Folwark
Folwark (, Falvarak; en alemán: Vorwerk; ) és una paraula polaca per a un tipo de granja operada per siervo (un tipo de latifundi), a sovint de gran tamany. Eren habituals en el Regne de Polònia del XIV i en el Gran Ducado de Lituània des del XV, aixina com en la subsegüent Mancomunidad de Polònia-Lituània, i despuix de les particions de Polònia en l'Imperi rus fins a començos del XX. El seu propòsit era produir un superàvit agrícola per a exportació. Els primers folwarks varen ser creats en possessions d'iglésies i monasteri. Més tart este model va ser adoptat per la noblea (szlachta) i els llauradors rics (baixłtys), les propietats dels últims varen tendir a caure en mans de la szlachta.[1]
_14122016_5674.jpg)
Història
El terme "folwark" va entrar en la llengua polaca en el XIV des d'alemà "Vorwerk", originalment designant un baluart exterior (vorwerk lliteralment significa obra alvançada) d'un castell o, tardíamente, una casa solariega que dirigia una propietat agrícola.[2]
El seu desenroll es va vore propicidado per la creixent demanda de grane i la subsegüent rendabilitat de la seua exportació, tant a Europa Occidental com dins de la mancomunidad. Açò va supondre un canvi en l'utilitat econòmica dels siervo, que eren més rendables en folwarks que cultivant terres i pagant imposts i lloguer, per lo que es va tractar d'impulsar el model. Va aplegar a ser una part important de l'economia de la Mancomunidad de Polònia-Lituània.
Va ser una de les primeres institucions postfeudals, basades en l'us de terra que pertanyia a un senyor feudal pero que no estava llogada a llauradors per lo que podia ser treballat per empleats o criats. Els llauradors devien treballar en les parceles llogades al senyor, pero ademés tenien obligacions de pagar corvea o atres imposts en treball per al senyor en el seu folwark, originalment uns quants dies per any. del XVI en avant, la cantitat d'este treball obligatori va ser aumentant radicalment i la szlachta va promoure llegislació per a impedir que els siervo abandonaren els feus. Els llauradors originalment lliures varen tendir a caure en la servitut, aplegant-se a casos d'explotació i dependència extremes, cridats en Polònia com wtórne poddaństwo (servitut secundària). Els seus senyors es varen tornar econòmicament depenents del treball en els folwark per a poder exportar en els mercats de gra europeus.[3]
En Polònia la servitut va ser regulada (i aumentada) pel Privilegi de Piotrków (1388) i el Privilegi de Toruń (1520) (era habitual que, en el marc de la llibertat dorada, la noblea poguera ampliar els seus drets a canvi de recolzar a nous reis). En la caiguda de preus agrícoles del final del XVII, els folwark varen entrar en crisis, i els intents de la szlachta d'aumentar la producció de les seues folwarks (normalment apropiant-se terres vilanes i reclamant més dies de treball dels siervo) solament varen empijorar la crisis econòmica i la pobrea dels llauradors.
En Lituània la servitut va ser plenament establida durant la reforma valaca de mitan del XVI.
Per a finals del XVIII, els folwarks eren la base del poder econòmic i polític de la szlachta. Despuix de l'abolició de la servitut en Polònia, els folwarks varen passar a utilisar treball assalariat.
Els folwarks varen ser abolits per la República Popular de Polònia per mig d'un decret del Govern de Lublin de 6 de setembre de 1944, donada la preocupació per la reforma agrícola. Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial, els folwarks varen ser nacionalisats, resultant empreses rurals colectives paraestatals (Państwowe Gospodarstwo Rolne) o repartides, normalment en baixes o nules compensació als seus amos.
Importància econòmica
Els folwarks eren la principal font d'agricultura intensiva i per tant els principals generadors de gra. La demanda interna en Polònia (i terres supeditades, com Prusia) en 1560–70 s'estima en 113.000 tonelladas de blat (226.000 łaszts, en un łaszt sent una unitat de volum a granel que rondava la mija tonellada de pes). La producció anual rondava les 120.000 tonellades, lo que supon que 6% de la producció era per a exportació. Com a comparació, un 19% era destinat a les ciutats del regne, deficitàries en productes agrícoles, i el restant era autoconsumido en les zones rurals productores.
Pese a eixe paper aparentment menor, la mancomunidad polac-lituana va tindre un paper significatiu com a exportador de gra a Europa Occidental a lo llarc del XVI.[4] El blat, junt a bous i pells suponia el 90% de les exportacions del país i era fonamentalment produït per a l'exportació per mig del sistema de folwarks, sent posteriorment transportat per terra i navegació.[4] Per al restant d'Europa, Polònia tenia un paper clau com a suministrador de gra, especialment en époques de carestia local o mals collites.
Els amos dels folwark solien tindre contractes en mercaders de Gdańsk, que era el destí del 80% dels tràfic interns abans de servir com a principal port d'exportació en la mar Bàltica.[5] El trayecte fins a Gdańsk (o els seus competidors) solia ser fluvial a través dels rius Vístula, Pilica, Bug, Sant, Nida, Wieprz o Neman. Estos rius tenien una infraestructura fluvial altament desenrollada que incloïa ports fluvials i graners. La majoria dels rius discorrien cap al nort, fent els tràfic de regrés menys rendables i aplegant-se al cas de que es vengueren els barcos en Gdańsk per a ser desguazados. Des de Gdańsk els barcos solien marchar als Països Baixos i Flandes, a on el vorland en els ports de destí més habituals era Amberes i Ámsterdam.[6][7]
Vore també
Referències
- ↑ Gazeta Wyborcza newspaper wyborcza. pl 2012-08-22, Arkadiusz Pacholski, Jak Polak zhańbił Polaka, czyli niewolnictwo po polsku [1] [How a Pole shamed a Pole, or slavery in Polish]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2013. Consultat el 4 d'agost de 2018.
- ↑ http://www.historycy.org portal, 2012-07-17, Przemysław Wielgosz, Pięćset lat kacetu. Ojczyzna-pańszczyzna [2] [Five hundred years of concentration camp. Fatherland-lord's land]
- ↑ 4,0 4,1 Zsigmond Pál Pach, Zs. P. Pach (1970). The role of East-Central Europe in international trade, 16th and 17th centuries, Akadémiai Kiadó, p. 220.
- ↑ Krzysztof Olszewski (2007). The Rise and Decline of the Polish–Lithuanian Commonwealth due to Grain Trade, p. 7. Consultat el 22 d'abril de 2009.enllaç no disponible
- ↑ Krzysztof Olszewski (2007). The Rise and Decline of the Polish–Lithuanian Commonwealth due to Grain Trade, pp. 6–7.
- ↑ Maciej Kobyliński. «Rzeczpospolita spichlerzem Europy» (en pl). www. polinow. pl. Consultat el 28 de decembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Folwark» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.