La sangrantana gràcil (Liolaemus gracilis) és una espècie de fardacho liolaémido del gènero Liolaemus. Este saurio habita en el centre de l'Argentina.

sangrantana gràcil (Liolaemus gracilis)

Distribució i costums

És un saurio endèmic de l'Argentina, distribuït pel nort des de Catamarca i La Rioja, Mendoza, San Luis, La Pampa, el sur i surest de la província de Buenos Aires i Riu Negre en la zona central de la república fins a Chubut i Santa Cruz en la Patagonia.

És un saurio d'ambients saxícolas o arenencs. És d'hàbits diürns; davant el perill, busca refugi baix les roques o en la base dels arbusts. La seua dieta es compon de chicotets insectes i aranyes.

Conservació

En una classificació de l'any 2012 esta sangrantana va ser categorisada com "No Amenaçada", en raó de posseir una geonemia àmplia no afectada per grans amenaces.[1]

Taxonomia i característiques

Liolaemus gracilis va ser descrita originalment en l'any 1843 pel zoòlec anglés Thomas Bell, baix el nom científic de Proctotretus gracilis.[2]

Localitat tipo

La localitat tipo és: “Port Desijat, Santa Creu, Argentina”.[2]

Eixemplar tipo

L'eixemplar holotip és l'assignat en el còdic BMNH xxii.78a (renumerado 1946.8.5.70). Va ser coleccionat per Charles Darwin, qui també colectó l'espècie en rodalies de l'actual Baïa Blanca.[2]

Etimologia

Etimològicament el terme genèric Liolaemus s'origina en dos paraules de l'idioma grec, lio que significa ‘pla’ i laemus (de laimos) que es traduïx com a ‘gola’. El nom específic gracilis referix a les característiques morfològiques esveltes.[2]

Característiques

Liolaemus gracilis és un fardacho de conformació esvelta i menut, en llongituts totals de 68 mm.[3]

Posseïx una única i medial escata interorbital —azygos—; entre les infraorbitals i les supralabiales exhibix un renc de escates; l'oït proyecta 2 o 3 escates en la seua vora; el sector preanal posseïx 4 poros; la proporció de la llongitut del cap més el tronc és dos voltes menor que el llarc de la coa; al voltant del tronc posseïx entre 35 i 45 escates, les que són majors en el sector central de l'esquena sobre les esquena-laterals. Les carenes de les dorsals creen llínees rectes, contínues, dorsolateralment mostra un parell de llínees clares.[3]

Espècies similars

Anteriorment poblacions serranes del sistema de Tandilia eren assignades a Liolaemus gracilis,[4] fins que en el 2008 varen ser separades en una espècie pròpia: Liolaemus tandiliensis,[5] d'hàbits saxícolas, diferent a la verdadera L. gracilis que habita en les cordoneres arenícolas que voregen la costa marítima pròxima.[6]


Pot diferenciar-se de L. tandiliensis pel patró cromàtic en tindre les bandes dorsolaterales clares sempre presents i ben visibles, per tindre una prima llínea negra que les voreja, per no tindre taques paravertebrales segmentàries i de tamany chicotet i per no exhibir en la gola taques fines difuses i denses. Sobre les diferències morfològiques, L. gracilis presenta la escata auricular més diferenciada i les escates temporals no quilladas. Ademés, posseïx una menor llongitut entre morro i cloaca, té el cap més angost, el sector mig del cos més gros i la coa més llarga.[5]

Referències

  1. ↑ Abdala, C. S., Acosta, J. L., Acosta, J. C., Álvarez, B. B., Arias, F., Avila, L. J., ... & Zalba, S. M. (2012). Categorisació de l'estat de conservació de les sangrantanes i anfisbenas de la República Argentina. Quaderns de herpetología, 26.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bell, T. (1843). Zoology of the voyage of the HMS Beagle, under the command of Captain Fitzroy, RN, during the years 1832 to 1836. Edited and superintended by Charles Darwin, naturalist to the expedition. Pt. 5. Reptils. 51 pp. +20 láms.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gallardo, J. M. (1977). Reptils de les afores de Buenos Aires. Editorial EUDEBA. Buenos Aires. Argentina. pp 1-213.
  4. ↑ Vega, L. I., & Bellagamba, P. J. (1990). Llista comentada de la herpetofauna de les serres de Balcarce i Mar del Plata, Buenos Aires, Argentina. Quaderns de Herpetología, 5.
  5. ↑ 5,0 5,1 Vega, Laura Estela, Bellagamba, Patricio J. & Llop, Fernando (2008). A new endemic species of Liolaemus (Iguania: Liolaemidae) from the mountain range of Tandilia, Buenos Aires Province, Argentina. Herpetologica, 64(1), 81-91.
  6. ↑ Vega, L. (1999). Ecologia de saurio arenícolas de les dunes costeres bonaerenses. Tesis Doctoral, Universitat Nacional de Mar del Plata, Facultat de Ciències Exactes i Naturals. Mar del Plata, Argentina.

Enllaços externs

Commons