Corno ducale
El corno ducale ("banya ducal", també conegut com acidarium) era el tocat i símbol del dux de Venècia. Es tractava d'un gorro rígit en forma de banya, confeccionat en brocat en gemes o pany d'or, que es posava per damunt d'un gorro blanc, similar al camauro papal. Estava compost per una corona circular i un gorro puntagut en la part posterior.




El corno ducale recordava en la seua forma al gorro frigio, un símbol clàssic de la llibertat, que duyen els soldats bizantí i el dux veneciano en l'antiguetat. També es duya, pero de forma més chicoteta que la del dux, per a coronar el vel dorat de la dogaresa, la seua consort. Cada Dilluns de Pasqua, el dux encapçalava una processó des de la basílica de Sant Marcos fins al convent de Sant Zacarías, a on l'abad li entregava un de nou, confeccionat per les monges.
Orígens
L'orige del disseny és incert. Venècia va estar molt influenciada per Oriente a través del comerç i l'intercanvi cultural. Este tocat ceremonial compartia similituts en el gorro frigio o la corona blanca de l'Alt Egipte.[1] Quan Venècia encara formava part de l'Imperi romà d'Orient (Bizanci), els soldats bizantins d'alt ranc destinats en Venècia també duyen un tocat que recordava al gorro frigio en banya.[2] La primera menció registrada del "corno" data del XII, encara que és possible que els dux ya dugueren tocats similars abans d'eixa data.
Heràldica
En heràldica, es distinguix entre el tocat del dux de la República de Venècia i el tocat del dux de la República de Gènova. Des de finals del XVIII, este emblema de ranc i dignitat només s'utilisava ocasionalment en les armes de les famílies nobles veneciano dels Vendramin, Sagredo o Giustiniani).[3][4][5]
El corno ducale també s'utilisava com a escut d'armes del dux. Per un decret presidencial italià, l'escut d'armes de l'actual ciutat de Venècia presenta el corno ducale. Substituïx a la corona mural present en els escuts d'atres ciutats italianes.
Vore també
Referències
- ↑ Sharpe, Samuel (1863). Egyptian Mythology and Egyptian Christianity, with their modern influence on the opinions of modern Christendom, Londres: J. R. Smith. ISBN 9781497873087.
- ↑ Pazzi, Piero (1996). Il Corno ducale; o sia, Contributi alla conoscenza della corona ducale vaig donar Venezia volgarmente chiamata Corno, On the ducal horn, emblem and insígnia of the Doge of Venice (en it), Treviso: Istituto vaig donar Vigilanza Compiano.
- ↑ «Heraldik».Lexikon dones gesamten Buchwesens Online.doi:10.1163/9789004337862__com_080535.Consultat el 7 de setembre de 2024.
- ↑ Gritzner, Maximilian (2012). Großés und allgemeines Wappenbuch, Bremen. ISBN 978-3-95507-686-3.
- ↑ Oswald, Gert (1984). Lexikon der Heraldik, Mannheim: Bibliographisches Institut, Mannheim. ISBN 3-411-02149-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corno ducale» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.