La conquistada

«La conquistada» és una cançó del grup musical chilé Els Jaivas, inclosa originalment en el seu disc homònim, conegut com L'Indi, editat en Argentina i publicat en 1975. És una de les cançons més volgudes pels seguidors del grup i, com a tal, és estable en la majoria de les presentacions de la banda. Representa un dels temes emblemàtics dels Jaivas.

Història

Els orígens de la cançó es remonten a la estadía de la banda en Argentina, país al que varen arribar en 1974. La cançó naix de les harmonia musicals que el baterista Gabriel Parra eixecuta en un piano, i que són molt similars a les que s'escolten en el començ de la versió terminada de la cançó, a on és el pianiste Claudio Parra qui les interpreta. A esta successió de concordes el guitarriste Gat Alquinta agrega una melodia, a la qual es van agregant diferents tempos musicals, entre els que descolla el ritme de la cueca chilena en la percussió, encara que prou més llent. La cançó, per tant, és coneguda com una «Cueca Llenta». Posteriorment Eduardo Parra, tecladista de la banda, agrega a la cançó una lletra pertanyent a un poema que havia creat en anterioritat. En la biografia oficial del grup, Els camins que s'òbrin, redactada pel periodiste chilé Freddy Estoc, Eduardo la definix com una lletra «melancòlica».

Lletra i música

La lletra ha rebut numeroses interpretacions a lo llarc del temps. Les seues referències obscures a algú que "ya no existix més" i que "és un núvol que el vent va conquistar" fan que la lletra siga, de fet, prou oberta. L'interpretació més acceptada és aquella que senyala que la cançó es referix a les reflexions del poeta (i tecladista de la banda) Eduardo Parra sobre la ciutat de Santiago, devastada despuix del colp militar de 1973. "La Conquistada" ve a ser la pàtria perduda, convulsionada pel caos polític, i enyorada pel grup des de la lluntea dels sols argentins. La seua aparició en el compilatorio Cançó d'amor (que, segons el grup, "reunix la majoria de les cançons d'amor escrites pels Jaivas") no ha confirmat ni desmentit esta interpretació: el tema també pot entendre's com a part del "amor polític" o "amor a la pàtria", una atra de les dimensions de l'amor humà. També existix la versió que parla que Eduardo Parra es va inspirar en un amor de joventut que es va anar a la guerrilla, ella era del Tupamaru, un grup guerriller d'Uruguay.

Una interpretació alternativa propon que la lletra s'inspira en el terme d'una història d'un amor i el irrefrenable torba del seu recort. En un sentit similar a est, la cançó va ser incorporada com a part de l'última temporada de la série de televisió chilena "Els 80", en a on és utilisada per a ambientar la relació de Juan Herrera (Daniel Muñoz) i Alejandra (Amaya Forch); ademés la llínea "ella no existix més" és utilisat com a nom del quart capítul d'eixa temporada.

El track musical està considerat com un dels més sofisticats escrits pel grup. Conté una complexa partitura de piano escrita i eixecutada per Claudio Parra, ademés d'àmplies seccions d'interacció entre el baix, la bateria i els solo de guitarra elèctrica, tot baix el ritme de la cueca llenta.