Chao Meng-Fu (cràter)
Chao Meng-Fu és un cràter d'impacte de 140,73 km[1] de diàmetro del planeta Mercurio. Deu el seu nom al pintor chinenc Zhao Mengfu (1254-1322), i el seu nom va ser aprovat per l'Unió Astronòmica Internacional en 1976.[1]
Per la seua ubicació pròxima al pol sur de Mercurio (132.4° O, 87.3° S) i chicoteta inclinament de l'eix del planeta, es creu que el 40% del cràter es troba en l'ombra permanent.[2] Açò combinat en els ecos lluents de radar en l'ubicació del cràter fa sospitar als científics que existixen grans cantitats gele o composts volàtils dins del cràter, protegit de la sublimació per un buit casi complet en temperatures molt fredes i constants, al voltant dels -171 °C.[3]
L'evidència en radar de l'existència de gèl
Els estudis en radar en els que estaven involucrats els observatoris d'Arecibo (Puerto Rico), Goldstone (Califòrnia, Estats Units), i el Very Large Array (Nou Mèxic, Estats Units) varen detectar numeroses àrees en una alta reflectancia, la major part en les latitut polars. Moltes d'estes zones coincidixen en cràters fotografiats per la sonda espacial Mariner 10, en la característica més gran en el pol sur que correspon al cràter Chao Meng-Fu .[4][5]
El Lluentor superficial i el tipo de polarisació de les reflexions de radar en este cràter són més característiques del gèl que de les roques de silicat que formen la corfa de Mercurio. A pesar d'açò, les reflexions del radar són massa dèbils per a que siguen de gèl pur i es creu que açò es deu a una capa fina o parcial de pols sobre el gèl subjacent. No obstant, no hi ha confirmació directa, i és possible que la reflectancia del radar observada en el Chao Meng-Fu i atres cràters similars siguen degudes a depòsits de minerals rics de metals i composts.
Orige del gèl
El gèl del cràter Chao Meng-Fu pot provindre d'impactes de cometes i meteorits rics en aigua o de l'interior de la corfa del planeta. A causa del continu bombardeig del vent solar i de l'intensa llum solar, la gran majoria de depòsits de gèl de Mercurio s'han perdut ràpidament en l'espai, pero en les parts d'ombra permanent del Chao Meng-Fu, a on les temperatures són massa baixes per a permetre una sublimació apreciable del gèl, ha permés que el gèl s'acumulara durant millons d'anys.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 United States Geological Survey (ed.): «Chao Meng-Fu». Gazetteer of Planetary Nomenclature. Consultat el 31 de maig de 2017.
- ↑ James Salvail«Near-surface isse on Mercury and the Moon».Icarus.111
- 441455.doi:10.1006/icar.1994.1155.
- ↑ Isse In An Unlikely Plau: Mercury [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- ↑ L. J. Harcke«Radar Imaging of Mercury's North and South Poles at 3.5 cm Wavelength».Workshop on Mercury: Space Environment, Surface, and Interior.
- 36.
- ↑ J. K. Harmon«Radar mapping of Mercury's polar anomalies».Nature.369
- 213–215.doi:10.1038/369213a0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chao Meng-Fu (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.