Estructures de Yonaguni
Les estructures de Yonaguni (与那国海底構造物 Yonaguni kaitei kōzōbutsu?) són un conjunt d'estructures descobertes en l'illa japonesa de Yonaguni al voltant de 1985 pel submariniste japonés Kihachirō Aratake.


S'ha especulat molt sobre l'orige d'este monument, com se li denomina en Japó. Per a la majoria dels geòlecs, arqueòlecs i historiadors, les estructures tenen un orige natural.[1] No obstant, alguns sostenen que estes estructures són un megalit construït al final de l'última glaciació.
Les estructures de Yonaguni són motiu d'especulació en la pseudoarqueologia. Li les supon part de la civilisació mítica de Mu, la sòrt del qual hauria segut similar a la de l'Atlántida o Tule.
L'àrea crida l'atenció actualment a gran número de turistes.
Teoria de Misaki Kimura
Temps despuix del seu descobriment, un grup de científics dirigits per Misaki Kimura (木村政昭), de l'Universitat de Ryūkyū, va confirmar la seua existència. Segons l'estudi del professor Kimura, l'estructura natural va ser en alguna época modificada pel ser humà. Açò donaria força a les especulacions segons les quals Yonaguni va poder ser part de la civilisació de Mu i que despuix va desaparéixer, tal i com l'Atlántida o Tule. Es tractaria d'una construcció realisada a lo manco fa 10 milenis, lo que la convertiria junt al santuari de Göbekli Tepe en l'estructura arquitectònica més antiga coneguda, molt anterior a les primeres edificacions de Mesopotamia, Egipte, Grècia i Pèrsia.
Particularment, segons estes teories, una estructura en forma de túnel d'1,2 metros d'alt, que forma part d'un clavill en la pedra, haguera representat un formidable obstàcul per a accedir al restant de l'estructura quan esta no estava baix l'aigua. El clavill també seria molt peculiar, per estar composta per pedra calcárea, un tipo de pedra que no existix en la regió. Dos orificis circulares adjacents d'aproximadament 2 metros de profunditat no concordarien en el restant de l'estructura, de manera que haurien segut esculpidos. La seua finalitat hauria segut l'almagasenament d'aigua, encara que uns atres pensen que poden ser les bases per a pilars d'algun tipo. Cap a un extrem del monument es troba una pedra ovalada que tampoc sembla concordar en el conjunt. El seu extrem superior apunta cap al nort, i podria haver-se utilisat per a determinar el hora del dia. Per a la talla de la roca, realisada abans de l'invenció d'utensilis metàlics, s'haurien utilisat falques de fusta, en la finalitat de trencar limpiament parts de la roca.
Descobriment despuix del terremot submarí
El 4 de maig de 1998, parts de l'illa i del monument varen ser destruïdes per un terremot submarí. Despuix del terremot es varen realisar filmacions submarines descobrint noves estructures jamai vistes anteriorment, la forma de les quals és similar als Zigurats de Mesopotamia, en característiques insospitades que, segons alguns, desmentirien el seu orige geològic, convertint-los en els edificis més antics del món.
En térmens històrics i arquitectònics, no se li poden atribuir la seua construcció al regne de Ryūkyū, ya que històricament, l'ent és recent (sigles XII-XVII), ya que fins ara no s'han descobert les ferramentes en que s'han construït les estructures i les seues dimensions són comparades en les Piràmides d'Egipte, Mesopotamia, Mèxic i Perú. També s'han trobat forats en els cims de les estructures la funció de les quals seria donar fonament als postes de fusta que soportaven el sostre.
Vore també
Referències
- ↑ «Cóm és Yonaguni, la misteriosa "ciutat" sumergida de Japó», BBC News Món. Consultat el 2024-06-10 (en es).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estructuras de Yonaguni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.