L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Disseny de la Tribune Tower d'Eliel Saarinen

Disseny de la Tribune Tower d'Eliel Saarinen o Torre Saarinen són térmens utilisats per a descriure el disseny sense nom i sense construir per a un rascacels modernista, creat per l'arquitecte finlandés Eliel Saarinen i presentat en 1922 per al concurs d'arquitectura per a una nova sèu del Chicago Tribune. L'obra guanyadora, la neogótica Tribune Tower, es va construir en 1925 en Chicago, en l'estat d'Illinois (Estats Units). La proposta de Saarinen va quedar en segon lloc, pero es va convertir en influent en el disseny de varis edificis futurs.

Disseny de la Tribune Tower d'Eliel Saarinen

Context

Entre 1921 i 1922, es va portar a terme el destacat concurs Tribune Tower per a dissenyar una nova sèu del Chicago Tribune, un important periòdic metropolità nortamericà. Va atraure 260 entrades. El primer lloc va ser otorgat a un disseny dels arquitectes neoyorquins John Pixeu Howells i Raymond Hood, un edifici neogótico terminat en 1925. Saarinen va rebre 20 000 dólars pel segon lloc; el seu disseny mai es va construir.[1] Molts observadors varen sentir que la torre retranqueada simplificada pero elevada de Saarinen era l'entrada més apropiada, i el seu nou disseny moderniste va influir en molts proyectes arquitectònics posteriors.[2][3]

Saarinen era un arquitecte veterà, pero mai abans havia dissenyat un rascacels. Per a aplegar al seu notable disseny, va prendre com a punt de partida l'agranada ascendent de l'arquitectura gòtica, pero després va alvançar este sentit de verticalitat com el seu principal principi de disseny. Va dir que a través de la "construcció llògica" cada part del disseny es va fer per a reflectir l'objectiu més ampli de la verticalitat.[4] Tenia 49 anys quan va presentar el disseny; a l'any següent es va mudar de Finlàndia a l'àrea de Chicago. En Estats Units, va contribuir a un disseny general per a la vora del llac de Chicago i va donar una conferència en l'Universitat de Míchigan, pero cap dels seus dissenys de rascacels es va construir. En canvi, uns atres varen tindre èxit incorporant la seua visió. El co-guanyador del concurs Tribune Tower, Raymond Hood, va adoptar l'estil de rascacels de Saarinen per a varis dels seus proyectes posteriors,[5] i el disseny de Saarinen va ser emulat per atres arquitectes contemporàneus com Timothy L. Pflueger, George W. Kelham, Hubbell i Benes, Holabird & Roche., Alfred C. Finn i James Edwin Ruthven Carpenter, Jr., aixina com el posterior arquitecte César Pelli.[6]

Recepció

El respectat arquitecte de Chicago Louis Sullivan va elogiar el disseny de Saarinen i va dir que el seu edifici indicava la direcció futura de l'antiga Escola de Chicago. Sullivan va nomenar a Saarinen el seu successor estilístic. Els arquitectes de Chicago Thomas Tallmadge i Irving Kane Pond també varen elogiar a Saarinen. Pond va dir que el disseny de Saarinen era, en molt, el millor treball del concurs, que caria dels adorns superficials que apareixien en el treball guanyador i estava lliure del "domini de les formes convencionals".[4] Tallmadge va proyectar que el disseny de Saarinen seria transformador per als rascacels nortamericans.[7] Va dir que baix la mà de Saarinen, l'esperit del rascacels, "desfer-se de les seues inhibició i desijos reprimits... bota en gozosa llibertat al cel".[8]

La directora del Skyscraper Museum, Carol Willis, i el consultor d'art Franck Mercurio, curador del Field Museum de Chicago, oferixen moderadors punts de vista moderns sobre l'influència del disseny de Saarinen. Willis senyala que l'arquitectura escalonada per mig de retarts successius en el desenroll en altura dels pisos s'estava implementant en els rascacels de Nova York per la Llei de Zonificació de 1916 relacionada en l'altura de l'edifici i la llum solar, i que es va entendre que el disseny de Saarinen era una materialisació d'esta tendència.[9] Mercurio senyala que l'entrada al concurs Tribune Tower de l'arquitecte nortamericà Bertram Goodhue té les mateixes característiques modernistes que Saarinen, en retranqueo dramàtics pero una simplificació més pronunciada de l'exterior. Mercurio sosté que el disseny de Goodhue és un millor eixemple de modernisme perque té menys ornamentació. L'entrada de Goodhue li va valdre una menció honorífica pero no un premi en efectiu.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ Douglas (2004). Skyscrapers: A Social History Of The Very Tall Building In America, McFarland, p. 78. ISBN 0786420308.
  2. ↑ Solomonson, Katharine (2003). The Chicago Tribune Tower Competition: Skyscraper Design and Cultural Change in the 1920s, 2 edició, University of Chicago Press, p. 245. ISBN 0226768007.
  3. ↑ Barkan (2001). Making it in America: A Sourcebook on Eminent Ethnic Americans, ABC-CLIO, p. 328. ISBN 1576070980.
  4. ↑ 4,0 4,1 Solomonson 2003, p. 175.
  5. ↑ Solomonson 2003, p. 247.
  6. ↑ AIA Guide to Chicago 2004, p. 85.
  7. ↑ Solomonson 2003, p. 294.
  8. ↑ Solomonson 2003, p. 295.
  9. ↑ «Zoning and Zeitgeist: The Skyscraper City in the 1920s».Journal of the Society of Architectural Historians.45(1)
    47–59.doi:10.2307/990128.
  10. ↑ Mercurio. «A tale of two skyscraper designs». Modern Before Mies. Consultat el 2013-04-22.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Disseny_de_la_Tribune_Tower_d%27Eliel_Saarinen&oldid=1309341»