Efuru

Efuru és una novela de Flora Nwapa publicada en 1966 com el número 26 de la Série d'Escritors Africans d'Heinemann, lo que la va convertir en el primer llibre escrit per una dòna nigeriana publicat internacionalment. El llibre tracta sobre Efuru, una dòna igbo que viu en un chicotet poble del Àfrica occidental colonial.

Argumente

L'història es desenrolla en una comunitat rural igbo en Àfrica occidental i seguix a la protagonista, Efuru, una dòna forta i bella, filla d'un líder tribal. A pesar de les tradicions, s'enamora d'Adizua, un granger pobre, i fuig en ell, causant consternació en la seua comunitat. A pesar de no seguir les costums, Efuru recolza financerament al seu espós i és lleal, guanyant-se l'afecte de la seua sogra i tia casada. Accepta l'ajuda d'una jove cridada Ogea per a cuidar de la seua llar i recolzar als seus pares necessitats. No obstant, Adizua abandona a Efuru i a la seua filla, repetint l'història d'abandó del seu propi pare.

Despuix de la tràgica mort de la seua filla, Efuru descobrix que el seu espós Adizua s'ha casat en una atra dòna i ha tingut un fill en ella. A pesar dels intents dels seus sogres de persuadir-la per a que permaneixca en la casa , Efuru decidix buscar a Adizua. Davant el fracàs de la seua busca, abandona la casa i retorna a la del seu pare, qui la rep en alegria, reconeixent que ella pot cuidar-ho millor que uns atres.

Efuru coneix a Gilbert, un home educat, qui li propon matrimoni seguint la tradició de visitar al seu pare, a lo que Efuru accepta. El primer any del seu matrimoni és feliç, pero sorgixen problemes quan Efuru no conseguix concebre. Més tart, és elegida per la deesa del llac, Uhamiri, per a ser una de les seues adoradoras, a pesar de que Uhamiri se sap que oferix riquea i bellea als seus seguidors, pero en la llimitació de tindre pocs fills. El segon matrimoni d'Efuru finalment també fracassa, ya que el seu marit la maltracta en favor de les seues atres dos esposes.

Recepció

La novela Efuru és reconeguda com un pas important en la lliteratura nigeriana i en el moviment feministe de Nigèria, ya que va ser "la primera novela publicada per una dòna nigeriana en anglés". Com a resultat, l'autora va rebre el títul de “Ogbuefi”, que es traduïx com a “assessí de vaques”. Este títul és de gran importància, ya que normalment és donat als hòmens. Ademés, Nwapa el govern nigerià li va otorgar varis premis despuix de la publicació de Efuru.

Despuix de la seua publicació l'autora keniana Grace Ogot va parlar positivament de la novela en una resenya que va aparéixer en el East Africa Journal en 1966, afirmant que "de les moltes noveles que estan sent publicades fòra de Nigèria, Efuru és una de les poques que retrata vívidamente la vida de la dòna donant un tractament marginal als assunts dels hòmens”. Als homòlecs masculins de Nwapa, no obstant, no els va agradar tant el llibre. El crític lliterari Eldred Jones i l'autor Eustace Palmer representen l'opinió d'alguns escritors nigerians de l'época, que varen criticar a Nwapa per centrar-se en els assunts de les dònes. Els crítics posteriors de Efuru, no obstant, varen elogiar a Nwapa per crear unes dònes protagonistes diferents a les creades pels escritors nigerians. L'autora Rose Acholonu va descriure a Nwapa i a atres escritores africanes com "pioneres" capaços de "trencar els sagells de silenci i invisibilitat de la protagonista femenina dels primers escritors masculins tradicionalistes".

Naana Banyiwe-Horne va elogiar l'us del diàlec com a element estilístic de la novela. A través del diàlec que utilisa Nwapa, es pot crear una image precisa de cóm és la vida de les dònes igbo. L'us del diàlec en Efuru permet que sorgixca un sentit de feminisme africà, lliure dels valors imposts per Occident.