Huallallo Carhuincho
Huallallo Carhuincho (conegut també com: Huallallo Carhuancho, Wallallo, Wallallu Karwinchu, Qalalu Karwancho) és el deu del fòc i divinitat tutelar dels wankas. Posteriorment, esta antiga deïtat ígnea va ser incorporada dins del panteón incaico.[1] [2] Primordialmente, Huallallo Carhuincho personifica els volcans, l'aridez i el món interior; no obstant, se li considera una entitat multifacética. En alguns mits regionals, la divinitat en qüestió està associada en atres conceptes antagónicos, entre els quals es troben la lluna, l'agricultura i la fertilitat.[3]
Etimologia
editarEl significat del nom de la divinitat ígnea no està perfectament definit. A raïl d'això, diversos estudiosos i investigadors han realisat les seues pròpies apreciacions. Una d'elles afirma que el nom de la deïtat prové de paraules quechuas (específicament, del quechua huanca): Hualla (guerrer), Allu (gos), Qarwa o Carhua (dorat o de color groc) i Winchu (au chicoteta o colibrí). Esta apreciació etimològica correspon a múltiples aspectes propis del deu flamígero: la seua naturalea conflictiva i metamorfa.
Concepte
editarLes edats divines del món
editarEn temps primigenis, el món estava immers en una eterna obscuritat i en un caos informe. En este periodo governaven els deus obscurs Yanañamca i Tutañamca; no obstant, abdós varen ser derrotats pel deu Huallallo Carhuincho, qui es va consolidar com deïtat suprema de la regió. La victòria del flameante deu sobre els deus de la nit representa un nou orde estructural en el cosmos (la torba de l'obscuritat eterna i l'institució del fòc com força creadora o animadora). També simbolisa l'inici del cult entorn al fòc i l'institucionalisació de l'agricultura (més concretament, l'agricultura de seca). Durant este règim, Huallallo va decretar sanguinaris sacrificis per a eixercir un estricte control demogràfic. No obstant, l'ocàs d'estes cruentes pràctiques va aplegar en el adveniment del deu Pariacaca. La supremacia de Pariacaca sobre Huallallo va simbolisar un nou orde en el cosmos, substituint els sacrificis humans per sacrificis animals i ofrenes materials com mullu i fulls de coca. D'igual modo, l'aigua va ser institucionalisada com la força creadora i, simultàneament, l'agricultura primitiva es va adaptar a una nova forma: l'agricultura de regadiu.[4] [5]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Gerald Taylor. «Ritos i tradicions de Huarochirí». Consultat el 11 de juliol de 2023.
- ↑ Paul R. Steele. «Handbook of Inca Mythology». Consultat el 25 d'abril de 2023.
- ↑ Alfredo Alberdi Vallejo. «Mits estove-astronòmics pre-hispànics en l'antic Perú: la Lluna en la visió andina». Consultat el 6 de maig del 2023.
- ↑ Fabián Andrés Torres Chacón. «Canvis d'eres en el món andino o Pachacutis: disputes entre divindades i grups de poder (1550-1616)». Consultat el 11 d'abril de 2026.
- ↑ Mariella Patricia Just Ubillús. «Organisació temporal de la mitologia inscrita en el Manuscrit de Huarochirí». Consultat el 11 d'abril de 2026.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huallallo Carhuincho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.