Guerra cibernètica i Iran
La guerra cibernètica és part de l'estratègia militar de "guerra blana" d'Iran. Sent tant una víctima com una aposta de la guerra cibernètica,[1] Iran és considerat una potència militar emergent en este camp.[2]
Des de novembre de 2010, una organisació denominada "El Comando de Ciberdefensa" (en persa: قرارگاه دفاع سایبری; Gharargah-i Defa-i Saiberi) ha estat operant en l'Iran baix la supervisió de la "Organisació de Defensa Civil Passiva" del país (en persa: سازمان پدافند غیرعامل; Sazeman-i Padafand-i Gheyr-i Amel) que és a la seua volta una subdivisió de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades iranís.[3]
Segons un informe de 2014 de l'Institut d'Estudis de Seguritat Nacional, Iran és "un dels actors més actius en l'àmbit cibernètic internacional".[4] En 2013, un general de la Guàrdia Revolucionària va declarar que Iran té "la 4ª major potència cibernètica entre els eixèrcits cibernètics del món".[5]
Atacs contra Iran
En juny de 2010, Iran va ser víctima d'un ciberataque quan la seua instalació nuclear en Natanz va ser infiltrada pel cuc cibernètic "Stuxnet".[6] Segons s'informa, en un esforç combinat d'Estats Units i Israel,[7] Stuxnet va destruir potser més de 1000 centrifugador nuclears i, segons un artícul de Business Insider, "va retardar el programa atòmic de Teheran per lo manco dos anys".[8] El cuc es va estendre més allà de la planta per a supostament infectar més de 60.000 computadores, pero el govern d'Iran indica que no va causar cap dany significatiu. Iran ha buscat solucions al cuc i supostament està ara millor posicionat en térmens de tecnologia de guerra cibernètica.[6] Cap govern ha reivindicat la responsabilitat del cuc.[8]
Acontenyiments
- En octubre de 2013, els mijos de comunicació varen informar de que Mojtaba Ahmadi, que ocupava el càrrec de comandant del "Quarter General de la Guerra Cibernètica", havia segut trobat mort per les bals en Karaj.[9]
- Novembre de 2018: El ministre de telecomunicacions iraní Mohammad-Javad Azari Jahromi acusa a Israel d'un ciberataque fallanc contra la seua infraestructura de telecomunicacions, i promet respondre en accions llegals.[10][11]
Atacs per Iran
El govern iraní ha segut acusat per analistes occidentals dels seus propis ciberataques contra Estats Units, Israel i els països àraps del Golf Pèrsic, pero ho nega, incloent acusacions específiques de participació en 2012 en la pirateria de bancs nortamericans.[8] El conflicte entre Iran i Estats Units ha segut calificat com "la primera ciberguerra coneguda de l'història" per Michael Joseph Gross a mitan de 2013.[12]
Acontenyiments
- Israel, agost de 2014: Un oficial de les FDI va dir a la prensa que Iran ha llançat numerosos i importants atacs contra l'infraestructura d'Internet d'Israel.[13]
- Turquia, 31 de març de 2015: Els hackers iranís, possiblement el ciberejército iraní, varen provocar un tall massiu d'energia durant 12 hores en 44 de les 81 províncies de Turquia, en un total de 40 millons de persones. Estambul i Ankara varen ser alguns dels llocs que varen sofrir l'apagó.[14]
- Regne unit, juny de 2017: El Daily Telegraph va informar que els funcionaris d'inteligència varen concloure que Iran era responsable d'un ciberataque al Parlament Britànic que va durar 12 hores i que va comprometre al voltant de 90 contes de correu electrònic de diputats. Es desconeix el motiu de l'atac, pero els experts varen sugerir que el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica podria estar utilisant la ciberguerra per a socavar l'acort nuclear d'Iran.[15]
Vore també
- Presuntes operacions i malware contra Iran
- Presuntes operacions i malware d'Iran
Referències
- ↑ Joshi. «Iran, the Mossad and the power of cyber-warfare». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 18 de març de 2015.
- ↑ «Iran's military is preparing for cyber warfare». The Telegraph. Consultat el 18 de març de 2015.
- ↑ Bastani. «Structure of Iran's Cyber Warfare». Institut Français d’Analyse Stratégique. Consultat el 18 de març de 2015.
- ↑ Siboni. «Developments in Iranian Cyber Warfare, 2013–2014». INSS Insight. Institute for National Security Studies. Consultat el 18 de març de 2015.
- ↑ «Israeli Think Tank Acknowledges Iran as Major Cyber Power, Iran Claims its 4th Biggest Cyber Army in World». Hack Read. Consultat el 18 de març de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 «».
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de juny de 2012.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «[2]». Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ McElroy. «Iranian cyber warfare commander shot dead in suspected assassination». The Telegraph. Consultat el 18 de març de 2015.
- ↑ https://www.reuters.com/article/us-iran-israel-cyber/iran-accuses-israel-of-failed-cyber-attack-idUSKCN1NA1LJ
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2019. Consultat el 2 de juny de 2020.
- ↑ "Silent War" July 2013 Vanity Fair
- ↑ «[3]». Consultat el 27 d'abril de 2015.
- ↑ «[4]». Consultat el 27 d'abril de 2015.
- ↑ «Iran blamed for cyberattack on Parliament that hit dozens of MPs, including Theresa May». The Telegraph. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2017. Consultat el 2 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra cibernética e Irán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.