Districte d'Ochamchira
El districte o rayón d'Ochamchire (; ; en ruso: Очамчирский район) és un districte ubicada en el nort de la parcialment reconeguda República d'Abjasia, en capital en Ochamchire, encara que d'iure pertany a la República Autònoma d'Abjasia com a part de Geòrgia. És el districte ubicat en el centre d'Abjasia, entre el districte de Gulripshi i els districtes de Tkvarcheli i de Gali. El districte és menor que el seu epónimo en la subdivisió de Geòrgia, perque partix del seu antic territori és ara partix del districte de Tkvarcheli, creat per les autoritats abjasias de facto en 1995. La població del districte d'Ochamchira, segons el cens de 2003, és de 24.639 habitants, mentres en el cens de 1989 la població total anterior a la segregació de Tkvarcheli, era de 75.338 habitants,[1] sent molt afectada pel desplaçament de refugiats, principalment georgians, a raïl de la guerra d'Abjasia. La composició ètnica de la població en 2003 era de 76,1% d'abjasios, 9,2% de georgians, 8,8% d'armenis i 3,8% de russos. Abans de la guerra d'Abjasia, la població abjasia i georgiana estaven igualades. La població es concentra principalment en les planures, franges de terra al peu dels monts al sur de la gola de Kodori. El districte administrativamente està compost per una ciutat i 27 pobles, i des del 2007 està governat per Daur Tarba[2]
Història
editarLa formació estatal més antiga en el territori de la regió d'Ochamchira va ser Cólquida (XII). En elloc de la moderna ciutat d'Ochamchira, al voltant del VI la meua. Els colon grecs varen fundar una de les polítiques més antigues de Gyuenos. Des del II la meua. a el VII la meua. el territori de la regió era part del regne georgià occidental d'Egrisi. A principis del IX, el regne d'Egrisi-Lázica, junt en Abazgia, varen formar el regne d'Abjasia. Segons les cròniques georgianas, el rei León II va dividir el seu regne en huit principats: Abjasia pròpiament dita, Tsjumi, Bedia, Guria, Racha i Lechhumi, Esvanetia, Argveti i Kutaisi, la regió d'Ochamchira estava dins del ducado de Bedia.[3]
A mitan del X. El regne d'Abjasia alcança la major expansió de les seues fronteres: cobrix tot l'oest i una part important de l'est de Geòrgia, i en el nort s'estén a lo llarc de la costa de la Mar Negra fins a la regió de l'actual Anapa. En el Baix Kartli, va aplegar a la ciutat de Samshvilde, i també va conquistar la partix sur de Tao-Klarjeti, des de 1008 el regne d'Abjasia s'ha transformat en el Regne Unificat de Geòrgia. A finals del XV, el regne georgià unit es va dividir en quatre parts: els regnes de Kartli, Kakheti, Imereti i el principat de Samtskhe-Saatabago. El procés de fragmentació feudal del país es va agravar, i dins del regne d'Imereti es varen formar els principats de Guria, el principat d'Abjasia i el principat de Megrelia. Fins a principis del XVIII, la regió d'Ochamchira era territori del principat megreliano dels dadianos, pero despuix de la mort de Levan II Dadiani (1657), el principat megreliano s'estava debilitant ràpidament. A finals del XVII, es va produir una agitació en el principat, que va provocar la pèrdua de molts nobles i príncips dels seus pobles ancestrals, i per als príncips gobernant de Dadiani, esta situació es va convertir en l'exili. El poder va ser usurpat per la noble cortesana Katsia Chikovani. La noblea no va acceptar la seua poder i es va iniciar un enfrontament, que va terminar en l'aprovació del fill de Cacio Jorge IV Lipartiani en la possessió principesca, que prendria ellinage dels governants de Dadiani. Sorek Sharvashidze, un representant de la família gobernant d'Abjasia, es va unir a la lluita pel tro principesco de Megrelia, va conseguir l'èxit i va prendre possessió del territori de la terra de Megrelia fins al riu Galidzga (casi tota la regió moderna d'Ochamchira). Shervashidze va capturar Bedia i despuix de 1683 va alvançar cap al riu Inguri.[8] Els reis imeretianos, preocupats per l'enfortiment i l'alvanç dels príncips abjasios Shervashidze (Chachba), varen fer les paus en els príncips megrelianos Dadiani i per mig d'esforços conjunts en 1702 varen detindre a Shervashidze (Chachba). Pero la frontera oriental d'Abjasia des d'enguany seguix sent Enguri.[4] Ya que Shervashidze no va conseguir capturar el restant de Megrelia, el territori fins a Inguri pronte va ser declarat part d'Abjasia,[5] des de llavors i fins al dia d'hui, la regió d'Ochamchira és part d'Abjasia. El districte es troba principalment en el territori de la regió històrica d'Abzhua, que és elloc de formació i residència compacta dels abjasios abzhui, parlants del dialecte abzhui de l'idioma abjasio. Hi ha 3 pobles armenis i 3 mingrelianos en la regió, el restant dels pobles són predominantment abjasios. El districte d'Ochamchira de la República d'Abjasia es va formar en 1995 en part del territori de l'antiga regió d'Ochamchira de la RASS d'Abjasia[6] (el territori de l'antiga regió de la ASSR soviètica sense els pobles d'Agubedia i Tkvarcheli) i part del territori de l'antic districte de Gali de l'URSS abjasia (els pobles d'Achigvara, Shesheleti i Gvada).[7] Fins a la batalla de la vall Kodori d'agost de 2008, algunes parts montanyoses del districte estaven en poder de Geòrgia, formant part de la Alta Abjasia. En el territori de la regió, d'acort en el govern d'Abjasia, l'empresa russa Rosneft està realisant treballs d'exploració i prospecció.
Demografia
editarLa població del districte va tindre grans creiximents en el XX mentres va ser part de l'Unió Soviètica. No obstant, quan va esclatar la guerra en Abjasia, es va produir un colapse en la població en la pèrdua de més de 50.000 persones (que varen fugir d'Abjasia o varen morir durant el conflicte armat), un 67% de la població de llavors.
Despuix de la guerra en Abjasia es va produir un canvi dràstic en la composició poblacional. Els georgians eren el grup majoritari abans de la guerra i despuix d'ella, varen passar a ser dominants els abjasios. Els georgians varen passar de supondre el 43,9% de la població a un mínim 9,5%; este fenomen es denomina en moltes ocasions com la neteja ètnica de georgians en Abjasia.
| 1979[8] | 2011[9] | |||
|---|---|---|---|---|
| Grup ètnic | Població | Percentage | Població | Percentage |
| Georgianos | 31 047 | 43,9% | 2367 | 9,5% |
| Abjasios | 28 027 | 39,7% | 19 328 | 77,7% |
| Russos | 4129 | 5,8% | 967 | 3,9% |
| Ucranians | 695 | 1% | 74 | 0,3% |
| Armenis | 5698 | 8,1% | 1647 | 6,6% |
| Grecs | 179 | 0,3% | 58 | 0,2% |
| Total | 70 681 | 100% | 24 868 | 100% |
La majoria de la població del districte són abjasios. Els armenis són només majoritaris en Arakichi (93,8%), Llaura (90,1%) i Somjuri Nugara (56,4%). També es troben alguns pobles en majoria de georgians, tal i com Shesheleti (90,9%) o Achigvara (83,1%).
| 2011[10] | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Georgianos | Abjasios | Russos | Armenis | Ucranians | Grecs | Total | |||||||
| Població | Població | Percentage | Població | Percentage | Població | Percentage | Població | Percentage | Població | Percentage | Població | Percentage | Població |
| <o>Ochamchire</o> | 548 | 10,4% | 3840 | 72,7% | 526 | 10% | 164 | 3,1% | 28 | 0,5% | 38 | 0,7% | 5280 |
| Kutoli | 35 | 1,6% | 2104 | 96,5% | 31 | 1,3% | 1 | 0,1% | 3 | 0,1% | 1 | 0,1% | 2181 |
| Chlou | 53 | 3,3% | 1535 | 95,4% | 11 | 0,7% | - | - | 2 | 0,1% | - | - | 1609 |
| Merkula | 72 | 4,7% | 1316 | 85,5% | 84 | 5,5% | 23 | 1,5% | 10 | 0,6% | 4 | 0,3% | 1539 |
| Pokveshi/Pakuash | 9 | 0,7% | 1179 | 88,8% | 7 | 0,6% | - | - | 3 | 0,2% | - | - | 1202 |
| Adziubzha | 62 | 5,8% | 900 | 84% | 64 | 6% | 11 | 1% | 1 | 0,1% | 8 | 0,7% | 1072 |
| Achigvara | 858 | 83,1% | 74 | 7,2% | 39 | 3,8% | 22 | 2,1% | 13 | 1,3% | 1 | 0,1% | 1032 |
| Mokvi | 60 | 6,4% | 798 | 85% | 40 | 4,3% | 8 | 0,9% | 1 | 0,1% | 1 | 0,1% | 939 |
| Arakichi | - | - | 19 | 2,2% | 18 | 2,1% | 819 | 93,8% | 1 | 0,2% | - | - | 873 |
| Beslajuba | 52 | 6,3% | 761 | 90,7% | 12 | 1,4% | 1 | 0,1% | 2 | 0,2% | 1 | 0,1% | 839 |
| Gupi | 3 | 0,4% | 806 | 98,5% | 8 | 1% | - | - | - | - | - | - | 818 |
| Jgerda | 7 | 0,9% | 698 | 88,2% | 5 | 0,6% | 3 | 0,4% | - | - | - | - | 791 |
| Kindgi | 7 | 1% | 668 | 94% | 22 | 3,1% | 9 | 1,3% | 4 | 0,6% | - | - | 711 |
| Nugara | 4 | 0,6% | 649 | 97,6% | 5 | 0,8% | 4 | 0,6% | 1 | 0,2% | - | - | 665 |
| Jina | - | - | 650 | 99,4% | 3 | 0,5% | 1 | 0,2% | - | - | - | - | 654 |
| Akvaskia | 52 | 9% | 506 | 88% | 10 | 1,7% | - | - | - | - | 1 | 0,2% | 575 |
| Llaura | 29 | 5,1% | 24 | 4,2% | 2 | 0,4% | 510 | 90,1% | 1 | 0,2% | - | - | 566 |
| Tamishi | 23 | 4,2% | 486 | 88,5% | 20 | 3,6% | 6 | 1,1% | - | - | 1 | 0,2% | 549 |
| Reka | 45 | 10,3% | 389 | 88,8% | 4 | 0,9% | - | - | - | - | - | - | 438 |
| Jali | 30 | 7,1% | 388 | 91,7% | 3 | 0,7% | - | - | - | - | - | - | 423 |
| Arasadziji | 1 | 0,2% | 401 | 98% | 1 | 0,2% | - | - | - | - | - | - | 409 |
| Shesheleti | 339 | 90,9% | 20 | 5,4% | 1 | 0,3% | 1 | 0,3% | 1 | 0,3% | - | - | 373 |
| Gvada | 3 | 0,8% | 366 | 98,7% | 1 | 0,3% | - | - | 1 | 0,3% | - | - | 371 |
| Kochara | 21 | 7,6% | 236 | 85,2% | 10 | 3,6% | 1 | 0,4% | - | - | - | - | 277 |
| Aradu | 7 | 2,8% | 239 | 94,5% | 4 | 1,6% | - | - | 1 | 0,4% | - | - | 253 |
| Otapi | - | - | 183 | 98,9% | 1 | 0,5% | - | - | - | - | - | - | 185 |
| Ilori/Elir | 47 | 35,1% | 62 | 46,3% | 22 | 16,4% | - | - | - | - | 1 | 0,7% | 134 |
| Somjuri Nugara/Nugara Ermankyt | - | - | 31 | 28,2% | 13 | 11,8% | 62 | 56,4% | 1 | 0,9% | 5 | 4,1% | 123 |
| Total | 833 | 4,7% | 6057 | 33,6% | 2048 | 11,4% | 8430 | 46,8% | 162 | 0,9% | 125 | 0,7% | 18 032 |
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1989, 2003 Census results
- ↑ since 03.04.2007; Regnum. ru Президент Абхазии назначил главу Очамчирского района, 04.04.2007
- ↑ «Вахушти Багратиони. История царства грузинского. Жизнь Эгриси, Абхазети или Имерети. Ч.1».
- ↑ «Как обосновывались абхазы в Мегрелии».
- ↑ «АБХАЗЫ И АБХАЗИЯ».
- ↑ Территория бывшего Очамчирского района Абхазской АССР соответствует территории Очамчирского муниципалитета Абхазской Автономной Республики в составе Грузии
- ↑ Территория бывшего Гальского района Абхазской АССР соответствует территории Гальского муниципалитета Абхазской Автономной Республики в составе Грузии
- ↑ «Этнокавказ. Очамчирский район (1979 г.).».
- ↑ Этнокавказ Население Абхазии. Очамчырский район 2011
- ↑ Этнокавказ Население Абхазии. Очамчырский район 2011
- Este artícul conté una traducció derivada de «Distrito de Ochamchira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.