El terme equitat[1] (del llatí aequitas, «virtut de la justícia del cas en concret»), en la ciència jurídica, fa referència a la possibilitat que té el juge o tribunal de tindre en conte les circumstàncies personals de les parts en un procés judicial a l'hora de dictar una sentència, que no és particular, en aplicació de la llei, que és general, identificant-se d'esta manera en la epiqueya.


Segons el diccionari de la llengua espanyola

Pot definir-se com:

  • Qualitat que mou a donar a cada qui lo que mereix sense excedir o disminuir.
  • Justícia, imparcialitat en un tracte o un repartiment.
  • Tractar a totes les persones per igual respectant i tenint en conte les seues diferències i qualitats. (Equitat de gènero)

La "bondadosa templanza habitual"; al clim a deixar-se guiar pel deure o per la consciència, més que per la justícia o per la llei escrita;[2] La justícia natural, oposta a la llei escrita. Una moderació en el preu de les coses o en les condicions. Una "disposició de l'ànim que mou a donar a cada qui lo que mereix.[2] Est ideal està íntimament enllaçat en el precepte exclusivament jurídic d'Ulpiano en el seu Tria Praecepta Iuris (Tres principis del dret), el suum cuique tribuere (donar a cada u lo seu).


Segons el dret espanyol

L'artícul 3.2 del Còdic civil d'Espanya establix que "L'equitat haurà de ponderar-se en l'aplicació de les normes, si be les resolucions dels Tribunals només podran descansar de manera exclusiva en ella quan la llei expressament ho permeta". Este enunciat, a contrari sensu, implica que l'equitat sí que pot ser utilisada, pero sempre que vaja acompanyada de dret positiu. En el mateix còdic es fan referències a l'equitat ponderada del Juge, de forma directa o indirecta. El art. 165 CC (bens del fill no emancipat) és un eixemple prou clar.[3][4]


Segons el catolicisme

En el cas del dret canònic de l'Iglésia catòlica, el principi d'equitat s'aplica considerant la mitigació del rigor en l'aplicació d'una llei en la finalitat de salvaguardar la salvació eterna d'una determinada persona.[5]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 «equidad.» Diccionario de la lengua española. Consultado el 23 de abril de 2013.
  3. ↑ Definición de equidad en la Enciclopedia Jurídica.
  4. ↑ Ibáñez Jimeno, Blasco. «La equidad: Criterio auxiliar de interpretación judicial.»
  5. ↑ Ghirlanda, Gianfranco. Il diritto nella Chiesa, mistero di comunione, Edizioni Paoline, Cinisillo Balsamo 1990, p. 69.

Enllaços externs