Liolaemus tandiliensis
La lagartija de Tandil (Liolaemus tandiliensis) és una espècie de fardacho liolaémido del gènero Liolaemus. Este saurio habita en el centre-este de l'Argentina.
Distribució i costums
[editar | editar còdic]És un saurio endèmic del sistema de Tandilia, situat en la zona centre-surest de l'interior de la Província de Buenos Aires (Argentina). En estes cordoneres orogràfiques és l'única espècie del gènero Liolaemus. Es colectaron eixemplars d'esta lagartija en les serres: dels Pares, dels Difunts, La Brava, del Volcà, La Vigilància i de Tandil (en Azucena i en la riera dels Ossos, en mostres depositades en el Museu de Ciències Naturals Bernandino Rivadavia).
És un saurio especialiste d'ambients saxícolas, ya que habita en biòtops rocosos, en sectors en grans blocs de roques, sobre les quals es asolea i baix elles busca refugi davant el perill. És un fardacho molt poc abundant i diürn; la seua dieta es compon de menuts insectes i aranyes. La seua reproducció ocorre durant els primers mesos de l'estiu; és ovípara, en posades inferiors als 5 ous per any.[1]
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]Liolaemus tandiliensis va ser descrita originalment en l'any 2008 pels zoólogos argentins Laura Estela Vega, Patricio J. Bellagamba i Fernando Llop.[1]
- Eixemplar tipo
L'eixemplar holotip és l'assignat en el còdic MLP (Universitat Nacional de Mar de l'Argent) N° 0561.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: “Serra Els Difunts, Partit de General Pueyrredón, província de Buenos Aires, Argentina (37 ̊53’30S 57 ̊50’30W).”[1]
- Etimologia
Etimológicamente el terme genèric Liolaemus s'origina en dos paraules del idioma grec, lio que significa ‘pla’ i laemus (de laimos) que es traduïx com a ‘gola’. El nom específic tandiliensis referix a la regió de la qual és endèmica: el sistema de Tandilia.[1]
- Característiques
Liolaemus tandiliensis és un fardacho menut, de conformació esvelta. Anteriorment estes poblacions serranes eren assignades a Liolaemus gracilis,[2] si be es remarcava que les poblacions de Tandilia diferien de les de les cordoneres arenícolas que voregen la costa marítima pròxima.[3]
Dorsalmente Liolaemus tandiliensis posseïx un fondo pardo sobre el qual se solen dispondre 2 tènues bandes laterals clares rodejades de taques segmentades marrons obscures; ventralmente és gris plomiza. Pot diferenciar-se de L. gracilis pel patró cromàtic en tindre les bandes dorsolaterales clares poc visibles o absents, al no tindre la prima llínea negra que les voreja en L. gracilis, en tindre taques paravertebrales segmentarias i de tamany chicotet i per exhibir en la gola taques fines difusas i denses. Sobre les diferències morfològiques, L. tandiliensis presenta la escama auricular menys diferenciada i les escamas temporals quilladas o lleument quilladas. Ademés, posseïx una major llongitut entre morro i cloaca que L. gracilis, la qual té el cap més angost, el sector mig del cos més gros i la coa més llarga que L. tandiliensis.[1]
La llongitut total és de 13 cm, corresponent a la del morro a la cloaca 5 cm i el restant a la coa de 8 cm.
Conservació
[editar | editar còdic]En una classificació de l'any 2012 esta lagartija va ser categorizada com "Amenaçada", en raó de posseir una geonemia chicoteta (en una superfície menor als 20 000 km²) la qual es troba casi en la seua totalitat en camps privats, a on és afectada per incendis i per l'explotació de pedreres.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Vega, Laura Estela, Bellagamba, Patricio J. & Llop, Fernando (2008). A new endemic species of Liolaemus (Iguania: Liolaemidae) from the mountain range of Tandilia, Buenos Aires Province, Argentina. Herpetologica, 64(1), 81-91.
- ↑ Vega, L. I., & Bellagamba, P. J. (1990). Llista comentada de la herpetofauna de les serres de Balcarce i Mar de l'Argent, Buenos Aires, Argentina. Quaderns de Herpetología, 5.
- ↑ Vega, L. (1999). Ecologia d'saurio arenícolas de les dunes costeres bonaerenses. Tesis Doctoral, Universitat Nacional de Mar de l'Argent, Facultat de Ciències Exactes i Naturals. Mar de l'Argent, Argentina.
- ↑ Abdala, C. S., Acosta, J. L., Acosta, J. C., Álvarez, B. B., Arias, F., Avila, L. J.,... & Zalba, S. M. (2012). Categorisació de l'estat de conservació de les lagartijas i anfisbenas de la República Argentina. Quaderns de herpetología, 26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liolaemus tandiliensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.