Combe Capelle és un lloc arqueològic i paleoantropológico d'époques paleolítica i epipaleolítica situat en la vall del Couze en la regió del Périgord del sur de França.

Combe Capelle
Otto Hauser en els fòssils de Combe Capelle (1909).

Jaciment

En agost de 1885, Michel-Antoine Landesque, sacerdot de Lavalade, Dordonya, va descobrir el jaciment de Combe-Capelle. En setembre de 1887, Landesque va dur allí a membres de la Societat Geològica de França per a mostrar-los els resultats de les seues excavacions in situ}'. [1]

En 1909 el marchant d'art i investigador prehistòric Otto Hauser va llogar uns terrenys en l'intenció d'excavar en busca de lo que Michel-Antoine Landesque havia descrit en 1885. El 26 d'agost varen trobar un enterrament complet. En 1910 va publicar la descripció del, que creïen, un home paleolític.[2]

Henri-Marc Ami va portar a terme excavacions des de finals de 1920 fins a la seua mort en 1931.

Les excavacions de Combe Capelle es varen centrar en quatre llocs coneguts com: Roc de Combe-Capelle, Haut de Combe-Capelle (també cridat Abri Peyrony), Combe Capelle-Bas i el replanell de Ruffet.

El famós Homo sapiens de Combe Capelle va ser durant molt temps considerat com un home Cro-Magnon paleolític i un de les troballes més antigues de humans moderns en Europa. No obstant, en 2011 el colágeno d'una dent del cràneu conservat en Berlín va ser datat en accelerador d'espectrometria de masses a una edat de sol 7575 anys abans de Crist.[3] En conseqüència, era clarament un home del Epipaleolítico (Holoceno).

Vore també

Referències

  1. ↑ (1887).«Excursion à la station préhistorique de Combe-Capelle».Bulletin de la Société Géologique de France.15(3): 866-869.(en fr).
  2. ↑ (1910).«Homo Aurignacensis Hauseri ein paläolithischer Skeletfund aus dem unteren Aurignacien der Station Combe-Capelle bei Montferrand (Périgord)».Praehistorischen Zeitschrift.I(2-3): 273-338.ISSN 0079-4848.doi:10.1515/prhz.1910.1.3-4.273.(en alemà)
  3. ↑ Christoph Seidler«Alter Schädel neu datiert: Forscher entzaubern Steinzeitmann».Spiegel Online.Consultat el 21 de novembre de 2015.(en alemà)


Referències