Dònes en Àfrica
La cultura, l'evolució i l'història de les dònes que varen nàixer, viuen i són del continent africà reflectixen l'evolució i l'història del propi continent africà.
.jpg){kind=link}
S'han realisat numerosos estudis breus sobre l'història de les dònes en les nacions africanes.[1][2][3][4][5][6] Molts estudis se centren en els rols històrics i la situació de les dònes en països i regions específics, com Egipte, Etiopia, Marroc, Nigèria,[7]Lesotho,[8]o l'Àfrica subsahariana.[9] Recentment, els acadèmics han començat a centrar-se en l'evolució de l'estatus de la dòna a lo llarc de l'història d'Àfrica utilisant fonts menys comunes, com a cançons de Malaui, tècniques de teixit en Sokoto i llingüística històrica.[10]
La situació de les dònes en Àfrica varia de nació a nació i de regió a regió. Per eixemple, Ruanda és l'únic país del món a on les dònes ocupen més de la mitat dels escans del parlament:51,9% en juliol de 2019,[11][12] mentres que Marroc solament té una ministra en el seu gabinet.[12] S'han fet esforços significatius cap a l'igualtat de gènero a través de la creació de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, que encoraja als Estats membres a posar fi a la discriminació i a la violència contra les dònes.[13] A excepció de Marroc i Burundi, tots els Estats africans han adoptat esta carta.[14] No obstant, a pesar d'estos alvanços cap a l'igualtat, les dònes encara s'enfronten a diversos problemes relacionats en la desigualtat de gènero, com a nivells desproporcionados de pobrea i educació, mala salut i desnutrición, falta de poder polític, participació llimitada en la força laboral, violència de gènero, mutilació genital femenina, i matrimoni infantil.[15][16][17]
Història de les dònes africanes
.png){kind=link}
L'estudi de l'història de les dònes africanes va sorgir com un camp d'estudi relativament pronte en acabant de que l'història africana es convertira en una matèria acadèmica àmpliament respectada. Historiadors com Jan Vansina i Walter Rodney varen obligar a l'acadèmia occidental a reconéixer l'existència de societats i estats africans precolonials a raïl dels moviments d'independència africans de la década de 1960, encara que es varen centrar principalment en l'història dels hòmens. Ester Boserup, estudiosa de l'economia històrica, va publicar el seu innovador llibre, Women's Role in Economic Development (El paper de la dòna en el desenroll econòmic), en 1970.[18] Este llibre ilustrava el paper fonamental que havien eixercitat les dònes en l'història d'Àfrica com a productores econòmiques, i cóm eixos sistemes havien segut trastornats pel colonialisme. En la década de 1980, els acadèmics varen reprendre els fils de l'història de les dònes africanes en tot el continent, per eixemple, en l'estudi de George Brooks de 1976 sobre les dònes comerciants en el Senegal precolonial, o en el de Margaret Jean Hays de 1976 sobre cóm el canvi econòmic en la Kènia colonial va afectar a les dònes luo, i en el de Kristin Mann de 1985 sobre el matrimoni en Nigèria. En el temps, els historiadors han debatut el paper i l'estatus de les dònes en la societat precolonial front a la colonial, han explorat cóm les dònes s'han enfrontat formes canviants d'opressió, han examinat cóm fenomens com la domesticidad es varen tornar sexistes, han desenterrado els rols de les dònes en les lluites nacionals per l'independència,[19]i inclús es va argumentar que la categoria de “dòna” en alguns casos no podia aplicar-se en contexts precolonials.[20] S'ha demostrat que les dònes han segut agents històrics, econòmics i socials essencials en pràcticament totes les regions d'Àfrica durant sigles.
Cultura
En la llar
Des de la década de 1940 fins a la declaració d'independència de Marroc de la tutela de França en 1956, les dònes marroquines vivien en unitats familiars que eren "llars tancades" o harenes. La tradició de l'estil de vida de l'harem per a les dònes va terminar gradualment en l'independència de Marroc de França en 1956.[21]
Les dònes de Rhodèsia del Sur en els anys 1940 i principis dels 50 no eren educades en els estils de vida domèstics occidentals. Varen escomençar a sorgir clubs de dònes a on les dònes tenien com a objectiu educar-se unes a atres sobre la vida domèstica i l'higiene. Helen Mangwende va liderar el moviment en Rhodèsia del Sur i va fundar la FAWC (Federació de Clubs de Dònes Africanes). Este grup va aplegar a tindre més de 700 membres en 1950.
La divisió tradicional del treball en Senegal considerava a les dònes senegaleses responsables de tasques domèstiques com cuinar, netejar i cuidar als chiquets. També eren responsables d'una gran part del treball agrícola, inclós el desmalezado i la collita de cultius comuns tals com l'arròs. En les últimes décades, el canvi econòmic i l'urbanisació han dut a molts jóvens a migrar a ciutats com Dakar. Com a resultat d'això, les dònes rurals participen cada volta més en la gestió dels recursos forestals dels llogarets i en l'operació de molins de dacseta i arròs.
En la societat
La discriminació per raó de gènero es solidificó en tot el continent durant l'época colonial. En el periodo precolonial, les dònes ocupaven jefatures per dret propi, i algunes tribus inclús tenien en les seues tradicions transmetre drets dinàstics a títuls exclusivament masculins a descendents reals a través de la llínea matrillinial (per eixemple, els regnes Asanteman, Balobedu, Ijawland, Wolof). El colonialisme va erosionar el poder d'estos cacicazgos i tradicions, i va reforçar lo que per a llavors ya era un patriarcat en ascens. Açò va trobar una feroç oposició, la més famosa de les quals sent el cas de la tumult de dònes d'Abeokuta en Nigèria. Despuix de l'independència, els estats sobirans solidificaron les normes de gènero i les estructures de classes heretades dels seus predecessors colonials, ya que tant la primera com la segona generació d'administracions africanes no varen conseguir restaurar els poders tradicionals de les dònes. Açò va generar gran oposició i, en el transcurs de les últimes dos décades, la situació ha millorat significativament.
Entre les dònes que han ocupat càrrecs a lo llarc de l'història d'Àfrica cal mencionar a Fatim Beye, Ndoye Demba i Ndate Yalla Mbodj de Senegal, Moremi, Idia, Amina, Orompoto, Nana Asma'o i Efunroye Tinubu de Nigèria, Yaa Asantewaa de Ghana, Yennenga de Burkina Faso, Hangbe de Benín, Makeda, Zawditu i Embet Ilen d'Etiopia i Eritrea, Nandi de Suràfrica i Hatshepsut d'Egipte. Tots són aclamats com a inspiració per a les dònes africanes contemporànees. Moltes de les dònes africanes contemporànees en títuls són membres de la Ret de Reines Africanes i Dònes Líders Culturals, una organisació voluntària.
En la lliteratura
Notables escritores africanes han centrat el seu treball en qüestions que afecten específicament a les dònes en Àfrica, entre les que cal mencionar a Nawal El Saadawi (en llibres com Woman at Point Zero i The Hidden Face of Eve), Flora Nwapa (Efuru), Ama Nuga Aidoo (Anowa, Changes : A love story), o Buchi Emecheta (El preu de la nóvia, La chica esclava, Les alegries de la maternitat).
Referències
- ↑ For a brief guide to the historiography see HIST 4310, Twentieth Century African Women's History by J. M. Chadya
- ↑ «Placing African women's history and locating gender».Social History.14(3)
- 359–379.doi:10.1080/03071028908567748.
- ↑ «Women in South Africa: The Historiography in English».The International Journal of African Historical Studies.26(2)
- 241–269.doi:10.2307/219546.
- ↑ Kathleen Sheldon, Historical dictionary of women in Sub-Saharan Africa (Scarecrow press, 2005).[pàgina requerida]
- ↑ «Queens, Prostitutes and Peasants: Historical Perspectives on African Women, 1971–1986».Canadian Journal of African Studies.22(3)
- 431–447.doi:10.1080/00083968.1988.10804220.
- ↑ Hunt, Nancy Rose; Liu, {{{nom2}}}; Quataert, {{{nom3}}} (1997). Gendered Colonialisms in African History, Wiley. ISBN 978-0-631-20476-3.[pàgina requerida]
- ↑ Bolanle Awe, Nigerian women in historical perspective (IbDn: Sankore, 1992).[pàgina requerida]
- ↑ «Women in Production: The Economic Role of Women in Nineteenth-Century Lesotho».Signs.16(4)
- 707–731.doi:10.1086/494700.
- ↑ M. J. Hi ha and Sharon Stitcher, Women in Africa South Of the Sahara (1995).[pàgina requerida]
- ↑ Sheldon, Kathleen (1999). «Women's History: Africa», Boyd (ed.). Encyclopedia of Historians and Historical Writing, vol 2, Taylor & Francis, pp. 1308–11. ISBN 9781884964336.
- ↑ African Development Bank. (ed.): «Empowering African Women: an agenda for action».
- ↑ 12,0 12,1 «[1]». Consultat el 2019-10-23.
- ↑ (2007).«Taking on violence against women in Africa».Africa Renewal.21(2)
- 4–7.doi:10.18356/3a3ce9eb-en.
- ↑ «African Charter on Human and Peoples' Rights». African Commission on Human and People's Rights. African Commission on Human and Peoples' Rights. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2022. Consultat el 31 de juliol de 2024.
- ↑ Solidarity for African Women's Rights (2006). Breathing Life into the African Union Protocol on Women's Rights in Africa, Solidarity for African Women's Rights.
- ↑ Mlambo-Ngcuka. «Speech: "We have opportunities as much as we have challenges"». UN Women: Africa. UN Women. Consultat el 2019-10-23.
- ↑ «[2]», UN African Renewal. Consultat el 2019-10-23.
- ↑ Boserup, Ester (2007). Woman's role in economic development, Reprinted with new introduction edició, Earthscan. OCLC ocm76798791. ISBN 978-1-84407-392-4.
- ↑ Presley (20 May 2019). Kikuyu Women, the Mau Mau Rebellion, and Social Change in Kenya. doi:10.4324/9780429043697. ISBN 9780429043697.
- ↑ Oyěwùmí (1997). The invention of women making an African sense of Western gender discourses, University of Minnesota Press. OCLC 1108929499. ISBN 0816685908.
- ↑ «Women in Morocco». THIRDEYEMOM. Consultat el 2013-11-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mujeres en África» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.