El espionage empresarial, espionage industrial, espionage econòmic o espionage corporatiu és una forma d'espionage realisat en fins comercials en lloc de purament de seguritat nacional.[1]

Tetera en actrius, fàbrica de porcelana Vezzi, Venècia, c. 1725. Els germans Vezzi varen estar implicats en una série d'incidents d'espionage industrial. Varen ser estes accions les que varen dur a que el secret de la fabricació de la porcelana de Meissen fora àmpliament conegut.

Mentres que l'espionage polític ho porten a terme o orquesten els governs i és d'alcanç internacional, l'espionage industrial o corporatiu és més a sovint nacional i es produïx entre empreses o corporacions.[2]

Formes d'espionage econòmic i empresarial

L'espionage econòmic o empresarial adopta dos formes principals. En resum, l'objectiu de l'espionage és reunir coneiximents sobre una o vàries organisacions. Pot incloure l'adquisició de propietat intelectual, com a informació sobre fabricació industrial, idees, tècniques i processos, receptes i fòrmules. O podria incloure el seqüestre d'informació reservada o operativa, com la relativa a conjunts de senyes de clients, preus, vendes, màrqueting, investigació i desenroll, polítiques, possibles ofertes, estratègies de planificació o comercialisació o els canvis en la composició i ubicació de la producció.[3] Pot descriure activitats com el robo de secrets comercials, el soborn, el chantage i la vigilància tecnològica. Ademés, d'orquestar l'espionage sobre organisacions comercials, els governs també poden ser objectius, per eixemple, per a determinar les condicions d'una licitació per a un contracte governamental.

Indústries objectiu

 
Durant les proves, els fabricants d'automòvils solen disfrassar els pròxims models de coche en patrons de pintura de camuflage dissenyats per a ofuscar les llínees del vehícul. També se solen utilisar cobertes acolchadas o calcomania enganyoses. Aixina mateix, es fa per a evitar que els mijos de comunicació desvelen el model abans de la seua presentació.

L'espionage econòmic i industrial s'associa sobretot en indústries d'alt contingut tecnològic, com el software i el hardware informàtics, la biotecnología, l'indústria aeroespacial, les telecomunicacions, el transport i la tecnologia de motors, els automòvils, les màquines ferramenta, l'energia, els materials i recobriment, entre uns atres. Se sap que Silicon Valley és una de les zones del món a on més es practica l'espionage, encara que qualsevol indústria en informació útil per a la competència pot ser un objectiu.[4]

Vore també

Notes

Referències

Bibliografia

  • «[1]». Consultat el 22 de giner de 2010 (en Inglés).
  • «[2]». Consultat el 13 de febrer de 2010 (en Inglés).
  • «Is your kid part of the 'Operation Payback' army?» (en inglés). Silicon Republic. Consultat el 11 de decembre de 2010.
  • «[17]». Consultat el 22 de giner de 2010 (en Inglés).
  • «Federal Judge Trashes Novell Economic Espionage Case» (en inglés). Law. Consultat el 11 de decembre de 2010.
  • «[18]». Consultat el 22 de giner de 2010 (en Inglés).
  • «[19]». Consultat el 13 de febrer de 2010 (en Inglés).
  • «[20]». Consultat el 6 d'abril de 2010 (en Inglés).
  • «[21]». Consultat el 24 de febrer de 2010 (en Inglés).
  • «WikiLeaks Hactivism is Not Cyberwarfare, Experts Say» (en ingés). Tech News Daily. Consultat el 11 de decembre de 2010.
  • Nasheri, Hedieh (2005). Economic Espionage and Industrial Spying (en Inglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-54371-1.
  • Nodoushani, Omid; Nodoushani, {{{nom2}}} (Abril de 2002). Industrial Espionage: The Dark Side of the "Digital Age", 2 edició (en Anglés), Competitiveness Review, pp. 96-101. doi:10.1108/eb046445.
  • Palmer, Raymond (1974). Espionage threat to British industry: Spies don't only operate in books and films. They ca be for real. And their target might be your industrial secrets, 7-8 edició (en Anglés), Industrial Management and Data Systems.
  • «[22]». Consultat el 24 de febrer de 2010 (en Inglés).
  • Pitorri, Peter (2010). Counterespionage for American Business (en Inglés), Chicago: Butterworth-Heinemann Limited, p. 144. ISBN 978-0-7506-7044-9.
  • «Chinenca's expansion of economic espionage boils over».Foreign Policy.Consultat el 5 d'abril de 2010.
  • Rustmann, F.W. Jr. (2002). CIA, INC.: Espionage and the Craft of Business Intelligence (en Anglés), Potomac Books, p. 240. ISBN 978-1-57488-520-0.
  • [enllaç trencat]
  • «Operation Aurora: Clues in the Code» (en inglés). Secureworks. Consultat el 9 de març de 2016.
  • «[23]». Consultat el 27 de setembre de 2010 (en Inglés).
  • «[24]». Consultat el 11 de decembre de 2010 (en Inglés).
  • «[25]». Consultat el 24 de febrer de 2010 (en Inglés).
  • Winker (1997). Corporate Espionage: What It Is, Why It's Happening in Your Company, What You Must Do About It (en Inglés), Darby, PA, p. 240. ISBN 978-0-7881-6529-0.
  • Wright, Peter (1987). Spycatcher (en Inglés), Nova York: Viking. ISBN 0-521-54371-1.