Lluentor superficial

La lluentor superficial és un concepte utilisat en astronomia per a descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos (a diferència de les estrelas, que apareixen com un punt), com galàxias i nebulosas.

Generalment la magnitut aparent d'un objecte indica la seua lluminositat en el seu conjunt. Si, per eixemple, una galàxia té magnitut 12,5, significa que es veu la mateixa cantitat total de llum de la galàxia la que es voria en una estrela d'igual magnitut. No obstant, mentres que les estreles són tan menudes que es poden considerar un punt en la major part de les observacions, una galàxia o nebulosa pot estendre's per varis segons d'arc (segons d'arc) o minuts d'arc. És per això que en la mateixa magnitut una galàxia és més difícil d'observar que una estrela, ya que la lluentor de la galàxia es distribuïx en un àrea major. La lluentor superficial indica la facilitat d'observació d'un objecte.