Reka (Abjasia)
Reka (; ) és un poble partix de la parcialment reconeguda República d'Abjasia, i part del districte d'Ochamchire, encara que d'iure pertany a la República Autònoma d'Abjasia com a part de Geòrgia.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Reka està a 18 km al noreste d'Ochamchire i a 8 km de Tkvarcheli. Llimita en Agubedia (districte de Tkvarcheli) en el nort i a l'est; Pokveshi en l'oest; i els pobles de Bedia (districte de Tkvarcheli) i Achigvara en el sur. Els llogarets de Jgeriani i Sachino estan baix l'administració del poble.
Història
[editar | editar còdic]A diferència de tots els demés pobles abjasios de la regió d'Ochamchira, Reka no és un poble abzhua. En el XIX, el territori de Reka pertanyia a la regió històrica de Samurzakán. A fins de sigle, tot Samurzakán es va dividir en dos zones llingüístiques: la abjasia, que va permanéixer en els tossals; i la mingreliana, en les terres baixes.
Despuix de l'establiment de l'Unió Soviètica, els bolcheviques abjasios varen començar a exigir que, com a part de la reforma administrativa de la RASS abjasia en la década de 1930, reemplaçant els antics districtes russos del districte, s'establiren nous llímits entre els districtes d'Ochamchire i Gali en una base etnolingüística. Aixina que Reka, junt en Agubedia i Pirveli Bedia es varen afegir al districte d'Ochamchire. Com a resultat, estos tres pobles varen seguir sent els únics en tot l'antic Samurzakán, a on els habitants es reconeixen abjasios i parlen abjasio.
Durant la guerra d'Abjasia (1992-1993), el llogaret estava controlat per guerrilles abjasias i despuix de la reforma administrativa de 1994, va seguir pertanyent al districte d'Ochamchire.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Кварчия (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reka (Abjasia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.