Història de Santa Llúcia
Santa Llúcia és un país ubicat al nort de Veneçuela i Trinitat i Tobago, en aigües del mar Carip. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del sigle III de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors europeus va terminar sent conquistada pel Regne Unit, el qual li va otorgar l'independència en l'any 1979.
Els primers pobladorsEditar
Els primers pobladors de Santa Llúcia varen ser els indígenes taíns, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de Sudamèrica entre el sigle III i el sigle V. A partir del sigle IX els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes carips. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del sigle XV o a principis del sigle XVI. Donada la conveniència del seu port en Castries, l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el XVII, canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de França i el del Regne Unit, sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any 1814.
Domini britànicEditar
Començant en l'any 1838 l'illa va ser administrada pels britànics des de Barbados i posteriorment des de l'Illa de Granada (1885). A principis del sigle XX els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en 1924 varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en 1951 l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en l'any 1967. Dotze anys despuix, el 22 de febrer de 1979, va obtindre la seua independència.
Época independentEditar
El Partit Laboriste de Santa Llúcia (en anglés: Saint Lucia Llabor Party, SLP) va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del Regne Unit, conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels huitanta l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any 1982 el govern seria controlat pel Partit Unit dels Treballadors (en anglés: United Workers Party, UWP).
El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per John Compton, un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el 16 d'abril de 1987) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al 30 d'abril, obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).
En abril de 1992 el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en 1996 per a donar pas al seu successor, Vaughan Lewis, qui perdria les eleccions de 1997 front a Kenneth Anthony, un exoficial de la Caricom que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.
En les eleccions de decembre de 2001 els laboristes varen conseguir 14 dels 17 escans parlamentaris. La líder del Partit Unit dels Treballadors, Morella Joseph, ni tan sols va poder ser electa al Parlament.
En l'any 2006, el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En maig de 2007, despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en setembre de 2007. En novembre de 2011, Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Santa Llúcia.