en anglés) no va alterar les seues operacions i va perdre més del 20% del total del seu presupost. Atres organisacions de planificació familiar, com l'Associació de Guia Familiar d'Etiopia no varen fer els canvis requerits per la «Mexico City Policy» i les seues subvencions els varen ser cancelades.
Mantinguda per George Bush, el president demòcrata Bill Clinton va anular esta política el 22 de giner de 1993. Va afirmar que la norma era «excessivament àmplia o indefinida», i va dir que havia «socavat grans esforços per a promoure programes de planificació familiar segurs i eficaços en nacions estrangeres».
El 22 de giner de 2001, el president republicà George W. Bush reinstituyó esta política per orde eixecutiva afirmant: «És la meua convicció que els diners de les persones que paguen imposts no siga usat per a pagar aborts, defendre'ls o promoure'ls, tant ací com en l'estranger. Per lo tant, yo crec que la “Mexico City Policy” deu ser reinstaurada».
En setembre de 2007 Barbara Boxer, senadora per l'estat de Califòrnia, va presentar una esmena dissenyada per a alçar les condicions de finançament impostes per la Mexico City Policy. Esta esmena va ser aprovada en una majoria de 53 a 41. George W. Bush va dir que vetaria qualsevol llegislació que poguera eliminar la Mexico City Policy.
La llei va ser cancelada de nou el 23 de giner de 2009, poc en acabant de que el president demòcrata Barack Obama ocupara el càrrec pero va ser restablida en giner de 2017 baix el president republicà Donald Trump.[3] El Secretari d'Estat Rex Tillerson va anunciar en maig de 2017 que la política s'expandiria a tota l'ajuda internacional en salut distribuïda pel govern nortamericà, comprenent casi $9 mil millons USD.[4]
La naturalea d'esta política ha tingut implicacions per a les ONG en casi tots els països, com per eixemple Suràfrica. Inclús si algunes ONG no recolzaven l'abort, era illegal per a estes no informar dels seus drets a una dòna que buscava un abort.
Alcanç de la política
Esta política estipulava, com a requisit per a les organisacions no governamentals, que «accepten, com a condició per a rebre finançament del govern federal dels Estats Units, no realisar ni tampoc promoure activament l'abort com a método de planificació familiar en atres països».[5] Esta política tenia excepcions per a aquells aborts realisats en casos de violació, incesto o en condicions tals que es pose en risc la vida.[6]
Des del punt de vista jurídic, la norma és «insegura» i subjecta a una gran discrecionalitat. «Realisar un abort» és un concepte precís, pero no ho són ni «promoure activament» ni «com a método de planificació familiar».
Vore també
Referències
- ↑ Pathfinder International: Advocacy: Resources: Fact Sheets: Global Gag Rule [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «[2]», Bez.és. Consultat el 25 de giner de 2017.
- ↑ «The Mexico City Policy Memorandum for the Secretary of State[, the Secretary of Health and Human Services[, and] the Administrator of the United States Agency for International Development]» (en anglés). Executive Office of the President. Consultat el 10 de juliol de 2017.
- ↑ «Trump cuts all health care aid to international groups performing or promoting abortion» (en anglés). Washington Claves. Consultat el 10 de juliol de 2017.
- ↑ Bush, George. W. (22 de giner, 2001). Restoration of the Mexico City Policy. Consultat el 29 de setembre de 2007.
- ↑ Cincotta, R. P. & Crane, B. B. (2001). The Mexico City Policy and US Family Planning Assistance. Science, 294(5542), 525 - 526. Consultat el 29 de setembre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley Mordaza Global» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.