Costa Walgreen
La costa Walgreen és la porció més oriental de la Terra de Marie Byrd, sobre la mar d'Amundsen en l'Antàrtida. S'estén entre el cap Waite ({{ |dms-lat=72°42′S |dms-long=103°03′O |dec-lat=-72.7 |dec-long=-103.05 |param=72_42_S_103_03_W_|default=dms|name=}}</noinclude>) en l'extrem noroest de la península King, que la separa de la costa Eights de la Terra d'Ellsworth, fins al cap Herlacher ({{ |dms-lat=73°45′S |dms-long=114°12′O |dec-lat=-73.75 |dec-long=-114.2 |param=73_45_S_114_12_W_|default=dms|name=}}</noinclude>) en l'extrem nort de la península Martin, que la separa de la costa Bakutis.[1] El llímit sur és la vora de la conca subglaciar Byrd.


La costa Walgreen va ser descoberta per l'almirant Richard I. Byrd i membres del Servici Antàrtic dels Estats Units (USES) per mig de vols que varen partir des del USS Bear en febrer de 1940.

El nom de costa Walgreen li va ser donat per Byrd en honor de Charles R. Walgreen, president de la companyia farmacèutica Walgreens Drug Co. de Chicago, qui esponsoreó l'expedició antàrtica que Byrd va realisar entre 1933 i 1935, i va assistir en equipaments al USS Bear per a tasques antàrtiques de l'USES entre 1939 i 1941.
La costa va ser cartografiada detalladament pel Servici Geològic dels Estats Units (USGS) directament en el terreny i per fotografies aérees d'avions de l'Armada dels Estats Units entre 1959 i 1966.
La veta Waite va ser delineado per fotografies aérees durant l'Operació Highjump en decembre de 1946, mentres que la veta Herlache ho va anar en giner de 1947.
La costa Walgreen és terra nullius que no és reclamada per cap país, i com el restant de l'Antàrtida al sur del paralel 60° S, es troba afectada pels térmens del Tractat Antàrtic.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Costa Walgreen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.