Forca
Una forca[1] (del desusat forca,[2] i este del llatí furca, horca del llauro)[3] és un conjunt de tres pals o voltons (dos estacats en la terra i el tercer per damunt travant abdós), per mig dels quals s'eixecuten sent penjats pel coll (aforcament) els condenats a esta pena. Les horcas poden estar instalades damunt de patíbulos.

Per extensió, es denomina també horca al método d'eixecució, homicidi o suïcidi consistent en penjar a una persona despuix de rodejar-li el coll en un llaç; la mort es produïx per asfíxia o estrangulament o, si cau a un buit per davall, pel trencament del coll.
També es denomina horca al pal que travessat en un atre servia per a subjectar pel coll al condenat i passejar-ho, per a escarment, pels carrers.
Etimologia
S'ha donat a este patíbul el nom de horca perque antigament en lloc de pilars hi havia en cada costat un madero ahorquillado sobre els que descansava el travesser del que penjaven els criminals.
Història
Sembla que la horca no era desconeguda pels perses, puix en el Llibre de Ester, en la Santa Bíblia, Asuero va condenar a morir al soberp Hamán en una forca de cinquanta colzes d'elevació, la mateixa que el malvat tenia preparada per al judeu Mardoqueo.[4]
Quan els antics decidien aforcar-se veem que preferien fer-ho d'una higuera o un atre arbre qualsevol. L'història de Grècia nos diu que havent resolt el filòsof ateniense Timó arrancar una higuera que li incomodava en el seu jardí i de la que varis s'havien ya aforcat, va fer anunciar a sò de trompeta que si algun desijava aforcar-se d'ella es donara pressa en fer-ho perque pensava tallar-la quant abans.
Els romans usaven algunes voltes el castic de la forca pero d'un modo diferent a nosatres. Despullaven al reu i, nugades les mans arrere, li ficaven el coll dins d'un pal ahorquillado i, suspés d'esta manera, li assotaven en vares fins que moria. Atres voltes s'acontentaven en ficar al coll del reu una espècie de forqueta triangular a manera de jou nugant-li les mans en el mateix, i d'esta manera expondre-ho a la vergonya pública, passejant-ho pels carrers, pel campament, etc. En este cas, dit castic no era de mort.[5]
La horca com a instrument d'eixecució
La horca pot provocar el trencament del coll. La horca en plataforma deixa inconscient a la persona, a la que priva de respiració, produint una mort ràpida. Pero el mecanisme principal causant de la mort de la persona és l'isquemia que es produïx a nivell de la corfa cerebral. La corda, situada al voltant del coll, eixercix una pressió que colapsa els gots del coll, tant les venes yugulares com les artèries carótidas. De fet s'han descrit casos d'aforcats traqueotomizados.
La horca seguix utilisant-se com a método d'eixecució llegal en alguns països d'Àsia i Àfrica, com Afganistan, Bangladés, Botswana, Índia, Iran, Iraq, Israel,[6] Japó,[7] Kuwait, Malàsia, Nigèria, Palestina, Sudan del sur i Sudan.[8] En Estats Units hi ha estats que contemplen la possibilitat de l'eixecució per horca,[9] pero generalment s'utilisa l'injecció letal.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «forca | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
- ↑ «horca | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
- ↑ «Libro de Ester, Vers.7: Humillación y muerte de Amán». Consultat el 14 de mayo de 2021. «10 «De modo que colgaron a Amán en la estaca que él había mandado levantar para Mardoqueo. Con eso se aplacó la furia del rey».»
- ↑ Diccionario histórico enciclopédico, 1830
- ↑ Pita, Antonio (2026-03-30). «Israel aprueba condenar a muerte por defecto a los palestinos de Cisjordania que maten a israelíes» (en es). El País. Consultat el 2026-03-31.
- ↑ «Japón reanuda las ejecuciones» (en es). Noticias Nippon (2026-08-22). Consultat el 2026-08-26.
- ↑ «Death penalty: Methods of execution used around the world» (en en). Consultat el 14 de mayo de 2021.
- ↑ «Methods of Execution» (en en). https://www.amnesty.org.au. Consultat el 14 de mayo de 2021. «Delaware, New Hampshire y Washington»