USS Bear

El USS Bear va ser un barco de vela i de propulsió a vapor construït en costats de 15,2 cm (sis polzades) de gruixa que tenia una llarga vida útil en diversos entorns d'aigua freda i plens de gèl.[1] Va ser un precursor dels rompehielos moderns i va tindre una vida útil variada. Segons el lloc web oficial de la Guàrdia Costera dels Estats Units, el Bear es descriu com "provablement el barco més famós en el història de la Guàrdia Costera".[2][3]
Construït en Escòcia en 1874 com un barco de vapor per a la caça de foques, va ser propietat de Terranova i va operar des d'allí durant dèu anys. A mitan de la década de 1880, va participar en la busca de l'expedició Lady Franklin Bay. Comandado per Michael Healy de l'United States Revenue-Marine, rebatejat United States Revenue Cúter Service en 1894 (i una de les organisacions antecessores de la Guàrdia Costera dels Estats Units), va treballar en la costa de 20.000 milles (32.200 km) d'Alaska. Més tart va ajudar en els esforços de recobre despuix del terremot de Sant Francisco de 1906.
Els seus servicis també varen incloure la segona expedició de l'almirant Richard Evelyn Byrd a l'Antàrtida, i novament al continent més austral en 1941 per a evacuar als nortamericans al començ de la Segona Guerra Mundial.[4] When more modern ships were available to replace her, Bear was decommissioned on 17 May 1944 and laid up in Boston until the end of the war.[5] Més tart va servir en tasques de patrulla en la costa de Groenlàndia per a l'Armada dels Estats Units. Entre algunes d'estes missions, va anar un barco museu en Oakland, Califòrnia, i va protagonisar la versió cinematogràfica de 1930 d'El llop de mar de Jack London.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, el Bear va tornar a utilisar-se com a buc de caça de foques. Finalment, en 1963, 89 anys despuix de la seua construcció, mentres ho remolcaven a un destí fix com a restaurant flotant en Filadèlfia (Pennsilvània), el Bear va naufragar i es va afonar en l'oceà Atlàntic Nort a unes 100 milles nàutiques (190 km; 120 el meu) al sur de l'illa de Cap Sabre (Nova Escòcia, Canadà).
Afonament

En 1963, mentres era remolcat pel remolcador Irving Birch a Filadèlfia, el Bear es va afonar a unes 100 milles nàutiques (190 km; 120 el meu) al sur de l'illa de Cap Sabre, Nova Escòcia, en {{ |dms-lat=42°40′N |dms-long=065°11′O |dec-lat=42.667 |dec-long=-65.183 |param=42_40_N_065_11_W_|default=dms|name=SS Arctic Bear}}</noinclude>.
Es va afonar enjorn en el matí del 19 de març de 1963 en acabant de que una airegada assotara i tallara el cable de remolc. El màstil es va derrocar i va perforar el caixco, causant l'afonament. La seua tripulació de dos persones va ser rescatada pel Irving Birch.[6]
Referències
- ↑ "List of Revenue Cúters", WIRELESS TELEGRAPH STATIONS OF THE WORLD, INCLUDING SHORE STATIONS, MERCHANT VESSELS, U.S. REVENUE CUTTERS, AND VESSELS OF THE UNITED STATES NAVY. CORRECTED TO OCTOBER 1, 1910. U.S. DEPARTMENT OF THE NAVY. BUREAU OF STEAM ENGINEERING. WASHINGTON, D.C. U.S. GOVERNMENT PRINTING OFFICE : 1910, p. 59.
- ↑ «United States Coast Guard (USCG) - Pacific Area».
- ↑ A Bear of a siga story, Coast Guard Compass: Official Blog of the U.S. Coast Guard, 12 February 2013.
Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
- ↑ «Northland (WPG-49)». Dictionary of American Naval Fighting Ships (DANFS). Naval History and Heritage Command. Consultat el 2013-08-28.
- ↑ «Bear». Dictionary of American Fighting Ships (DANFS). Naval History and Heritage Command. Consultat el 2013-08-28.
- ↑ «"Bear-1963", On the Rocks Shipwreck Database Nova Scotia Museum». Archivat des de l'original, el 2012-09-27. Consultat el 2010-10-02.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «USS Bear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.