Corona estonia
La corona estonia (en estonio Eesti kroon) va ser la moneda oficial d'Estònia fins al 31 de decembre de 2010. Estava dividida en 100 senti o cèntims. El seu còdic ISO 4217 és EEK i s'abrevia com KR.
L'1 de giner de 2011, Estònia va passar a adoptar l'euro com la seua nova moneda.
Història
Primera corona, 1928-1940
La corona es va introduir en Estònia l'1 de giner de 1928 per a substituir al marc estonio en una taxa de canvi de 100 marcs per corona. La corona es va dividir en 100 senti.
Sir Walter J. F. Williamson, expert en economia de la Societat de Nacions, va ser contractat per a iniciar les reformes financeres. Va treballar com a conseller del Banc d'Estònia fins a 1932. En 1927, Nikolai Köstner va ser elegit com a representant del ministre d'economia en el Banc d'Estònia. En 1928, es va convertir en el comissionat del govern en el Banc.
El Banc d'Estònia va tindre una série de reformes en 1927. Es varen aprovar una série de nous estatuts, d'acort en els que el Banc d'Estònia es convertia en una institució independent emissora de diners en funcions llimitades. Les tasques principals del banc varen seguir sent garantisar el valor dels diners a través de la circulació de la moneda i a través del distribució i regulació del volum de crèdits a curt determini. Per mig de la venda d'abonaments de l'estat, el banc es va convertir en un verdader banc de depòsits.
La sessió plenària del banc al complet i el seu comité compost per dèu membres varen ser establits com els òrguens de direcció del Banc d'Estònia per a garantisar l'independència del govern. Es va decidir que el president tenia que ser el director eixecutiu del banc i del cos eixecutiu.
Un préstam estranger d'1,35 millons de lliures esterlines va complementar les reserves de divisa estrangera, de les que el Banc d'Estònia va rebre 1 milló de lliures. L'or i les reserves de divises estrangeres del Tesor nacional també es varen transferir al banc central. El capital fix del banc es va incrementar dels 2,5 millons de corones als 5 millons. Es varen determinar els tamanys de les emissions en relació en les reserves que respalaven la corona. Les operacions de préstams del banc central es varen regular. Els préstams a llarc determini que varen deixar de tindre liquidea es varen transferir al fondo creat especialment per al propòsit de lliberar al Banc d'Estònia d'esta càrrega.
Al principi, la corona es va fixar a la Corona sueca a la parell, en una base de 2.480 corones per quilo d'or pur. La base d'or, instaurada en 1924, va seguir sense canvis pero va rebre una cobertura real de reserves que respalaven la corona. L'emissió de l'abonaments de l'estat i atres papers similars va terminar. En la finalitat d'assegurar la credibilitat de la corona, el Banc d'Estònia intercanviava corones per diners estrangers. Totes les mides preses varen restablir la confiança en el sector bancari i monetari domèstic, contribuint a un major enfortiment de l'economia del país i una milloria de la reputació de l'estat estonio en l'àmbit internacional.
Durant la Gran Depressió de 1933, la corona va abandonar la base de l'or. La corona estonia va circular fins a l'invasió soviètica de 1940. El rublo soviètic va substituir la corona en una taxa de canvi d'1 RUB = 0,80 EEK.
Segona corona, 1992-2011
La corona va tornar a introduir-se com a moneda de curs llegal el 20 de juny de 1992, substituint al rublo soviètic a una taxa de canvi de 10 RUB per corona. Al principi, la corona estonia es va fixar al marc alemà en una taxa de canvi de 8 corones per marc.
El Banc d'Estònia va continuar en les seues operacions l'1 de giner de 1990 despuix d'un interval de 50 anys, encara que no com a banc central d'un país independent. El fet de restablir el banc central a pesar de que Estònia encara no era un estat independent va ser una paradoxa en eixe moment. Els estatuts del Banc d'Estònia es varen confirmar en març de 1990, i se li varen assignar 400 millons de rublos com a disposició estatutària. D'acort als estatuts, el Banc d'Estònia era una entitat pública i independent, un centre subordinat d'emissió dins de la màxima autoritat de la RSSE. Les seues tasques principals eren desenrollar una estratègia econòmica per al país i la seua eixecució en el camp de la circulació monetària, el recapte de crèdits, finançar-els i indemnisar, gestionar el sistema creditici i monetari, assegurar l'estabilitat de la moneda en circulació, garantisar el poder adquisitiu de la moneda nacional i determinar la seua taxa de canvi en relació en atres divises. L'orgue directiu del Banc d'Estònia està format pel seu Consell i el seu director eixecutiu era el president del banc. El primer Consell va ser designat en R. Otsason al cap.
El Banc d'Estònia es va fer càrrec de la sèu situada en Tallin del Foreign Trade Bank soviètic, reorganisant-ho i donant lloc al Centre d'Operacions de Moneda Estrangera del Banc d'Estònia. El banc central també va intentar donar atres passos dins de les seues possibilitats per a la lliberalisació de l'economia en la finalitat d'aplegar a una transició a l'economia de mercat: va escomençar organisant subastes de divises, publicant el número de rublos en circulació, emetent llicències per a pagaments internacionals, etc.
En abril de 1990 es va decidir la data en la que entraria en circulació la nova moneda nacional: decembre de 1990. Es varen firmar contractes en empreses britàniques i nortamericanes per a que imprimiren els billets. En novembre de 1990 es varen incorporar nous membres al Consell del banc: Rein Otsason va seguir sent el director pero va ser substituït per Ants Veetõusme en maig de 1991.
En març de 1991 es va designar un comité de reforma monetària. Els seus membres eren Edgar Savisaar, Rein Otsason i Siim Kallas. En 1992, els membres del comité eren Tiit Vähi, Siim Kallas, Rudolf Jakalas i Ardixc Hansson (com a membre substitut). Primer el comité va determinar els principis generals per a l'implementació de la reforma monetària, i despuix varen aprovar la preparació del pla i varen establir unes normes temporals per a les divises estrangeres.
En setembre de 1991, Siim Kallas va ser nominat per al lloc de president del Banc d'Estònia. Va propondre l'implementació de la reforma monetària per a no més vesprada de la primera mitat de 1992. Estònia va recuperar la seua independència, que va ser una de les condicions més importants per a l'introducció de la moneda nacional. La necessitat d'una reforma monetària ràpida també estava lligada a l'escassea de moneda causada pel banc central rus i a la hiperinflación en creiximent. Es va crear un nou grup de treball per a crear un calendari de treball i preparar la reforma monetària. Per les condicions alterades, el mencionat grup de treball no tenia molt que incorporar a les concepcions prèvies. El Banc d'Estònia va desenrollar les solucions a tots les qüestions conceptuals, estratègiques, tàctiques i tècniques, i va portar a terme els càlculs de l'implementació.
Al mateix temps era necessari reestructurar el Banc d'Estònia en l'actual regulador del sistema bancari estonio. En eixe moment, les negociacions s'autorisaven en Moscou. El Banc d'Estònia encara no era capaç de regular i inspeccionar les operacions dels bancs locals comercials. Es necessitava crear grup perspicaz per a que canalisara de nou al banc central en una organisació que funcionara ben i en un centre regulador. En giner de 1992, el Banc Republicà d'Estònia, branca soviètica del Banc Estatal de l'URSS, es subdordinó al Banc d'Estònia. Despuix d'esta fusió, el centre d'autorisacions del Banc Nacional de l'URSS també es va subordinar al Banc d'Estònia.
Varen escomençar a crear-se les reserves que respalaven la corona. Despuix del reconeiximent del Banc d'Estònia com a successor llegal del banc central de la República d'Estònia, creat en 1919 durant el periodo d'independència, el govern britànic va decidir tornar l'or que havia retingut del Banc d'Estònia durant el periodo anterior a la guerra. La restauració de l'admissió del Banc d'Estònia en el Banc de Pagaments Internacionals duya en si la restauració dels seus drets relatius a l'or i atres recursos depositats allí.
La primera missió del Fondo Monetari Internacional va aplegar a Estònia en novembre de 1991 i va marcar el començ de la cooperació entre el Banc d'Estònia i el FMI. Estònia es va convertir en membre del Fondo Monetari Internacional i el Banc Mundial.
Els nous billets varen aplegar a Estònia en abril de 1992. L'idea de reformar el sistema monetari era més concreta. Açò signfiicó fixar la corona estonia a alguna divisa estrangera, i assegurar la circulació de moneda i mantindre els depòsits dels bancs comercials en el banc central, mantenint una convertibilidad lliure de les divises estrangeres. La relativa simplicitat del sistema monetari i la seua habilitat per a soportar pressions especulatives, varen garantisar una taxa de canvi fixa inclús en situacions complicades a on els factors que jugaven un important paper en preferir este sistema monetari sobre uns atres. A través de l'aplicació d'atres sistemes, el chicotet i vulnerable mercat monetari estonio podria desequilibrar-se fàcilment. En maig es va decidir elegir el marc alemà com a soport de la corona. El Bundesbank a la seua volta va ser informat d'esta política.
Es va crear un comité per a la reforma econòmica, en Enn Teimann, cap del Departament de Divises Estrangeres del Banc d'Estònia, com a director. La tasca d'esta oficina era preparar els documents del Comité i realisar els preparatius pràctics per a la reforma monetària.
El 20 de maig de 1992 la Cort Suprema va aprovar les tres lleis més importants preparades pel Banc d'Estònia: la Llei de moneda, la Llei de respal de la corona estonia i la Llei de moneda estrangera. El 17 de juny de 1992 el Comité per a la reforma econòmica va emetre un decret per a eixecutar la reforma el 20 de juny de 1992. Atres decrets varen seguir a este per a regular les operacions del sector bancari, dels que el més important va ser el relatiu a l'intercanvi de depòsits. Ademés, el 18 de juny de 1992 el Consell del Banc d'Estònia va dispondre dèu regulacions i decisions concernents a la reforma monetària.
La corona estonia es va declarar com a única moneda llegal per a la circulació i el Banc d'Estònia únic regulador de les relacions monetàries en Estònia. Durant tres anys, cada persona natural en residència en Estònia podria canviar 1.500 rublos a corones en una taxa de canvi de 10 rublos per corona. La major part dels rublos en circulació es va canviar a corones en la mateixa taxa (depòsits, deutes contrets per empreses, etc.) Alguns grups opositors varen considerar la taxa de canvi per baix del valor real, pero era la taxa corresponent al mercat de canvi durant l'época. En el temps i els últims events ocorreguts s'ha vist la ideoneidad de l'elecció feta. Totes les lleis i atres disposicions creades al principi de la reforma monetària varen entrar en vigor. El Banc d'Estònia va escomençar a publicar diàriament les taxes de canvi de la corona estonia en atres divises estrangeres.
Les reserves necessàries per a respalar la corona es componien d'or i atres divises estrangeres. Ademés d'estes accions, el Banc d'Anglaterra, el Banc de Pagaments Internacionals i el Banc de Suècia varen compensar al govern estonio per l'or depositat en estes institucions abans de la Segona Guerra Mundial. Durant este temps, el govern estonio temia una invasió soviètica i consegüent anexió: per desgràcia, estos temors es varen fer realitat. Una volta que Estònia va obtindre la seua independència, una volta més el Banc de Suècia va abonar el valor dels depòsits en marcs alemans. El Banc de Finlàndia va escomençar a citar la corona estonia. Despuix de l'introducció del euro i la desaparició del marc alemà, es va establir una taxa de canvi fixa de 15,64664 corones per euro.
Euro
El 28 de juny de 2004, la corona es va incorporar al MTC II, el mecanisme de tipos de canvi de l'Unió Europea, en un tipo de 15,6466 corones = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.
El 12 de maig de 2010, la Comissió Europea va propondre l'entrada d'Estònia en la zona de l'euro.[1] El 17 de juny de 2010, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[2] Finalment, el 13 de juliol de 2010, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'UE (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació d'Estònia a la zona de l'euro per a l'1 de giner de 2011 i va establir la taxa de canvi irrevocable en 15,6466 corones = 1 euro.[3]
L'1 de giner de 2011, Estònia va passar a adoptar l'euro com la seua nova moneda.
Monedes
Primera corona
En 1928 es varen falcar les primeres monedes de 25 senti en bronze. A estes li varen seguir unes atres d'1 sent en 1929, 2 corones d'argent en 1930, 5 i 10 senti de bronze en 1931, 1 corona d'argent en 1933, 2 senti de bronze i 1 corona de bronze-alumini en 1934, 20 senti de bronze en 1935, i 50 senti de bronze en 1936.
El 25 de juliol de 1940, quatre dies despuix de la fundació de la República Socialista Soviètica d'Estònia, es va falcar l'última moneda estonia anterior a l'II Guerra Mundial d'1 sent i datada en 1939.
Segona corona
En 1992 es varen introduir les primeres monedes (algunes datades en 1991) en denominacions de 5, 10, 20, 50 senti, i 1 corona. Les monedes d'1 corona es varen falcar en cuproníquel, i les demés en bronze-alumini. No obstant en 1997 es va introduir una moneda d'acer chapado en níquel de 20 senti, seguida d'1 corona d'alumini-latón (or nòrdic) en 1998.
Les monedes de 5 senti varen deixar de falcar-se abans de la desaparició de la corona com a moneda de curs llegal, no obstant varen seguir sent de curs llegal fins a eixe moment. Les monedes d'1 corona de cuproníquel de 1992, 1993 i 1995 es varen retirar de la circulació, mentres que les monedes de 5 corones eren emissions commemoratives que rarament es veen en circulació.
Ademés Estònia, des de 1992, va falcar monedes de colecció en corones estonias en relació en successos deportius, culturals o nacionals.
| Denominació | Metal | Diàmetro (mm) |
Pes (g) |
Anvers | Revers | Image |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 5 Senti | Cu+A el+Ni | 15,95 | 1,29 | Escut d'Estònia - any d'acunyament | 5 SENTI - EESTI VABARIIK | |
| 10 Senti | Cu+A el+Ni | 17,20 | 1,87 | Escut d'Estònia - any d'acunyament | 10 SENTI - EESTI VABARIIK | |
| 20 Senti | Cu+A el+Ni Ac+Ni |
18,95 | 2,27 2,00 |
Escut d'Estònia - any d'acunyament | 20 SENTI - EESTI VABARIIK | |
| 50 Senti | Cu+A el+Ni | 19,50 | 2,99 | Escut d'Estònia - any d'acunyament | 50 SENTI - EESTI VABARIIK | |
| 1 Corona | Or nòrdic | 23,35 | 5,00 | Escut d'Estònia - any d'acunyament | 1 KROON - EESTI VABARIIK | |
| 5 Corones | Or nòrdic | 26,10 | 7,10 | Escut d'Estònia - any d'acunyament | 5 KROONI - Cervatillo - EESTI VABARIIK 75 5 KROONI - Barco estilisat - EESTI PANK 75 |
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estonian kroon» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.