Erica cinerea
Erica cinerea (petorra ceniciento, carpaza, argaña, petorra bermejo) és un tipo de petorra, originari d'Europa central i occidental.

Descripció
És un arbust de talla baixa l'altura de la qual varia entre 15 i 60 cm, en fulls fins en forma d'agulla, de 4 a 8 mm de llarc i verticiladas per tres. Les branques estan cobertes per una pelosidad de color gris-cendra.
Les flors són urceoladas, roses o púrpures (més rarament blanques), de 4 a 7 mm de llarc, en arracades terminals, en pedúnculs pubescentes. Tenen tres bractéolas adossades als sépals, que són purpúreos, lanceolados, glabros i en el marge papiráceo. Corola de 4-7 mm, unflada en el mig i estretida en la boca, de color púrpura viu, rarament blanca. Anteres en apèndixs en la seua base; no descollen de la corola (inclusos). Floració estival, de mediats a finals de l'estiu. El frut és una càpsula menuda, que es troba en l'interior de la corola ya seca.
Hàbitat
Viu sobre sols descalcificados (planta calcífuga) i no excessivament humits. Forma part de distints tipos de brezals i xares de talla baixa.
Usos
Les #inflorescència són antidiarreicas i estan indicades contra les afeccions renals i de les vies urinàries. És usada també per a la producció de mel.
Distribució
En Espanya en la cordillera Cantàbrica estenent-se fins a Galícia. En la província de Burgos en Les Merindades, Montes de Oca, serra de la Demanda i Miranda d'Ebre. També creix en les montanyes i páramo de #León, Palència, Zamora i Salamanca. En la serra segoviana apareix en Ayllón i Guadarrama. Escasseja en la montanyes salmantinas de Béjar i Gata.[1] També es troba en la serranía de Conca i alcança el seu llímit en el territori de la serra de Mira.[2]
Taxonomia
Erica cinerea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 352–353. 1753.[3]
- Etimologia
Erica: nom genèric que deriva del grec antic ereíkē (eríkē); llatíissat erice, -és f. i erica = "petorra" en general, tant del gènero Erica L. com la Calluna vulgaris (L.) Hull, cridada brecina.[4]
cinerea: epítet latino que significa "color cendra".[5]
- Citologia
Número de cromosomes de Erica cinerea (Fam. Ericaceae) i táxones infraespecíficos: n=12[6]
- Sinònims
Noms comuns
- Castellà: argaña (4), argoña, bereza, bereza negra (2), bereza triscona, berezo (4), berezo negre (2), bermejuela, berozo, biércol, braç ceniciento, brecina, petorra (8), petorra bermejo (2), petorra ceniciento (3), petorra nazareno (3), petorra negral, petorra negra, carpaza, carracina, carrascina (3), carrasquina, negreal, queiroa, rosoño, tereno, ur negral, urce, urce colorada, urz, uz.(el número indica les espècies que duen el mateix nom en Espanya).[9]
Referències
- ↑ Oria de Roda, Juan Andrés (2002). Guia d'Arbres i Arbustos de Castella i Lleó, Palència:Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
- ↑ [1] Sobre l'influència atlàntica en la flora de la serra de Mira.
- ↑ «Erica cinerea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de març de 2014.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 223-233. Fraga, M. I. (1983) Anals Jard. Bot. Madrit 39(2): 533-539
- ↑ https://web.archive.org/web/20100211173317/http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/24745/synonymie
- ↑ Erica cinerea en The Plant List
- ↑ «Erica cinerea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 de març de 2014.
Bibliografia
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erica cinerea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.