La Editorial Gredos és una editorial espanyola de caràcter privat fundada en 1944, des de 2006 pertanyent al Grup RBA,[1]i en sèu en Barcelona. Es dedica a la publicació de llibres especialment relacionats en la filosofia, lexicografia, filogia hispànica i el món grecolatino.

Editorial Gredos

Història

editar
 
Diccionari d'us de l'espanyol, de María Moliner. Edició de 1990.

Va ser fundada en Madrit en 1944 per Hipólito Escolar, Juliol Calonge, Severiano Carmona i Valentí García Yebra en la proposició de remediar la falta de llibres espanyols científics i d'estudi. A tots ells s'uniria posteriorment José Oliveira Bugallo, aportant el necessari coneiximent del mercat editorial. Gredos va iniciar la seua marcha editorial de la mà dels Clàssics Anotats i Bilingües, els quals descobririen un mercat nou: el dels texts escolars llatins i grecs. Els texts escolars varen permetre a Gredos crear la Biblioteca Romànica Hispànica, fundada i dirigida per Dámaso Alonso, en la que varen publicar les majors autoritats del camp filògic i els próceres de numeroses escoles llingüístiques. La colecció es va completar i va enriquir en l'aparició de dos cims de la lexicografia, el Diccionari crític etimològic castellà i hispànic de Joan Corominas i el Diccionari d'us de l'espanyol de María Moliner. Les coleccions de Filosofia i Economia, aixina com l'Universitària, no varen tindre especial fortuna; la de Grans Manuals va perdurar durant uns anys, mentres que la Història de l'Art de Juan José Martín González i la Història de la lliteratura de Juan Luis Alborg varen supondre un gran èxit.

Carlos García Gual va convéncer a Calonge i García Yebra de crear la Biblioteca Clàssica, un compendio de tot ellegat clàssic grecolatino. Sebastián Mariner es va fer càrrec de la selecció de les obres llatines, fins que a la seua mort li varen succeir José Javier Iso i José Luis Moralejo. El propi García Gual es va ocupar de les gregues, que ademés dels grans noms de l'Antiguetat incloïen autors menors, peces científiques i texts extrets de fonts marginals com a papirs, inscripcions o fragments. Composta per versions elaborades ad hoc, a la seua finalisació varen sumar 415 volums d'una colecció identificada pel seu cuiro blau obscur i el dibuix de la cabra hispànica, obra de García Yebra, en ellom. Les seues últimes iniciatives varen ser una llínea d'obres lexicogràfiques agrupades baix la marca María Moliner; la Biblioteca Bàsica, que oferia alguns títuls de la Clàssica en format més manejable i a menor preu; la Nova Biblioteca Romànica Hispànica, dirigida per Francisco Ric; la d'Estudis Clàssics, que reunix monografies dels grans clàssics; la de Grans Obres de la Cultura occidental; i la Biblioteca de Grans Pensadors, 38 volums lujosamente encuadernados, que varen arreplegar obres filosòfiques des del IV fins al present.[2][3]

Premis

editar

El Ministeri d'Educació i Cultura li va concedir el Premi Nacional a la millor llabor editorial cultural de 1996[4] com a reconeiximent expresse de la seua llarga trayectòria, i la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics li va otorgar el Premi a la Promoció i Difusió dels Estudis Clàssics de 2006.[5]

Coleccions

editar

Les coleccions vigents en l'actualitat són les següents:

Referències

editar
  1. «[1]». Consultat el 9 de juny de 2014.
  2. «[2]». Consultat el 9 de juny de 2014.
  3. «[3]». Consultat el 14 de juny de 2014.
  4. «Premie Nacional a la Millor Llabor Editorial Cultural». Ministeri de Cultura i Deport. Consultat el 9 de juny de 2014.
  5. «[4]». Consultat el 9 de juny de 2014.

Enllaços externs

editar

Commons

Referències

editar