El Altet, [1][2][3][4][5] a voltes denominat El Alted[6][7][8] (en valencià L'Altet), és una pedania del municipi espanyol d'Elig, en la província d'Alacant. Conta en una població de 6355 habitants (INE, 2024).[9] Dins del seu terme pedáneo s'ubiquen el aeroport d'Alacant-Elig i la plaja del Altet, en bandera blava. Des del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) s'ha plantejat vàries voltes la possibilitat de segregar la localitat del municipi al que pertany o la seua integració al terme municipal d'Alacant.

Geografia

La població es troba en un enclavament estratègic, trobant-se dins del seu terme pedáneo el aeroport d'Alacant-El Altet, al com se li coneix comunament en el nom de la pedania, i situada a 8 km de la capital de la província i a 15 km del caixco urbà d'Elig. El caixco urbà del Altet, que es troba travessat per l'antiga carretera Nacional 332 Alacant-Cartagena, a solament un quilómetro de la costa mediterrànea. Presenta un clima mediterràneu àrit.

La localitat pertany al terme municipal d'Elig, en la província d'Alacant. Des del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), els veïns de la pedania han iniciat fins a sis processos per a obtindre la segregació d'Elig, en ocasions proponent-se la seua anexió al municipi d'Alacant, o obtindre una major autonomia per mig de la creació d'una entitat local menor.[10] L'escassa inversió de l'ajuntament en la localitat, la falta de comunicacions adequades en la ciutat d'Elig, la rodalia a la capital de província, o l'especulació urbanística en el territori han segut els principals motius de dits moviments.[11]

 
Plaja del Altet, en la baïa d'Alacant.

El Altet conta en dos plages: la plaja del Altet que es troba a 1 km del núcleu urbà, i és un espai de 2 km de llongitut paralel a un peculiar sistema dunar. Al sur d'esta es troba la plaja i dunes del Carabassí, pertanyents a la pedania de Balsares (també pertanyent al terme municipal d'Elig).

Unitats poblacionals

El Altet està compost per dos núcleus de població:[12] El Altet i Els Limoneros (compartit el segon en la pedania de Balsares).

Encara que Arenals del Sol i El Altet varen formar part de la mateixa pedania durant molts anys, en l'any 1990, i baix decisió de l'Ajuntament d'Elig en ple procés per a constituir-se els veïns del Altet com a entitat local menor, el Consistori va reconéixer a Arenals com a «entitat singular».[13] El Altet està pròxim a una partida rural, en la que es troba molt lligada, denominada Balsares (Els Bassars en valencià). En este núcleu també es troben les urbanisacions de Les Ballesteras i Prochal.

Espais naturals

En el terme pedáneo es troben els enclavaments de la serra Colmenar, en els voltants de la Ciutat de la Llum; les salines del Altet-Aguamarga o Saladar d'Aguamarga (antiga Salinera Catalana); i les dunes del Altet, barrera natural entre la localitat i les seues plages. Al sur de la pedania es troba el Fondet de la Senieta, criptohumedal que alberga la Torre del mateix nom, del XVI, aixina com vestigis d'antigues nòries de sanc, aljups i una mina transitable que recorre el subsol de les dunes conectant el parage en la plaja del Altet. Atres espais naturals són els de Les Ballesteras i el Bardalet, antigues lomas reforestades en eucaliptos.

Història

XIX

Segons el «Diccionari de correus d'Espanya» de 1871, la localitat rebia per llavors la correspondència per Alacant i Múrcia.[14] En l'any 1881, per primera volta i sense resposta, i posteriorment en 1889, els veïns varen presentar davant el Govern Civil d'Alacant sengles solicituts de segregació del terme municipal d'Elig per a agregar-se posteriorment al municipi d'Alacant. La falta de resposta per part de l'Ajuntament d'Elig en abdós casos, a pesar de l'insistència del Govern Civil i de la posició a favor del consistori de la capital alacantina, va acabar donant un resultat negatiu a les solicituts veïnals.

XX

Durant el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) es varen produir atres tres intents d'independisar al Altet del terme municipal d'Elig. En els dos primers, que varen tindre lloc en 1936 i 1937 i que buscaven l'anexió a Alacant, l'estat d'excepció per la guerra civil espanyola va deixar en l'aire la solicitut. El tercer es va produir durant la década de 1990, encapçalat en les eleccions municipals pel PIVA (Partit Independent Veïns pel Altet), que va obtindre un gran respal dels altetanos (vore registre de partits del ministeri d'interior). La justícia va desestimar finalment la solicitut d'entitat local menor per al Altet, en la que continuaria pertanyent al terme municipal d'Elig pero en una série de concessions administratives.

En 1927 la companyia aeropostal francesa va crear un aeroport rudimentari al nort del caseriu del Altet, conegut com Camp dels Francesos (en castellà, Camp dels Francesos). Més tart serà la companyia aérea «Latecoère» la que s'encarregue de l'enviament de correu entre França, Àfrica i Sudamérica. El Altet servia aixina d'escala per a esta llínea aeropostal de la que va ser pilot l'escritor Antoine de Saint-Exúpery, creador de la célebre obra «El Principito». En la segona década del XXI, es manté en peu, encara que en estat d'alvançada degradació, un dels murs dels hangars del Camp dels Francesos, bombardejat en 1939 durant la guerra civil espanyola.

Pedro Salines, poeta de la generació del 27, va passar vàries temporades estivals en la finca «La Creu» situada en l'ala de la serra de Colmenares. En esta propietat de la família de la seua dòna, Margarita Bonmatí Botella, va escriure en els primers anys de Segona República el llibre La veu a tu deguda, una de les seues obres més célebres. Salines també va aprofitar les seues estàncies estiuenques en El Altet per a intercanviar correspondència en el seu amic Jorge Guillén. En una de les seues cartes, datada el 3 de setembre de 1932 en El Altet, li comenta que s'havia posat a treballar en dèu poemes més, els quals completarien una série de cincuenta y cinco, açò és, la seua obra més extensa. En una atra de les cartes, datada cinc anys abans, el 13 de setembre de 1927, fa referència a la colonisació de la plaja d'enfront (plaja del Altet) plantant una barraca.

XXI
 
Avinguda de la Dama d'Elig en 2012

En juny de 2017, la «Associació Veïnal Nou Municipi El Altet-Arenals del Sol» es va presentar en la plaça Major de la localitat en un gran acolliment per part dels veïns. L'objectiu d'esta nova associació era estudiar la possibilitat de solicitar la creació d'un nou municipi format per les pedanies del Altet, Arenals del Sol i Els Balsares. La reacció del consistori ilicità va ser firmar un acort d'integritat territorial del terme municipal d'Elig, recolzat per tots els partits llevat per Ilicitans per Elig. Es tractava del sext intent[15] dels alteatanos per a obtindre major autonomia. Per la participació activa del llavors alcalde pedáneo del Altet, Ángel Soler, en l'associació Associació Veïnal Nou Municipi El Altet-Arenals del Sol,[16] varen sorgir disputes en l'Ajuntament d'Elig, lo que en agost de 2018 va provocar la seua dimissió com a alcalde pedáneo.[17]

Demografia

La localitat figurava en el «Nomenclátor dels pobles d'Espanya» de 1858 en el nom «Altet» i una població de 301 habitants.[18] En 1862 se li adjudicaven 404 habitants i era classificada com a partida rural.[19] La «Gran enciclopèdia Larousse», obra en que apareix citada com «El Alted», li donava 1266 habitants cap a 1967.[6] En l'any 2018 contava en una població de 5645 habitants (INE, 2018).[9] Durant l'any 2021 la població ha superat el llindar dels 6000 habitants, sent la població actual empadronada de 6075.

Folclore

Les festes patronals del Altet honren al seu patró, sant Francisco d'Assís. Durant les mateixes es desenrollen els següents events: una charanga, una desfilada, diversos concursos gastronòmics i una fira. Si be la festa del mencionat sant cau el 4 d'octubre, la solemne processó, presidida pel bisbe de la diòcesis d'Oriola-Alacant, se celebra el dumenge següent a dita data; durant la qual es recorren els carrers de la partida i participen gran cantitat d'altetanos.

Referències

  1. ↑ INE:Nomenclátor - ALTET (EL)
  2. ↑ (29 de juliol de 1964).«Decrete 2212/1964, de 2 de juliol, pel que s'accepten les aportacions de la Excma. Diputació Provincial i el Excmo. Ajuntament d'Alacant per a l'adquisició dels terrenys necessaris per a la construcció d'un aeroport en Elig».Bolletí Oficial de l'Estat.(181): 9803.ISSN 0212-033X.
  3. ↑ ABC «pedania ilicitana El Altet»
  4. ↑ Diari Informació - El Altet
  5. ↑ [1] Pàgina oficial, en la que s'indica que el nom en castellà és El Altet
  6. ↑ 6,0 6,1 (1967) «Elig», Gran enciclopèdia Larousse en vint volums (vol. 7), Editorial Planeta, p. 121. ISBN 978-84-320-2060-5. «El Alted (1266 hab.)»
  7. ↑ (3 de decembre de 1970).«Orde de 14 de novembre de 1970 relativa a Centres Nacionals d'Ensenyança Primària».Bolletí Oficial de l'Estat.(289): 19670.ISSN 0212-033X.
  8. ↑ (13 de juliol de 1996).«Resolució de 28 de juny de 1996, de la Direcció general de Segurs, per la que es publiquen les condicions especials i les tarifes de primes del Segur Combinat de Gelada, Pedrisco i Vent en Carchofa, comprés en el Pla de Segurs Agraris Combinats per a l'eixercici 1996».Bolletí Oficial de l'Estat.(169): 22183-22201.ISSN 0212-033X.
  9. ↑ 9,0 9,1 INE - Relació d'unitats poblacionals
  10. ↑ INFORMACION. «El sext intent des de l'any 1881», 12 de juny de 2018. Consultat el 13 de setembre de 2018.
  11. ↑ S. L., EDICIONS PLAÇA,. «Les claus de la voluntat separatista del Altet: desafecció i descontent durant anys». Alicanteplaza. Consultat el 13 de setembre de 2018.
  12. ↑ INE:Nomenclátor - ALTET (EL)
  13. ↑ d'Elig - Ficha dels Arenals
  14. ↑ (1871) Direcció general de Comunicacions (ed.). Diccionari de correus d'Espanya, Madrit: Establiments tipogràfics de Manuel Minuesa, p. 41.
  15. ↑ INFORMACION. «Veïns del Altet tanquen files en una associació per a independisar-se d'Elig». Consultat el 13 de setembre de 2018.
  16. ↑ Diari Informació Participació de l'exalcalde Ángel Soler en l'Associació Veïnal Nou Municipi El Altet - Arenals del Sol
  17. ↑ Diari Informació Dimissió de l'alcalde pedáneo Ángel Soler
  18. ↑ (1858) Comissió d'estadística general del regne (ed.). Nomenclátor dels pobles d'Espanya, Madrit: Imprenta Nacional, p. 441.
  19. ↑ (1862) Geografia general d'Espana: Diccionari general de tots els pobles, Madrit: Imprenta i Llibreria de Gaspar i Roig, Editors, p. 19.

Enllaços externs

Commons