ChromeOS
ChromeOS[1] és un sistema operatiu basat en Linux dissenyat per Google. És un derivat del proyecte de còdic obert Chromium VOS, en les seues primeres versions utilisava el navegador web Google Chrome com a interfaç d'usuari. Google va anunciar el proyecte el 7 de juliol de 2009, descrivint-ho inicialment com un sistema operatiu a on les aplicacions i les senyes dels usuaris residirien en la núvol. ChromeOS es va utilisar principalment per a eixecutar aplicacions web.[2]
Totes les versions de ChromiumOS i ChromeOS admeten aplicacions web progressives (com Google Docs o Microsoft Office 365), aixina com extensions de navegador web (que poden semblar-se a les aplicacions natives). ChromeOS (pero no ChromiumOS) a partir de 2016 també pot eixecutar aplicacions d'Android des de Play Store.[3] Des de 2018, ChromiumOS/ChromeOS versió 69 en avant també admeten aplicacions Linux, que s'eixecuten en una màquina virtual[4] llaugera en un entorn Debian Linux.[5][6]
Història
Per a determinar els requisits de màrqueting, els desenrolladors es varen basar en mètriques informals, inclosa la supervisió dels patrons d'ús d'unes 200 màquines utilisades pels empleats de Google. Els desenrolladors també varen observar les seues pròpies pautes d'ús.[7]
ChromeOS es va dissenyar inicialment per a dispositius secundaris, com netbooks, i no com la PC principal de l'usuari;[8][9] Google ha solicitat que els seus socis d'hardware utilisen unitats d'estat sòlit "per motius de rendiment i fiabilitat" aixina com els requisits de menor capacitat inherents a un sistema operatiu que accedix a les aplicacions i a la majoria de les senyes dels usuaris en servidors remots. En novembre de 2009, Matthew Papakipos, director d'ingenieria de ChromeOS, va anunciar que ChromeOS solament admetria almagasenament d'estat sòlit (és dir, no discs durs mecànics) i va senyalar que ChromeOS solament requeria una sesentava part de l'espai en disc que Windows 7.[10] Dèu anys despuix, en 2019, les imàgens de recuperació proporcionades per Google per a ChromeOS encara tenien entre 1 i 3 GB de tamany.[11]
El 19 de novembre de 2009, Google va llançar el còdic font de ChromeOS com a proyecte Chromium VOS.[12] En una conferència de prensa del 19 de novembre de 2009, Sundar Pichai, en eixe moment el vicepresident de Google que supervisava Chrome, va demostrar una versió anterior del sistema operatiu. Va obtindre una vista prèvia d'un escritori que s'assemblava molt al navegador Chrome d'escritori i, ademés de les pestanyes normals del navegador, també tenia pestanyes d'aplicacions, que ocupen menys espai i es poden ancorar per a facilitar l'accés. En la conferència, el sistema operatiu va arrancar en sèt segons, un temps que Google va dir que treballaria per a reduir.[8][13][14] Ademés, Chris Kenyon, vicepresident de servicis d'OEM en Canonical Ltd, va anunciar que Canonical estava baix contracte per a contribuir en recursos d'ingenieria al proyecte en l'intenció d'aprofitar els components i ferramentes de còdic obert existents a on fora factible.[15]
Canonical va ser un dels primers socis d'ingenieria en el proyecte, i inicialment ChromiumOS solament podia construir-se en un sistema Ubuntu. En febrer de 2010, l'equip de desenroll de ChromiumOS va canviar a Gentoo Linux perque el sistema de gestió de paquets de Gentoo, Portage, era més flexible.[16] L'entorn de compilació de ChromiumOS ya no està restringit a cap distribució en particular, pero les guies d'instalació i d'inici ràpit usen la sintaxis apt de Debian (i, per lo tant, també d'Ubuntu).
Primers Chromebooks (2010)
En 2010, Google va llançar el Chromebook CR-48 sense marca en un programa pilot.[17][18] La data de llançament de l'hardware minoriste en ChromeOS es va retardar des de finals de 2010[19] fins al pròxim any.
L'11 de maig de 2011, Google va anunciar dos Chromebooks d'Acer i Samsung en Google I/O.[20][21] El model Samsung es va llançar el 15 de juny de 2011 i el model Acer a mitan de juliol.[22][23] En agost de 2011, Netflix va anunciar el soport oficial per a ChromeOS a través del seu servici de transmissió, lo que permet que les Chromebooks vegen películes i programes de TV per mig de Netflix. En eixe moment, atres dispositius tenien que usar Microsoft Silverlight per a reproduir vídeos de Netflix.[24] Més tart, eixe mateix més, Citrix va llançar una aplicació client per a ChromeOS, que permetia als Chromebook accedir a les aplicacions i escritoris de Windows de forma remota.[25] Dublin City University es va convertir en la primera institució educativa d'Europa en oferir Chromebooks als seus estudiants quan va anunciar un acort en Google en setembre de 2011.[26]
Expansió (2012)
En 2012, la demanda de Chromebooks havia començat a créixer i Google va anunciar una nova gama de dispositius dissenyats i fabricats per Samsung. En fer-ho, també varen llançar el primer Chromebox, el Samsung Séries 3, que va ser l'entrada de ChromeOS al món de les computadores d'escritori.[27] Encara que eren més ràpits que la gama anterior de dispositius, encara tenien poca potència en comparació a atres computadores d'escritori i portàtils de l'época, i s'ajustaven més al mercat de les netbooks. Solament uns mesos despuix, en octubre, Samsung i Google varen llançar un nou Chromebook a un preu significativament més baix (250 $ , en comparació als 450 $ dels Chromebooks Série 5 anteriors).[28] Va ser el primer Chromebook en usar un processador ARM, un de la llínea Exynos de Samsung. Per a reduir el preu, Google i Samsung també varen reduir la memòria i la resolució de pantalla del dispositiu. No obstant, una ventaja d'usar el processador ARM era que el Chromebook no requeria un ventilador. Acer li va seguir ràpidament en el C7 Chromebook, en un preu encara més baix (199 $ dólars), pero que contenia un processador Intel Celeron.[29] Una forma notable en que Acer va reduir el cost del C7 va ser usar un disc dur de computadora portàtil en lloc d'una unitat d'estat sòlit.
En abril de 2012, Google va realisar la primera actualisació de l'interfaç d'usuari de ChromeOS des de que es va llançar el sistema operatiu, presentant un administrador de finestres accelerat per hardware cridat "Aura" junt en una barra de tasques convencional. Les adició varen marcar una desviació del concepte original del sistema operatiu d'un sol navegador en pestanyes i li varen donar a ChromeOS l'aparència d'un sistema operatiu d'escritori més convencional. "En cert modo, açò casi se sent com si Google estiguera admetent la derrota ací", va escriure Frederic Lardinois en TechCrunch. Va argumentar que Google havia canviat la seua versió original de simplicitat per una major funcionalitat. "No obstant, això no és necessàriament alguna cosa mal, i pot ajudar a que ChromeOS obtinga una major acceptació general, ya que els nous usuaris segurament trobaran que és una experiència més familiar".[30] Lenovo i HP varen seguir a Samsung i Acer en la fabricació de Chromebooks a principis de 2013. en els seus propis models.[31] Lenovo va apuntar específicament el seu Chromebook als estudiants, encapçalant el seu comunicat de prensa en "Lenovo presenta els Chromebook ThinkPad, resistents per a les escoles".[32][33]
Quan Google va llançar Google Drive, també va incloure l'integració de Drive en la versió 20 de ChromeOS, llançada en juliol de 2012.[34] Si ben ChromeOS admetia Flash des de 2010,[35] a fins de 2012 s'havia aïllat per complet, lo que evitava que els problemes en Flash afectaren a atres parts de ChromeOS.[36] Açò va afectar a totes les versions de Chrome, inclós ChromeOS.
Chromebook Píxel (2013)
Fins a 2013, Google mai havia creat el seu propi dispositiu ChromeOS. En canvi, els dispositius ChromeOS eren molt més similars a la seua llínea Nexus de teléfons Android, en cada dispositiu ChromeOS dissenyat, fabricat i comercialisat per tercers, pero en Google controlant el software. No obstant, en febrer de 2013 açò va canviar quan Google va llançar el Chromebook Pixel.[37] El Chromebook Pixel era totalment diferent als dispositius anteriors. No solament tenia la marca Google en la seua totalitat, sino que contenia un processador Intel i5, una pantalla tàctil d'alta resolució (2560×1700) i tenia un preu més competitiu que les computadores portàtils comercials.[38]
D'un futur incert (2013) a un creiximent massiu (2020)
A fins de 2013, els analistes estaven indecisos sobre el futur de ChromeOS. Encara que va haver artículs que varen predir la desaparició de ChromeOS des de 2009.[39][40][41][42][43] Les vendes de dispositius ChromeOS varen continuar aumentant substancialment any rere any. A mitan de 2014, la revista Clave va publicar un artícul titulat "Depenent de quí està contant, els Chromebook són un gran èxit o totalment irrellevants", que detallava les diferències d'opinió.[44] Esta incertitut va ser impulsada encara més per l'anunci d'Intel de Chromebooks, Chromeboxes i una oferta tot en un de LG cridada Chromebase.[45]
Aprofitant l'oportunitat creada pel final de la vida útil de Windows XP, Google va fer un gran esforç per a vendre Chromebooks a les empreses i va oferir importants descontes a principis de 2014.[46]
Els dispositius ChromeOS varen vendre més que les Macs d'Apple en tot lo món durant l'any 2020.[47][48][49]
Competència de Pwnium
En març de 2014, Google va organisar un concurs d'hacking dirigit a experts en seguritat informàtica cridat "Pwnium". De la mateixa manera que en el concurs Pwn2Own, varen invitar a hackers informàtics de tot lo món a trobar exploits en ChromeOS, en premis disponibles per als participants. Allí es varen demostrar dos vulnerabilitats i una tercera es va demostrar en la competència Pwn2Own d'eixe any. Google va solucionar els problemes en una semana.[50]
Material Design i App Runtime per a Chrome
Encara que Google Native Client ha estat disponible en ChromeOS des de 2010,[51] originalment hi havia poques aplicacions de Native Client disponibles i la majoria de les aplicacions de ChromeOS seguien sent aplicacions web. No obstant, en juny de 2014, Google va anunciar en Google I/O que ChromeOS se sincronisaria en teléfons Android per a compartir notificacions i escomençaria a eixecutar aplicacions d'Android, instalades directament des de Google Play.[52] Açò, junt en la selecció cada volta major de Chromebooks,[53] va proporcionar un futur interessant per a ChromeOS.
Al mateix temps, Google també es movia cap al llavors nou llenguage de disseny Material Design per als seus productes, que incorporaria als seus productes web, aixina com a Android Lollipop.[54] Un dels primers elements de Material Design que va aplegar a Chrome VOS va anar un nou fondo de pantalla predeterminat,[55] encara que Google va llançar algunes captures de pantalla d'un experiment de Material Design per a ChromeOS que mai va aplegar a la versió estable.[56]
Característiques
Funcionalitat per a chicotetes i mijanes empreses i Enterprise
Chrome Enterprise
Chrome Enterprise, llançat en 2017, inclou ChromeOS, el navegador Chrome, els dispositius Chrome i les seues capacitats d'administració dissenyades per a us comercial. Les empreses poden accedir a les funcions estàndart de Chrome VOS i desbloquejar funcions alvançades per a empreses en Chrome Enterprise Upgrade.[57][58] Les funcions estàndart inclouen la capacitat de sincronisar marcadors i extensions de navegador entre dispositius, impressió nativa o en el núvol, seguritat multicapa, escritori remot i actualisacions automàtiques.[59] Les funcions alvançades inclouen l'integració d'Active Directory, l'administració unificada de terminals, la protecció de seguritat alvançada, l'accés a les polítiques de dispositius i la consola d'administració de Google, el Modo Invitat, el modo de quiosc i les aplicacions de tercers administrades en Google Play en la llista blanca o negra.[60][61]
El sector de l'educació va ser un dels primers en adoptar Chromebooks, ChromeOS i la computació basada en el núvol. Els Chromebook s'utilisen àmpliament en les aules i les ventages dels sistemes basats en el núvol també han guanyat una major participació de mercat en atres sectors, inclosos els servicis financers, l'atenció mèdica i el comerç minoriste.[62] "La popularitat de la computació en el núvol i els servicis basats en el núvol resalta el grau en que les empreses i els processos comercials s'han tornat tant depenents com habilitats per a Internet".[63] Els administradors de TU citen una série de ventages del núvol que han motivat el canvi. Entre ells es troben la seguritat alvançada, perque les senyes no estan físicament en una sola màquina que puga perdre-se o ser furtada.[64] L'implementació i gestió de solucions natives de dispositius basat en el núvol és més fàcil perque no es necessiten actualisacions d'hardware i software ni actualisacions de definició de virus i l'aplicació de pegats al sistema operatiu i les actualisacions de software són més senzilles. La gestió simplificada i centralisada reduïx els costs operatius.
Els empleats poden accedir de forma segura als archius i treballar en qualsevol màquina, lo que aumenta la compartibilidad dels dispositius Chrome. El programa Grab and Go de Google en Chrome Enterprise permet a les empreses implementar Chromebooks per a proporcionar als amprats accés a un banc de computadores completament carregades que es poden retirar i tornar despuix d'un temps.[65]
De Chromebooks a Chromebox i Chromebase
En un intent inicial d'expandir les seues ofertes empresarials, Google va llançar Chromebox per a reunions en febrer de 2014. Chromebox per a reunions és un kit per a sales de conferències que conté un Chromebox, una cambra, una unitat que conté un micròfon i parlantes en cancelació de soroll, i un control remot. control. Admet reunions de Google Hangouts, videoconferències de Vidyo i conferències telefòniques d'UberConference.[66][67]
Varis socis varen anunciar models de Chromebox per a reunions en Google i, en 2016, Google va anunciar un Chromebase per a reunions tot en un per a sales de reunions més menudes.[68] Google va apuntar al mercat d'hardware de consum en el llançament de Chromebook en 2011 i Chromebook Pixel en 2013, i va buscar accés al mercat empresarial en el llançament de Pixelbook en 2017. El Pixelbook de segona generació es va llançar en 2019.[69] i en 2021, hi ha varis proveïdors que venen dispositius Chromebase tot en un.[70]
Resposta empresarial als dispositius Chrome
Google s'ha associat en dispositius Chrome en varis OEM líders, inclosos Acer, ASUS, Dell, HP, Lenovo i Samsung. En agost de 2019, Dell va anunciar que dos dels seus populars portàtils empresarials eixecutarien Chrome VOS i vindrien en Chrome Enterprise Upgrade. El Chromebook Enterprise 2 en 1 Latitude 5300 i el Chromebook Enterprise Latitude 5400 varen ser el resultat d'una associació de dos anys entre Dell i Google.[71] Les màquines venen en un paquet de servicis de soport basats en el núvol de Dell que permetria als administradors de TU de l'empresa implementar-els en entorns que també depenen de Windows.[72] La nova llínea de portàtils "oferix el sistema operatiu Chrome VOS del jagant de les busques en una forma adaptada a les organisacions preocupades per la seguritat".[73] Atres OEM que han llançat dispositius en Chrome Enterprise Upgrade inclouen Acer i HP.[74]
En una gama més àmplia d'hardware disponible, ChromeOS es va convertir en una opció per a les empreses que desijaven evitar una migració a Windows 10 ans que Microsoft suspenguera el soport de Windows .[75]
Vore també
Referències
- ↑ Peters, Jay (2022-07-14). «It's ChromeOS now, not Chrome VOS». The Verge. Archivat des de l'original, el 2022-07-14. Consultat el 2022-07-14.
- ↑ «Kernel Design». The Chromium Projects. Archivat des de l'original, el 2018-06-24. Consultat el 2018-06-21.
- ↑ (2022).«Chromebook help».Google, Inc..Mountain View:Consultat el 2022-06-16..
- ↑ «Chromium VOS Docs - Running Custom Containers Under Chrome VOS». chromium. googlesource. com. Archivat des de l'original, el 2019-01-14. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ .
- ↑ «Moving Forward from Chrome Apps». chromium. org (2020-01-15). Archivat des de l'original, el 2020-09-26. Consultat el 2020-09-28.
- ↑ Stokes, Jon. «Google talks Chrome VOS, HTML5, and the future of software», Ars Technica, 2010-01-19. Consultat el 2010-01-23.
- ↑ 8,0 8,1 «Linux commands», The New York Times.
- ↑ Womack, Brian (2009-07-08). «Google to Challenge Microsoft With Operating System». Bloomberg. Consultat el 2009-07-08.
- ↑ Mearian, Lucas (2009-11-19). «Google Chrome VOS will not support hard-disk drives». Computerworld. Archivat des de l'original, el 2009-11-21. Consultat el 2009-11-21.
- ↑ «Recover your Chromebook - Chromebook Help». support. google. com. Archivat des de l'original, el 2019-02-07. Consultat el 2019-01-11.
- ↑ Sengupta, Caesar (2009-11-19). «Releasing the Chromium VOS open source project». Official Google Blog. Google, Inc.. Archivat des de l'original, el 2009-11-21. Consultat el 2009-11-19.
- ↑ Yegulalp, Serdar (2009-12-05). «Google Chrome VOS Previewed». InformationWeek. Archivat des de l'original, el 2009-12-08. Consultat el 2009-12-06.
- ↑ Rapoza, Jim (2009-12-03). «Review: Google Chrome VOS Developer Edition Provides Intriguing Look at Web-Only Computing». eWeek. com. Archivat des de l'original, el 2012-05-01. Consultat el 2009-12-04.
- ↑ Kenyon, Chris. «Google Chrome VOS and Canonical», Canonical Blog, November 2009. Consultat el 2010-12-14.
- ↑ J. Vaughan-Nichols, Steven (2013-03-06). «The secret origins of Google's Chrome VOS». zdnet. com. Archivat des de l'original, el 2021-02-03.
- ↑ Chan, Casey (2010-12-07). «Here's the Cr-48, The First Chrome VOS Laptop You Ca Never Buy». Gizmodo. Archivat des de l'original, el 2016-06-25. Consultat el 2019-01-09.
- ↑ «Google Chromebooks - Laptops, Detachables and Tablets». Google Chromebooks. Archivat des de l'original, el 2011-04-25. Consultat el 2016-12-14.
- ↑ «Google sets "clapix fall" release for Chrome», Reuters, 2010-06-02. Consultat el 2017-06-30.
- ↑ Lawler, Richard (2011-05-11). «Google unveils Acer Chromebook: 349, $ 11.6-inches with 6.5-hour battery». Engadget. Archivat des de l'original, el 2019-01-11. Consultat el 2019-01-09.
- ↑ Hollister, Siguen (2011-05-11). «Official: Samsung reveals Chrome VOS laptop -- the Séries 5». Engadget. Archivat des de l'original, el 2019-01-11. Consultat el 2019-01-09.
- ↑ Tsukayama, Hayley. «Chromebook go on ix», The Washington Post, 2011-06-15. Consultat el 2019-01-09.
- ↑ Reisinger, Don (2011-06-28). «Acer AC700 Chromebook available, shipping soon». CNet. Archivat des de l'original, el 2019-01-11. Consultat el 2019-01-11.
- ↑ Lawler, Richard (2011-08-09). «Netflix Watch Instantly streaming now works on ChromeOS, when it's working». Engadget. Archivat des de l'original, el 2019-01-11. Consultat el 2019-01-11.
- ↑ «Citrix app opens Windows for Chromebook owners». Engadget. Archivat des de l'original, el 2019-04-14. Consultat el 2019-03-09.
- ↑ Kennedy, John (2011-09-13). «Dublin City University's five-year pla – Chromebook deal with Google». Archivat des de l'original, el 2019-01-12. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ Kelion, Leo. «Google Chrome VOS computers updated with faster processors», BBC News, 2012-05-29. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ Olivarez-Giles, Nathan(2012-10-18).«Google Debuts 250 $ Chromebook».Consultat el 2019-01-12.
- ↑ Joire, Myriam (2012-11-26). «Acer C7 Chromebook review: Chrome VOS on the cheap, but at what cost?». Archivat des de l'original, el 2019-01-12. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ Lardinois, Frederic. «Google's Chrome VOS Will Soon Look More Like Windows Than A Browser», Techcrunch, 2012-04-09. Consultat el 2013-06-02.
- ↑ Hollister, Sean (2013-02-04). «HP's first Chromebook arrives, offers a large screen and a small battery for 329.99 $». Archivat des de l'original, el 2019-01-12. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ «Lenovo Introduïxes Rugged ThinkPad Chromebook for Schools» (2013-01-17). Archivat des de l'original, el 2013-02-05.
- ↑ Zhekov, Ivan (2013-01-18). «Lenovo unveils the sturdy ThinkPad X131i Chromebook for students». Archivat des de l'original, el 2019-01-12. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ «Stable Channel Updates for Chromebooks» (2012-07-11). Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Ganapati, Priya(2010-03-31).«Google fires at Apple, Integrates Flash into Chrome Browser».Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Protalinski, Emil (2012-11-13). «Google declares Flash is now 'fully sandboxed' in Chrome for Windows, Mac, Linux and Chrome VOS». TheNextWeb. Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ «Google unveils its first touchscreen Chromebook Pixel», BBC News, 2013-02-21. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ «The Chromebook Pixel, for what's next». Google Blog (2013-02-21). Archivat des de l'original, el 2016-08-16. Consultat el 2019-01-12.
- ↑ Card, David (2010-12-13). «Google's Chrome VOS: Dead Before Arrival?». Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Raymond, Scott (2011-08-30). «Chromebooks llaure dead, they just don't know it yet». ZDNet. Archivat des de l'original, el 2018-01-04. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Chacos, Brad (2013-02-04). «What's with all the Chromebooks?». Archivat des de l'original, el 2018-06-03. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Yarow, Jay (2010-12-14). «Google Will Kill Chrome VOS Next Year, Predicts Gmail Creator Paul Buchheit». Business Insider. Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Maguire, Adam (2009-11-26). «Opinion: Will Google's Chrome VOS be dead on arrival?». Archivat des de l'original, el 2021-05-17. Consultat el 2022-02-15.
- ↑ McCracken, Harry(2014-05-07).«Depending on Who's Counting, Chromebooks llaure Either an Enormous Hit or Totally Irrelevant».Consultat el 2022-02-15.
- ↑ Anthony, Sebastian (2014-05-07). «Intel decidixes that Chromebooks, for some reason, llaure key to beating ARM in the mobile market». Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Page, Carly (2014-04-09). «Google jumps on Windows XP's demise with Chromebook for business offer». The Inquirer. Archivat des de l'original, el 2014-08-15.
- ↑ Nagel, David (2021-08-03). «Chromebooks Continue Massive Sorgix in Adoption». The Journal. Archivat des de l'original, el 2021-08-03. Consultat el 2021-08-13.
- ↑ Protalinski, Emil (2021-02-16). «Chromebooks outsold Macs worldwide in 2020, cutting into Windows market share». Geekwire. Archivat des de l'original, el 2021-02-16. Consultat el 2021-08-13.
- ↑ Moore, Ben. «Rise of the Chromebooks continues», CRN, 2021-08-03. Consultat el 2021-08-13.
- ↑ Vaughan-Nichols, Steven J. (2014-03-18). «Chrome VOS security holes found, patched». ZDNet. Archivat des de l'original, el 2018-06-27. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Metz, Cade (2010-05-13). «Google heats up native code for Chrome VOS». The Register. Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Henry, Alan (2014-06-25). «Chrome VOS will Run Android Apps Natively, Sync with Android Devices». LifeHacker. Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Ackerman, Donen (2014-03-03). «Chromebooks compared: New and upcoming Chrome VOS laptops». Cnet. Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Brian, Matt (2014-06-25). «Google's new 'Material Design' UI coming to Android, Chrome VOS and the web». Engadget. Archivat des de l'original, el 2016-08-16. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Dawson, Tom (2014-10-28). «Chrome VOS to Get New Default Wallpaper Full of Material Design». Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ «Google shares sneak peek of Material Design applied to Chrome VOS» (2014-07-18). Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ «Google introduïxes Chrome Enterprise subscription for 50 $ per Chromebook per year» (2017-08-22). Archivat des de l'original, el 2020-01-01. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Edwards, Richard (2018-11-23). «Google Chrome: It's more than a browser». Computer Weekly. Archivat des de l'original, el 2020-09-01. Consultat el 2020-02-16.
- ↑ «What is Google Chrome Enterprise? - Definition from WhatIs. com». WhatIs. com. Archivat des de l'original, el 2020-09-21. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ «Google debuts centralized controls for Chrome browser deployments» (2019-04-11). Archivat des de l'original, el 2019-04-12. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Heller, Michael (2017-08-24). «Google Chrome Enterprise adds management options». TechTarget. Archivat des de l'original, el 2020-09-23. Consultat el 2020-02-16.
- ↑ «Do Google Chromebooks have a plau in the enterprise?». SearchVirtualDesktop. Archivat des de l'original, el 2020-08-09. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ «Dell's Latitude Chromebook Aimed at New-Gen Enterprise». eWEEK (2019-08-28). Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Pratt, Mary K. (2019-05-31). «Move to cloud computing lifts SoulCycle, Middlesex Health productivity». TechTarget. Archivat des de l'original, el 2020-06-22. Consultat el 2020-02-16.
- ↑ «Google launches Chrome Enterprise Grab and Go, a Chromebook loaner program for businesses» (2018-07-17). Archivat des de l'original, el 2019-07-17. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Krawczyk, Konrad (2014-02-06). «Google reveals 1,000 $ Asus Chromebox for business videoconferencing». Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ Sengupta, Caesar (2014-02-06). «Chromebox, now for simpler and better meetings». Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ «Chromebase for meetings makes video-conferencing personal and simple» (2016-03-31). Archivat des de l'original, el 2019-01-17. Consultat el 2019-01-17.
- ↑ October 2019, Joe Osborne 15 (2021-01-26). «Google Pixelbook Go release dona't, price and features». TechRadar. Archivat des de l'original, el 2020-05-18. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Seifert, Donen (2021-08-10). «HP announces new detachable and all-in-one Chrome VOS computers». The Verge. Archivat des de l'original, el 2021-08-10. Consultat el 2021-08-16.
- ↑ Tracy, Phillip (2019-08-26). «Watch Out, Windows: Dell Releases First Chromebook Enterprise Laptops». LaptopMag. Archivat des de l'original, el 2020-03-03. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Warren, Tom (2019-08-26). «Google and Dell team up to take on Microsoft with Chromebook Enterprise laptops». The Verge. Archivat des de l'original, el 2020-03-03. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ «Dell's and Google's new Chromebook Enterprise laptops pack a built-in security chip» (2019-08-26). Archivat des de l'original, el 2020-04-20. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Tofel, Kevin C.. «Acer debuts a pair of durable Chromebooks for the enterprise, starting at 499 $», About Chromebooks, 2019-04-11. Consultat el 2020-02-11.
- ↑ Nishida, Yuuki (2019-06-04). «IT wary of Windows 10 adoption despite approaching deadline». TechTarget. Archivat des de l'original, el 2020-08-09. Consultat el 2020-02-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «ChromeOS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.