En periodisme, una exclusiva[1] o primícia és una notícia publicada per un periodiste o mig de comunicació abans que ningú i d'excepcional originalitat, importància, sorpresa o interés. Generalment, pel seu caràcter excepcional, prové d'una font exclusiva i desconeguda.


Definició

El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, en la seua quarta accepció, definix exclusiva com a “Notícia conseguida i publicada per un sol mig informatiu, que es reserva els drets de la seua difusió”.[2]

La paraula prové del llatí, en concret, de la raïl llatina exclusivus.[3] El seu significat venia a ser l'exclusió d'alguna cosa o algú sobre un assunt o sobre un atre grup. És dir, que un assunt solament afectava a un determinat grup i deixava fòra d'això al restant.


Us periodístic

Conseguir una exclusiva és alguna cosa que dona prestigi als periodistes. Destapar casos de corrupció, o històries excepcionals per a que ixquen a la llum és alguna cosa que busquen els periodistes. Les exclusives segons Javier Fumero, director de El Confidencial Digital, “es conseguixen cridant”.[4] Per a això es requerix d'un gran número de fonts fiables, i de la rapidea dels redactors. El primer que es faça en l'exclusiva és quí es fa en el mèrit.

Les exclusives no són improvisades.[5] Els periòdics deuen seguir temes que puguen convertir-se en notícies, per a que, aplegant el moment es puguen convertir en exclusiva. A través de l'investigació periodística és cóm es conseguixen les exclusives.

Les exclusives són una manera de diferenciació dels mijos de comunicació.[6] En ocasions, l'impuls de donar l'exclusiva sobre un fet fa que els mijos s'apleguen a precipitar. Com per eixemple el diari El País, que en agost de 2019 publicava la mort de Juan Carlos I. El rei emèrit s'havia somés a una operació cardíaca, i i l diari es va precipitar a la mort del monarca, que finalment no va ocórrer, per voler ser el primer en publicar eixa exclusiva.[7] Per un atre costat, les fonts falses o, inclús, les fake news, pretenen fer-se passar per exclusives reals. La qual cosa pot confondre la realitat. I això conseguix tot lo contrari al prestigi que dona anunciar una gran exclusiva.


Exclusives en el periodisme digital

En les noves tecnologies les exclusives són més fàcils de difondre. Tant les verdaderes com les falses. Els llectors les poden compartir en un clic a través de Facebook o Twitter.[8] També, la rapidea d'Internet, fa que tot canvie en qüestió de segons. Per eixe motiu les exclusives es convertixen en fenomens fugaços.[9] Açò fa més difícil la valoració per part dels llectors del treball d'investigació que queda haver darrere. En això l'exclusiva ha perdut valor pràctic.[10] Encara que, aixina i tot, les exclusives seguixen marcant les agendes dels mijos.

 
Image capturada per Eugenio Mesonero Romans de l'esclat de la bomba en el número 88 de la carrer Major de Madrit. Esta image va ser publicada en ABC.


Primera exclusiva en Espanya

La primera exclusiva que va donar en el periodisme espanyol vi de la mà d'ABC. Va aparéixer en la publicació de l'1 de juny de 1906, el dia despuix de la boda entre Alfonso XIII i Victoria Eugenia de Battenberg. ABC va cobrir aquella boda real en una gran cantitat de fotógrafs per tots els llocs pels que passava la comitiva nupcial. Durant el desafile dels reis, un anarquiste. Mateo Morral, va llançar una bomba camuflada entre un ram de flors. Eugenio Mesonero Romans, descendent de Ramón Mesonero Romans, va fotografiar el moment d'explosió en el número 88 de la carrer Major de Madrit. Torcuato Luca de Tena, director d'ABC en aquell llavors, va comprar eixa fotografia que es publicaria al sendemà. Conseguint aixina la primera exclusiva del periodisme espanyol, ya que cap atre periòdic de l'época va conseguir captura l'image de l'atentat.[11]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «exclusivo, exclusiva». Diccionario de la lengua española. Consultat el 22 de marzo de 2020.
  3. ↑ «EXCLUSIVO». Etimologías de Chile. Consultat el 22 de marzo de 2020.
  4. ↑ Prado, Pablo Díaz (26 de noviembre de 2015). «Las exclusivas informativas, el alma del Periodismo». cuv3. El digital de la FCOM de Villanueva C.U.. Archivat des de l'original, el 22 de marzo de 2020. Consultat el 22 de marzo de 2020.
  5. ↑ Rodríguez, Óscar (23 de marzo de 2015). «La exclusiva periodística una herramienta de comunicación que busca la calidad del impacto». agenciasdecomunicacion.org. Consultat el 22 de marzo de 2020.
  6. ↑ Álvaro Abellán-García Barrio (16 de septiembre de 2013). «¿Por qué los periodistas valoramos tanto las exclusivas?». dialogicalcreativity.es. Consultat el 22 de marzo de 2020.
  7. ↑ «El País asegura que “nunca publicó” la noticia de la muerte del rey Juan Carlos». Confidencial Digital (27 de agosto de 2019). Consultat el 22 de marzo de 2020.
  8. ↑ Lamelas López, Marcos(2018).«La mutación de la exclusiva. Mitos y realidades de la información propia en el periodismo español».https://dialnet.unirioja.es/.
  9. ↑ Mato Veiga, Javier(2014).«La muerte de la exclusiva: efectos de trasladar el periodismo a Internet».https://revistas.ucm.es/.
  10. ↑ Alsius, Salvador; Lamelas Marcos; Pont- Sorribes, Carles(2016).[https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0719-367X2016000100008 «Radiografía de las exclusivas en el periodismo político español: seguimiento y factores de competencia»].https://scielo.conicyt.cl/.
  11. ↑ ««¡Lo hemos conseguido!»: Así logró ABC la primera gran exclusiva periodística en España». ABC (10 de marzo de 2020). Consultat el 22 de marzo de 2020.

Enllaços externs