Diamant del Cucharero

El diamant del Cucharero o diamant Topkapi (nom original en turc, Kaşıkçı Elması) és, segons uns, el tercer diamant per tamany del món, i, segons uns atres, el quarto o el quint. Pesa (86 segons uns atres) i està tallat en forma de pera en 58 facetes. És una gema incolora que es troba engastada en un fermall d'argent, rodejada per dos files de 49 diamants puríssims, tallats en forma de lluentas més chicotets fins a l'àngul més agut, que s'arremata en solament un en forma de llàgrima invertida, més gran. Es pensa que el fermall va ser encarregat per Alí Pachá de Yánina o pel sultà Mahmut II, encara que, com tots els demés detalls sobre el seu orige, és dubtós i controvertit.

Diamant del Cucharero

S'exhibix en una vitrina en la tercera sala de la secció del Tesor Imperial del Pabelló del Conquistador, en el museu del palau de Topkapi, en Estambul (Turquia).

Història

Erro al crear miniatura:

Diamant del cucharero, en el museu del palau Topkapi

Hi ha gran número de llegendes que s'exclouen mútuament sobre l'orige del diamant. Algunes ho vinculen a la reina María Antonieta o a Letizia Ramolino, mare de Napoleón Bonaparte, qui ho hauria venut en 1815 per 150 000 monedes d'or per a sufragar el rescat del seu fill de la seua reclusió en l'illa de Elba, sent comprat pel jedive Alí Pachá de Yánina per a regalar-li-ho a la seua esposa favorita, Kyra Vassiliki. Com va ser degollat en 1822 i els seus tesors confiscats pel sultà Mahmut II, el diamant va passar a este últim. D'ahí hauria anat a parar al Museu del Palau Topkapi. En qualsevol cas, el seu verdader orige seguix sent un misteri.

Una atra llegenda afirma que es tracta del famós i desaparegut diamant Pigot, comprat al maharajá de Madrás pel governador britànic lord George Pigot, pero est tenia una forma distinta i pesava solament 47,38 quilats. La llegenda més repetida i influent conte que este esplèndit diamant va ser trobat per un peixcador turc que furgava en el fem en 1669. Ignorant del seu valor, ho va vendre a un cucharero d'Estambul a canvi de sol tres culleres de fusta, i d'ahí hauria rebut la seua denominació.

En realitat, no se sap en certea cóm va aplegar este diamant al Palau de Topkapi. Els registres del museu mencionen una pedra d'anell anomenada diamant del Cucharero, de la que es diu que va pertànyer al sultà Mehmed IV en el XVII. No obstant, esta pedra pesava solament entre , per lo que seria molt més chicoteta que el diamant del Cucharero actual. La seua incerta història forma part de la cultura popular turca, i seguix sent repetida per guies turístics i llibres impresos.

El peixcador ingenu

Segons una llegenda, un peixcador pobre de Yenikapi, prop d'Estambul, vagava ociosament, en les mans buides, per la vora de la mar, quan va trobar una pedra lluenta entre els restants arrastrats per les ones, sense saber qué era. Despuix de dur-la en la bojaca durant uns dies, es va detindre en el mercat de les joyes, i li la va mostrar al primer joyer que va trobar. El joyer va tirar una ullada casual a la pedra i va semblar desinteressat, dient: «És un tros de vidre, dus-t'ho si vols, o si vols et done tres culleres. Ho vares dur fins a ací, a lo manco que obtingues alguna cosa». ¿Qué faria el pobre peixcador en este tros de vidre? És més, el joyer es compadeció d'ell i li va donar tres culleres. El peixcador va acceptar les culleres, deixant en el seu lloc un enorme tesor. Es diu que per esta raó el diamant va rebre el nom de "El diamant del Cucharero". Posteriorment, la gema hauria segut comprada per un visir en nom del sultà (o, segons una versió menys provable, seria el visir qui va tractar directament en el peixcador).

Distintes versions, publicades en algunes guies de viage d'Estambul, descriuen al descobridor original com "un granger que ho va trobar en el sol i li'l va vendre a un comerciant", de qui finalment "va aplegar a mans d'un sultà en el sigle XVII".

Segons atres llegendes, el nom es deu a que qui ho va trobar era en realitat un cucharero, o a que el diamant va rebre este nom per la seua semblança en el bol d'una cullera.

Ali Pasha de Tepelena

Erro al crear miniatura:

Alí Pachá i la seua esposa favorita Kira Vassiliki, per Paul Emil Jacobs

Un element persistent en varis relats sobre l'orige del diamant ho vincula en el conegut Alí Pachá de Yánina, qui a finals del XVIII i principis del XIX va ser governador otomà de gran part de les actuals Albània i Grècia, i es va erigir com un governant pràcticament independent.

S'afirma que el diamant del Cucharero va estar en possessió de Alí Pachá durant un temps abans d'aplegar a la capital otomana. Segons algunes versions, va ser usat per Kira Vassiliki, l'esposa (o amant) favorita de Alí Pachá. El seu eventual pas a mans del sultà podria haver ocorregut durant la vida de Alí Pachá, com a part dels seus complexos tractes en el govern central otomà, o despuix de la seua eixecució, quan les seues possessions varen ser confiscades pel sultà.

Les següents versions, encara que contradictòries entre sí, són compatibles en la participació de Alí Pachá en l'història del diamant.

El capità Camus i la mare de Napoleón

María Leticia Ramolino, mare de Napoleón Bonaparte

Una série d'històries molt estesa vincula els orígens del diamant del Cucharero en acontenyiments històrics ocorreguts en la ciutat de Préveza, en la regió de la perifèria del Epiro. En 1797, la ciutat va ser cedida a França i guarnida per 700 granaders francesos de Napoleón Bonaparte, al mando del general La Salchette, junt en uns 200 ciutadans grecs prevezianos armats i uns 60 albanés. Pero durant la batalla de Nicópolis, del 12 al 13 d'octubre de 1798, esta força va ser abrumar per 7000 guerrers turc-albanesos al mando de Alí Pachá i del seu fill Muhtar. Posteriorment, francesos i grecs varen ser massacrats en Preveza i en el port de Salaora, en el golf de Arta. Molts presoners que varen sobreviure a la massacre varen morir per les penúries en el camí a la capital de Alí Pachá en Ioánina, a on varen ser exhibits en els carrers. Nou oficials francesos varen ser enviats al sultà Selim III en Estambul, entre ells el capità Louis-Auguste Camus de Richemont i un atre oficial cridat Tissot. Camus va permanéixer captiu fins a 1801, quan va ser rescatat i va reprendre una llarga i distinguida carrera militar, alcançant finalment el ranc de general.

Als fets històricament atestats es va afegir una història no documentada, segons la qual, el capità Camus era amant de la mare de Napoleón Bonaparte, María Leticia Ramolino. Despuix de rebre la notícia de la seua captura, segons conta esta història, Letizia va contactar en el sultà Selim III i immediatament va enviar un "Gran Diamant" per barco a Preveza com a regal per al sultà, en l'expectativa de la lliberació del seu amant. El diamant va ser de Preveza a Ioannina (presumiblement baix la custòdia de Alí Pachá) i després a Estambul. Un detall adicional que apareix en algunes versions és que el diamant havia pertanygut prèviament a la reina María Antonieta d'Àustria, que seria eixecutada durant la revolució francesa.

Finalment, el capità Camus i els demés soldats francesos varen ser lliberats, mentres que el diamant va permanéixer en el Palau de Topkapi, en possessió del sultà Selim III i els seus successors.

Com s'ha senyalat, no existix evidència històrica clara d'una relació entre el capità Camus i Letizia Ramolino, ni de que ella enviara el diamant al sultà. cal destacar que en algunes versions es menciona que el capità Camus tenia 47 anys en eixe moment, lo que faria la seua edat compatible en la de Letizia Ramolino (que llavors tenia 48). No obstant, se sap que Camus solament tenia 27 anys en 1798. En eixe moment, Letizia encara no era la mare de l'emperador, sino simplement la mare d'un jove general en ascens de la França revolucionària, per lo que no és provable que tinguera el poder i l'autoritat que se li atribuïxen en el relat.

Molt despuix, Camus, ya general, va publicar les seues memòries en tres volums. En un passage menciona que, durant l'any que varen estar en possessió de Preveza, els soldats francesos que realisaven treballs de fortificació en un lloc cridat Mazoma varen descobrir en les seues excavacions el cementeri oriental de l'antiga Nicópolis. Allí es varen descobrir numerosos tesors, com a joyes, llànties o peces de ceràmica, tots ells saquejats pels soldats. No obstant, Camus no menciona que un gran diamant es trobara entre estos antics tesors. En qualsevol cas, casi tots els soldats francesos varen morir en la batalla de Nicópolis i les seues seqüeles, i les seues pertinences varen ser saquejades per les victorioses tropes turques i albanés.

Diamant Pigot

Artícul principal → Diamant Pigot.

S'ha sugerit en ocasions que la gema és la mateixa que el diamant Pigot, que en el seu moment va ser el diamant més gran d'Anglaterra, pero es desconeixen els detalls sobre ell des de que va eixir d'Anglaterra en la década de 1820. Existixen vàries llegendes sobre el diamant Pigot, algunes de les quals se superponen parcialment en les llegendes sobre el diamant del Cucharero. S'han relacionat històries sobre abdós diamants, lo que resulta especialment convenient, ya que el destí del diamant Pigot com l'orige del diamant del Cucharero seguixen sense resoldre's.

En qualsevol cas, el pes registrat del diamant Pigot era de tan sol 47.38 quilates (9.5 g), i la seua forma ovalada descarta la possibilitat de que es tracte del diamant del Cucharero.

¿Quin sultà va obtindre primer el diamant?

En 1798, quan la ciutat de Préveza va ser capturada per Alí Pachá, el sultà otomà era Selim III (24 de decembre de 1761 - 28 o 29 de juliol de 1808), un gobernant reformiste de l'Imperi Otomà entre 1789 i 1807. Els jenízaros finalment ho varen depondre i varen encarcerar, i varen colocar al seu primer Mustafá en el tro com Mustafá IV. Selim va ser assessinat posteriorment, despuix d'un tumult jenízara. És llògic que Leticia Ramolino Bonaparte enviara el diamant en 1798 o 1799. Per lo tant, el sultà que va rebre el "Regal" hauria segut Selim III. En 1822, quan Alí Pachá va ser assessinat, el sultà era Mahmut II des de l'any 1808. Suponent que les històries anteriors continguen a lo manco un núcleu de veres històrica i que Alí Pachá estiguera involucrat en l'arribada del diamant a Topkapi, és molt provable que un d'ells fora el primer sultà en posseir-ho, encara que les circumstàncies reals de la seua arribada podrien haver segut molt més mundanes. En cas que una de les versions del "peixcador ingenu" siga la correcta, el diamant podria haver aplegat molt abans, provablement entre 1800 i 1801.

En la cultura popular

• El diamant del Cucharero és la gran gema a la que es fa referència en la película "Topkapi", rodada en Kavala i Estambul en 1965 i protagonisada per Melina Mercouri i Peter Ustinov. No obstant, els lladres representats en la película es dediquen principalment a furtar un atre tesor de Topkapi: la daga en incrustaciones d'esmeraldes de l'anterior sultà Mahmud I.