George Town
George Town[1] (malayo: Tanjung Pinang, chinenc: 喬治市, pinyin: Qiáozhì Shì) és la capital de l'estat de Penang en Malàsia i una important ciutat històrica, declarada Patrimoni de la Humanitat. La ciutat està situada en el noreste de l'Illa de Penang i té més de 700 000 habitants; 1,7 incloent les afores.[2]

Topònim
La ciutat va ser batejada aixina en honor del rei Jorge III. Prèviament el lloc era conegut com Tanjung Penaga degut a que en la zona del cap (tanjung) abundava una espècie d'arbre al que els locals cridaven "penaga laut" (Calophyllum inophyllum).
A diferència d'atres ciutats homònimes, el topònim de la ciutat malasia s'escriu sempre separat.
No és infreqüent la confusió entre la ciutat ("George Town") i l'illa ("Penang"), puix administrativamente l'illa és un tot. El propi nom de l'ajuntament (Penang Island City Council) ya avisa de la confusió.
Història
L'illa de Penang ya era coneguda pels mariners chinencs a lo manco des de el XV (baix el nom d'illa de l'Anou de Betel), pero era simplement una escala en els viages. En el XVIII varen escomençar a aplegar colon de Sumatra. En 1771 es va firmar un primer acort entre el sultà de Kedah i la Companyia Britànica de les Índies Orientals, pel que es concedia a la companyia certs drets comercials a canvi d'ajuda militar contra Siam. En 1786 el capità Francis Light, en nom de la Companyia, va prendre possessió de l'illa i va construir en el cantó noreste el fort Cornwallis, la primera possessió britànica en el Surest Asiàtic (els restants actuals són d'una edificació de principis de el XIX; el fort original de Light era de fusta). Light va concedir als colon la propietat de les terres que lliberaren de la jungla i va establir un port franc en l'intenció d'atraure mercaders chinencs, indis i àraps per a competir en les possessions holandeses; la població va créixer ràpidament i en 1804 ya contava en 12 000 habitants. En 1826 Penang es va convertir en la capital de les Colónies de l'Estret (Penang, Malaca i Singapur), encara que Singapur la va reemplaçar en 1832. La ciutat prosperava gràcies al comerç, fonamentalment en China. Entre mediats de el XIX i mediats de el XX, numerosos immigrants chinencs, en la seua majoria de Fujian, varen emigrar a Penang; per a facilitar l'integració dels nouvinguts i crear sentit de comunitat, es varen crear unes associacions paregudes a clans (cridades "kongsi"). Les sèus d'estos kongsis es varen convertir en centres socials i espirituals de les comunitats i, conforme les comunitats es varen ser enriquint, les seues sèus varen ser creixent i decorant-se cada volta més; hui George Town posseïx la major concentració d'arquitectura de clans fòra de la pròpia China.
La riquea de la ciutat provenia del comerç, molt del com era comerç d'opi; a la calor d'este comerç varen ser apareixent prostíbuls, antres i sales d'encert controlats per societats secretes chinenques que li varen granjear mala reputació. En 1867 va esclatar un tumult entre els diferents clans chinencs. Eixe mateix any, la ciutat va deixar de dependre de la Companyia de les Índies Orientals i va passar directament a control de la Corona. El control directe des de Londres va millorar la seguritat de la ciutat; es va invertir en sanitat i transport, varen aumentar els nivells educatius, la població asiàtica (especialment peranakan) es va involucrar en la política de la ciutat i es gojava de prensa lliure, lo que va atraure a intelectuals i revolucionaris com Rudyard Kipling o Sun Yat-sen. Va ser una época dorada de creiximent de la ciutat, impulsada pel comerç d'estany que provenia de la península (Kuala Lumpur va nàixer en 1857 com un assentament miner chinenc d'estany). Es varen establir bancs (Standard Chartered en 1875, HSBC en 1885 i Royal Bank of Scotland en 1888) es varen ampliar avingudes i es varen engrandir i varen embellir edificis.
A penes va haver incidents durant la Primera Guerra Mundial, pero la Segona Guerra Mundial canviaria totalment el curs de la seua història. Arthur Percival va ordenar l'evacuació dels europeus de la ciutat, abandonant a la seua sòrt a la població asiàtica; els japonesos varen prendre l'urbs el 19 de decembre de 1941, la varen rebatejar com Tojo-to en honor de l'aquell llavors primer ministre japonés i la varen dominar en mà de ferro fins al final de la guerra, en dramàtiques conseqüències per a la població chinenca (particularment, en abril de 1942, un més despuix del Sook Ching en Singapur). Al final de la guerra, encara que els britànics varen retornar (i George Town es va convertir en la primera ciutat de Malàsia en ser lliberada, el 3 de setembre de 1945, en el marc de l'Operació Jurist), havien perdut totalment l'autoritat. En 1946 es varen dissoldre les Colónies de l'Estret i en 1957 Penang es va convertir en un estat de la Federació Malàsia. En 1968 va deixar de ser de port franc, lo que va sumir a la ciutat en una certa decadència, agravada per l'aposta del govern federal per Kuala Lumpur i Port Klang (actualment, el major port de Malàsia), de la qual va escomençar a eixir gràcies al turisme vàries décades despuix, especialment despuix de ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2008, junt a Malaca, per a commemorar l'intercanvi cultural i comercial entre Orient i Occident per mig de l'estret de Malaca (Malaca representa l'era portuguesa; George Town, la britànica)[3] i al progressiu desenroll manufacturero de la regió, especialment entorn a Bayan Lepas (convertida hui en la principal receptora d'inversió directa estrangera en Malàsia).
Per este orige i passat comercial, George Town és una ciutat autènticament multicultural, en un fort influix chinenc, pero també malayo, indi i europeu; cada cultura ha deixat la seua impronta en diversos aspectes de la cultura, des de l'arquitectura al menjar.
Curiositats
Ademés de per el seu patrimoni històric, la ciutat és coneguda pel seu art galliponter, que va rebre un notable impuls com a via de recuperació i embellecimiento del centre despuix del nomenament com a Patrimoni de la Humanitat. Tang Mun Kian va realisar obres en ferro forjat representat caricatures per a explicar el significat dels carrers més importants de la ciutat i el lituà Ernest Zacharevic va despuntar en murals sobre les fronteres de la ciutat.
El Parc Nacional de Penang és el parc nacional més chicotet del món.
En haver segut colónia real britànica, Penang carix de rei indígena (és un dels quatre estats malasios sense rei); el cap de l'estat de Penang és un governador. Ademés, és l'únic estat de Malàsia a on el primer ministre és d'ètnia chinenca (i ho han segut tots des de 1957, en independència del partit en el poder).
Ciutats germanes
- Adelaida, Austràlia Meridional, Austràlia. (8 de decembre de 1973).
- Xiamen, Fujian, República Democràtica Popular de China (1991).
- [[Image: |border|20px|Japó]] Yokohama, Kanagawa, Japó (3 d'octubre de 1991).
- Erro al crear miniatura: Taipéi, República de China ¨(març, 2011).
- Bangkok, Tailàndia (abril, 2012).
- Medan, Sumatra Nort, Indonèsia.
Referències
- ↑ «Georgetown Penang en 3 dies - Art Galliponter i Gastronomia de Malàsia - Atles d'una Amazona», Atles d'una Amazona, 8 de novembre de 2016. Consultat el 23 de setembre de 2017 (en es-es).
- ↑ «Department of Statistics Malaysia Official Portal». www.dosm.gov.my. Consultat el 2022-11-12.
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Melaka and George Town, Historic Cities of the Straits of Malacca» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2022-11-12.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre George Town.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «George Town» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.