Adziubzha
Adziubzha (; ) és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, dins del districte d'Ochamchira, encara que d'iure és part del municipi d'Ochamchire de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.[1] Este poble ha segut i és el centre de població més important dels afroabjasios.
Geografia
[editar | editar còdic]Adziubzha està a 29 km al noroest d'Ochamchire en l'estuari del riu Kodori. Llimita en Nugara en el nort, Arakichi en l'est; Dranda i Babushara, part del districte de Gulripshi, en l'oest, i Kindgui en el surest. Els llogarets d'Ajaldaba, Ajivaa, Balani, Dopoukiti, Kudrajuki, Tskurguili i Yobria estan baix l'administració del poble.
Al sur d'Adziubzha es troba el reserva natural del llac de Skurcha i vàries plages en el golf de Skurcha, en la seua majoria desertes i boscoses.
Història
[editar | editar còdic]Adziubzha és coneguda per ser el principal núcleu de població dels afroabjasios, la població negra d'Abjasia. No se sap pel moment exactament quàn i cóm varen aplegar a Abjasia, encara que s'estima que provablement ho varen fer en el XVII. No obstant, en el XIX solament parlaven abjasio i es consideraven abjasios. Hui en dia, els afroabjasios ya estan molt mesclats en els demés abjasios, i ademés molts s'han mudat a atres parts d'Abjasia o a l'estranger a lo llarc del XX.
Poc despuix de la guerra rus-circasiana, gran part de la població abjasia es va vore obligada a emigrar al Imperi otomà (conegut com Muhayir o genocidi circasio). La família del fundador de la lliteratura abjasia moderna, Dimitri Gulya, va retornar d'este exili a Abjasia en atres expulsats del llogaret d'Uarcha (ara partix de Babushara). No obstant, les autoritats zarista no varen permetre la tornada a Uarcha, per lo que la família es va establir en Adziubzha.[2] En estos temps la veïna Nugara era part encara partix d'Adziubzha. L'història de El naiximent de l'home de Màxim Gorki té lloc en les rodalies d'Adziubzha.
Entre fins del XIX i principis del XX, un gran número de russos, mingrelianos i també armenis varen emigrar al poble, estos últims escapant del genocidi armeni. Els russos varen construir ací una iglésia ortodoxa d'estil bizantí en 1904 (utilisada com a almagasén de cítrics en temps soviètics).[3] Durant el temps de govern de Stalin, atres colon de mingrelianos varen emigrar ací, complementats per immigrants georgiàs de Racha. Estos nous habitants del poble es varen instalar principalment en el poblat d'Agdarra.[4] Posteriorment, Agdarra va rebre el nou nom georgià Ajaldaba () i des de llavors, el número d'abjasios i georgiàs ha segut aproximadament igual en el municipi.
Durant la guerra d'Abjasia (1992-1993), el poble va estar controlada per les tropes del govern georgià, que varen destruir casi per complet totes les cases i terres pertanyents a abjasios locals. Tan pronte com els partisanos abjasios varen conseguir recuperar Adziubzha, varen expulsar a tota la població georgiana com a represàlia i varen destruir per complet el llogaret d'Ajaldaba (que des de llavors està cobert de boscs).
En 2006 es va completar la reconstrucció de la subestació elèctrica del poble (destruïda en la guerra i fòra de servici durant 13 anys).[5] En 2014, es va reobrir l'iglésia ortodoxa local i es va inaugurar un monument als morts en la guerra en Abjasia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Кварчия (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
- ↑ «Загадочный мемориал в с. Адзюбжа».
- ↑ «В селе Адзюбжа Очамчырского района открыли Храм Рождества Пресвятой Богородицы». Archivat des d'el original, el 2020-02-19. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «ФОРМИРОВАНИЕ ЭТНИЧЕСКОЙ МОЗАИКИ АБХАЗИИ». Archivat des d'el original, el 2008-05-02. Consultat el 2022-02-16.
- ↑ «В Абхазии восстановлена электроподстанция "Адзюбжа-110"».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adziubzha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.