L'erradicació de la dracunculiasis, o malaltia del cuc de Guinea, és un programa en curs. La dracunculiasis és una infecció provocada pel cuc de Guinea que causa dolor intens i ferides obertes quan els cucs de Guinea ixen del cos a través de la pell.[1] En 1986, es varen estimar 3,5 millons de casos de cuc de Guinea en 20 nacions endèmiques d'Àsia i Àfrica.[2] Des de llavors, el número de casos humans s'ha reduït en més del 99,999%, a un ranc de 10 a 15 per any en 2021-2025,[3][4][5][6] i sis països permaneixen considerats com a lliures de transmissió: Chad, Sudan del Sur, Mali, Etiopia, Angola i Sudan. Camerún també ha tingut alguns casos en els últims anys, principalment per la seua proximitat a Chad, pero prèviament havia segut considerat lliure de transmissió interna.

Escala logarítmica de casos notificats de dracunculiasis (1989-2024)

Este programa ha segut liderat pel Centre Carter i atres membres de la Declaració de Londres sobre Malalties Tropicals Desateses. L'expresident nortamericà Jimmy Carter va ser part dels programes de desparasitación, dissenyats per a eliminar estes malalties tropicals desateses. Carter va parlar en 2015 del seu diagnòstic de melanoma (que havia fet metàstasis en el seu cervell), i va afirmar que el seu últim desig era vore morir l'últim cuc de Guinea abans de morir ell.[7] No obstant, va morir en 2024 sense vore complit el seu desig.

l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) és l'organisme internacional reconegut que certifica si una malaltia ha segut eliminada d'un país o erradicada del món.[8] L'OMS va reiterar la seua intenció d'accelerar l'erradicació de la dracunculiasis en la seua Assamblea Mundial de la Salut de maig de 2025.[9][10] El Centre Carter publica informes freqüents sobre l'estat del programa d'erradicació de la dracunculiasis, incloent estadístiques per país.[11]

Des de 2024, l'objectiu de l'OMS per a l'erradicació en humans i animals és conseguir-ho en l'any 2030. Anteriorment, es varen establir 1991, 2009, 2015 i 2020 com a anys objectiu,[12] pero l'erradicació total de la dracunculiasis ha demostrat ser molt més difícil de lo que es pensava originalment, despuix del descobriment de que també pot afectar a atres mamífers i animals.[13][14] Encara que la freqüència de casos humans s'ha estabilisat des de principis de 2021, la freqüència de casos en animals ha seguit una tendència descendent. La dracunculiasis està a punt de convertir-se en la segona malaltia humana en ser erradicada, despuix de la pigota.[15]

Programa d'erradicació

Anteriorment, es creïa que els humans eren els únics que podien ser víctimes de la dracunculiasis, i es pensava que una volta eliminats tots els casos humans, es trencaria el cicle de la malaltia, lo que resultaria en la seua erradicació.[2][16] No obstant, a mitan de la década de 2010, va quedar clar que la dracunculiasis atacava a atres animals ademés dels humans, lo que va complicar enormement els esforços d'erradicació, que ara també devien ampliar-se a hostes no humans.[13][14]

L'erradicació de la dracunculiasis ha afrontat varis desafius:

  • Reservorio d'hostes no humans
  • Seguritat inadequada en alguns països endèmics
  • Falta de voluntat política per part dels líders d'alguns dels països a on la malaltia és endèmica
  • Necessitat d'un canvi de comportament en absència d'un tractament miraculós com una vacuna o un medicament
  • En certs moments, problemes de finançació[17]

En giner de 2012, la reunió de l'OMS en el Real Colege de Meges de Londres va iniciar el proyecte de salut de coalició més ambiciós i gran fins a la data, conegut com la Declaració de Londres sobre Malalties Tropicals Desateses, l'objectiu de les quals era erradicar o controlar la dracunculiasis per a 2020, entre atres malalties tropicals desateses.[18] Este proyecte conta en el respal de les principals companyies farmacèutiques, la Fundació Bill i Melinda Gates, l'Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional (USAID), el Departament de Desenroll Internacional del Regne Unit (UKID), el Centre Carter i el Banc Mundial, en cooperació en els governs dels països a on la malaltia és endèmica.[19]

Per a 2018, la malaltia s'havia eliminat en 19 dels 21 països a on solia presentar-se.[20] En finalisar el programa de la Declaració de Londres, solament es varen registrar 15 casos a nivell mundial. La Declaració de Kigali sobre Malalties Tropicals Desateses proyecta la seua erradicació total per al periodo comprés entre 2022 i 2030.[21]

Països certificats com a lliures

Els països endèmics deuen informar a la Comissió Internacional per a la Certificació de l'Erradicació de la Dracunculiasis i documentar l'absència de casos autòctons de dracunculiasis durant a lo manco tres anys consecutius per a ser considerats lliures de dracunculiasis per l'Organisació Mundial de la Salut.[22]

El resultat d'este esquema de certificació va ser que, en 2007, Benín, Burkina Faso, Chad, Costa d'Ivori, Kènia, Mauritània, Togo i Uganda varen poder certificar que havien detingut la transmissió. Més alvance Camerún, la República Centroafricana, Índia, Pakistan, Senegal i Yemen també varen rebre la certificació de l'OMS.[23] Nigèria va ser certificada per haver finalisat la transmissió en 2013, seguida de Ghana en 2015,[24] i la República Democràtica del Congo en 2022.[25]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Dracunculiasis (guinea-worm disease) Fact sheet N°359 (Revised)». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2014-03-18. Consultat el 2014-03-18.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Guinea Worm Eradication Program». Carter Center. Archivat des d'el original, el 2013-10-30. Consultat el 2011-03-01.
  3. ↑ «Guinea Worm Wrap-Up #306». The Carter Center. Archivat des d'el original, el 2024-03-10. Consultat el 2024-03-10.
  4. ↑ «Update: 14 Human Cases of Guinea Worm Reported in 2023 – 13 Human Cases of Guinea Worm Reported in 2022 – Remaining at the Lowest Level Since the Eradication Campaign Began». Carter Center. Archivat des d'el original, el 2024-01-25. Consultat el 2024-03-08.
  5. ↑ «Update: 15 Human Cases of Guinea Worm Reported in 2024». Carter Center. Archivat des d'el original, el 2025-05-15. Consultat el 2025-05-15.
  6. ↑ «Guinea worm Wrapup #326». Carter Center. Archivat des d'el original, el 2025-12-23. Consultat el 2025-12-17.
  7. ↑ «President Jimmy Carter's Amazing Last Wish». Vox. Archivat des d'el original, el 2015-08-20. Consultat el 2015-08-20.
  8. ↑ «WHO certifies seven more countries as free of guinea-worm disease». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2010-05-19. Consultat el 2010-05-14.
  9. ↑ «Progress for NTDs: two resolutions adopted at WHA78». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2025-06-05.
  10. ↑ «Accelerating the eradication of dracunculiasis». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2025-06-09.
  11. ↑ «Activities by Country – Guinea Worm Eradication Program». Carter Center. Archivat des d'el original, el 2009-05-19. Consultat el 2010-03-16.
  12. ↑ McDonnell. «The End Of Guinea Worm Was Just Around the Corner. Not Anymore». NPR. Archivat des d'el original, el 2019-10-04.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Guinea Worm Wrap-Up #238». Archivat des d'el original, el 2016-01-29. Consultat el 2022-11-04.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Guinea Worm Wrap-Up #235». Archivat des d'el original, el 2015-09-23. Consultat el 2022-11-04.
  15. ↑ «The Statesman vs. the Fiery Serpent».Emory Health Digest.
  16. ↑ «Differentiating Dracunculus medinensis from D. insignis, by the sequence analysis of the 18S rRNA gene».Annals of Tropical Medicine and Parasitology.99(5)
    511–517.doi:10.1179/136485905x51355.Consultat el 2012-05-18.
  17. ↑ «The tail end of guinea worm – global eradication without a drug or a vaccine».N. Engl. J. Med..356(25)
    2561–64.doi:10.1056/NEJMp078089.
  18. ↑ Uniting to Combat Neglected Tropical Diseases. «London Declaration on Neglected Tropical Diseases». Uniting to Combat NTDs. Archivat des d'el original, el 2013-01-21. Consultat el 2013-05-06.
  19. ↑ WHO. «WHO roadmap inspires unprecedented support to defeat neglected tropical diseases». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2014-04-07. Consultat el 2013-05-06.
  20. ↑ «Dracunculiasis Eradication: Llaure We There Yet?».The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene.99(2)
    388–395.ISSN 1476-1645.doi:10.4269/ajtmh.18-0204.
  21. ↑ «New declaration on neglected tropical diseases endorsed».Lancet.400(10345)doi:10.1016/S0140-6736(22)01237-5.
  22. ↑ «Progress Toward Global Dracunculiasis Eradication, June 2000».MMWR Morb. Mortal. Wkly. Rep..49(32)
    731–5.
  23. ↑ The Carter Center. «Activities by Country—Guinea Worm Eradication Program». The Carter Center. Archivat des d'el original, el 2009-05-19. Consultat el 2010-03-16.
  24. ↑ «WHO certifies Ghana free of dracunculiasis». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2016-03-04. Consultat el 2016-01-07.
  25. ↑ «The Democratic Republic of the Congo certified free of dracunculiasis by WHO». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 2022-12-17. Consultat el 2022-12-15.