Liolaemus gracilis
La lagartija grácil (Liolaemus gracilis) és una espècie de fardacho liolaémido del gènero Liolaemus. Este saurio habita en el centre de l'Argentina.
Distribució i costums
[editar | editar còdic]És un saurio endèmic de l'Argentina, distribuït pel nort des de Catamarca i La Rioja, Mendoza, San Luis, La Pampa, el sur i surest de la província de Buenos Aires i Riu Negre en la zona central de la república fins a Chubut i Santa Creu en la Patagonia.
És un saurio d'ambients saxícolas o arenencs. És d'hàbits diürns; davant el perill, busca refugi baix les roques o en la base dels arbustos. La seua dieta es compon de menuts insectes i aranyes.
- Conservació
En una classificació de l'any 2012 esta lagartija va ser categorizada com "No Amenaçada", en raó de posseir una geonemia àmplia no afectada per grans amenaces.[1]
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]Liolaemus gracilis va ser descrita originalment en l'any 1843 pel zoólogo anglés Thomas Bell, baix el nom científic de Proctotretus gracilis.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: “Port Desijat, Santa Creu, Argentina”.[2]
- Eixemplar tipo
L'eixemplar holotip és l'assignat en el còdic BMNH xxii.78a (renumerado 1946.8.5.70). Va ser coleccionat per Charles Darwin, qui també colectó l'espècie en rodalies de l'actual Baïa Blanca.[2]
- Etimologia
Etimológicamente el terme genèric Liolaemus s'origina en dos paraules del idioma grec, lio que significa ‘pla’ i laemus (de laimos) que es traduïx com a ‘gola’. El nom específic gracilis referix a les característiques morfològiques esveltes.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Liolaemus gracilis és un fardacho de conformació esvelta i menut, en llongituts totals de 68 mm.[3]
Posseïx una única i medial escama interorbital —azygos—; entre les infraorbitals i les supralabiales exhibix un renc de escamas; l'oït proyecta 2 o 3 escamas en la seua vora; el sector preanal posseïx 4 poros; la proporció de la llongitut del cap més el tronc és dos voltes menor que el llarc de la coa; al voltant del tronc posseïx entre 35 i 45 escamas, les que són majors en el sector central de l'esquena sobre les esquena-laterals. Les carenas de les dorsals creen llínees rectes, contínues, dorsolateralmente mostra un parell de llínees clares.[3]
- Espècies similars
Anteriorment poblacions serranes del sistema de Tandilia eren assignades a Liolaemus gracilis,[4] fins que en el 2008 varen ser separades en una espècie pròpia: Liolaemus tandiliensis,[5] d'hàbits saxícolas, diferent a la verdadera L. gracilis que habita en les cordoneres arenícolas que voregen la costa marítima pròxima.[6]
Pot diferenciar-se de L. tandiliensis pel patró cromàtic en tindre les bandes dorsolaterales clares sempre presents i ben visibles, per tindre una prima llínea negra que les voreja, per no tindre taques paravertebrales segmentarias i de tamany chicotet i per no exhibir en la gola taques fines difusas i denses. Sobre les diferències morfològiques, L. gracilis presenta la escama auricular més diferenciada i les escamas temporals no quilladas. Ademés, posseïx una menor llongitut entre morro i cloaca, té el cap més angost, el sector mig del cos més gros i la coa més llarga.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Abdala, C. S., Acosta, J. L., Acosta, J. C., Álvarez, B. B., Arias, F., Avila, L. J., ... & Zalba, S. M. (2012). Categorisació de l'estat de conservació de les lagartijas i anfisbenas de la República Argentina. Quaderns de herpetología, 26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bell, T. (1843). Zoology of the voyage of the HMS Beagle, under the command of Captain Fitzroy, RN, during the years 1832 to 1836. Edited and superintended by Charles Darwin, naturalist to the expedition. Pt. 5. Reptils. 51 pp. +20 láms.
- ↑ 3,0 3,1 Gallardo, J. M. (1977). Reptils de les afores de Buenos Aires. Editorial EUDEBA. Buenos Aires. Argentina. pp 1-213.
- ↑ Vega, L. I., & Bellagamba, P. J. (1990). Llista comentada de la herpetofauna de les serres de Balcarce i Mar de l'Argent, Buenos Aires, Argentina. Quaderns de Herpetología, 5.
- ↑ 5,0 5,1 Vega, Laura Estela, Bellagamba, Patricio J. & Llop, Fernando (2008). A new endemic species of Liolaemus (Iguania: Liolaemidae) from the mountain range of Tandilia, Buenos Aires Province, Argentina. Herpetologica, 64(1), 81-91.
- ↑ Vega, L. (1999). Ecologia d'saurio arenícolas de les dunes costeres bonaerenses. Tesis Doctoral, Universitat Nacional de Mar de l'Argent, Facultat de Ciències Exactes i Naturals. Mar de l'Argent, Argentina.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Liolaemus gracilis.
Wikispecies té un artícul sobre Liolaemus gracilis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Liolaemus gracilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.