La vida de Josefo
La vida de Josefo, La vida de Flavio Josefo o Autobiografia de Flavio Josefo (en grec, Ἰωσήπου βίος o Αυτοβιογραφία Ιωσήπου) és un text autobiogràfic escrit per Flavio Josefo en Roma, en els últims anys de la seua vida, entorn al 96 d. C.
Es tracta possiblement d'un apèndix del seu Antiguetats judeues,[1] a on l'autor revisa els acontenyiments de la primera guerra judeo-romana.
El text
De la mateixa manera que el restant de la producció lliterària de Flavio Josefo està escrit en grec, una llengua que no dominava per lo que, segons reconeix, en ocasions va tindre que solicitar l'ajuda d'escritors més aveats.
Consta de 76 capítuls i 430 parágrafos.
Les memòries personals o autobiogràfiques representen un gènero poc freqüent en la lliteratura grecorromana.[2] En este cas, obedix a la necessitat de Flavio Josefo de justificar la seua trayectòria personal i política que, de lluitar contra els romans en defensa de l'independència de la seua pàtria, Israel, una volta derrotat militarment, es va sumar al bando vencedor i va viure en Roma favorit pels emperadors de la dinastia Flavia.
L'autor no és objectiu, realçant les seues accions i ocultant les seues contradiccions polítiques, mentres posa especial encabotament en refutar les acusacions de traïció que contra ell havia formulat el també historiador judeu Just de Tiberíades,[3] al que tacha de desvergonzado, boler i corrupte.[4]
L'obra
En la seua Autobiografia Flavio Josefo part de la seua chiquea, posa de relleu el seu linaje fariseo que descendix dels sacerdots i té estirp real. Relata que als 16 anys va estudiar les sectes dels fariseos, saduceos i esenios i que, al no quedar satisfet en cap d'elles, es va fer discípul d'un tal Banus, “que vivia en el desert usant com a vestit lo que li proporcionaven els arbres”,[5] en el que va permanéixer tres anys. Finalment, en 19 anys, va tornar a Jerusalem i, en calitat de fariseo, va començar a intervindre en la vida pública.
Relata un viage a Roma, quan tenia 26 anys, per a obtindre la lliberació d'uns sacerdots judeus amics seu que havien segut aprisionados, lo que va conseguir gràcies a la mediació de Popea, l'esposa de Nerón, que li va prestar el seu respal.[6]
Al seu regrés va trobar Israel alçat en armes contra Roma. Primerament va intervindre procurant la negociació en l'objectiu d'evitar l'enfrontament bèlic, puix considerava que els seus compatriotes sublevats “no només eren inferiors als romans en experiència bèlica, sino també en bona fortuna”.[7] El relat s'estén en descriure la descoordinació, quan no enfrontament fratricida, existent entre les faccions judeues que lluitaven contra Roma a l'hora que subralla l'actitut de l'autor per a integrar-les, en particular en Galilea a a on havia segut destinat pel Sanedrín per a dirigir la resistència contra les legions romanes. La seua postura dialogant i el infundio de que pretenia entregar Galilea als romans, va provocar un complot dels seus mateixos compatriotes per a assessinar-ho en la ciutat de Tariquea.[8]
Posteriorment va prendre les armes contra Roma fins que va ser derrotat en Jotapa i conduït a presó a on va ser tractat “en tota classe d'atencions, puix Vespasiano em mostrava la seua estima de moltes maneres”.[9] D'esta manera es va incorporar al bando romà, lo que li va permetre assistir acompanyant a Tito a la pren de Jerusalem (73 d. C.).[10] En lo sucesivo va rebre la protecció de la dinastia Flavia, sense que per això tinguera que renunciar a la seua ascendència i cultura judeua.
Es va traslladar a Roma a on va rebre tota classe d'atencions de Vespasiano: que li va concedir la ciutadania romana, li va donar una pensió, li va cedir una casa seua i li va fer amo de “una important propietat en Judea”.[11]
En l'arribada al poder de Domiciano, l'últim dels emperadors de la dinastia Flavia, termina la Autobiografia, encara que sembla que el final és provisional ya que l'autor escriu: "Pel moment, pose fi en este punt al meu relat".[12] Va deure fallir quatre anys més vesprada.
Bibliografia
Flavio Josefo, Autobiografia. Contra Apión. "Introducció general" de Luis García Iglésies. Madrit, Gredos, 2001. (Biblioteca Clàssica Gredos, n. 189).
Notes i referències
- ↑ Josep Flavi. «Antiguetats judeues». Consultat el 10 de març de 2013.
- ↑ García Iglésies, L. “Introducció general”, en Flavio Josefo, Autobiografia. Contra Apión. Madrit, Gredos, 2001, p. 24.
- ↑ Rajal, T. “Justus of Tiberias”, en Clasical Quartely, 1973, n. 23, pp. 358-363.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafos 226-337.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafo 11.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafos 13-16.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafo 17.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafos 132-144.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafo 41.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafo 418.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafo 425.
- ↑ Autobiografia, pp. Parágrafo 430.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La vida de Josefo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.