Chóvar
Chóvar és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància, al sur de la província de Castelló.
SituacióEditar
Chóvar es troba situat en la zona nort-oriental de la comarca de l'Alt Palància, junt a la Serra d'Espadà. La població es troba inserta en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el núcleu urbà no conta en una altitut elevada (només 415 metros), sí que existixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m.), el Puntal del Aljibe (948 m.) o el Pico Bellota (959 m.).
Per la relativa proximitat a la mar, uns escassos 20 Km., té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Estes característiques permeten que la vegetació siga abundant existint espècies com el petarrell, la ginebrera, i el surer.
AccésEditar
La manera més senzilla d'aplegar és a través de l'autovia A-23 (nomenada l'autovia Mudéixar) de Sagunt a Somport fins a les rodalies de Soneja, a on s'enllaça en la CV-230. El poble es troba a 62'40 Km. de la ciutat de Valéncia i 46'1 Km. de Castelló de la Plana.
Poblacions veïnesEditar
HistòriaEditar
En el seu terme municipal s'han trobat restes de l'Edat del Bronze en la partida o poblat de Bellota, i un poblat ibèric en el cim del mont Rubial.
Les restes arqueològiques que s'han trobat corresponen al següents poblats:
- Poblat de Bellota, situat en el pic Bellota, és un jaciment a l'aire lliure perteneixent a l'Edat del Bronze.
- Poblat de Castellet, en la partida del Castellet, és un assentament que conta en un poblat i un jaciment a l'aire lliure situat en un cim de mijana altura. Es trobà ceràmica ibèrica.
- Poblat del Rubial, situat en el cim del mont Rubial, és el més conegut. Es trobaren abundants fragments de ceràmica ibèrica i quatre habitacions buides. El poblat ibèric està amurallat en tota la seua extensió en una torre circular en un dels seus extrems.
No obstant, l'actual localitat és de fundació musulmana com denota el traçat irregular dels carrers. Ademés, la primera menció escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de Valéncia, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Chóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.
El primer testimoni escrit que s'ha trobat sobre Chóvar és una carta àrap datada en l'any 1127.
EconomiaEditar
L'economia de Chóvar està basada en l'agricultura de secà, destacant productes com la garrofa, l'armela o l'oliva, de la que s'extrau un oli de gran calitat.
PolíticaEditar
L'ajuntament de Chóvar està compost per 7 regidors, inclós l'alcalde. En les eleccions municipals de l'any 2015, el resultat fon:
DemografiaEditar
Segons el cens del INE de l'any 2021, Chóvar conta en una població de 302 habitants.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 1991 | 2005 | 2014 | 2019 | ||||||||||||
768 | 687 | 504 | 455 | 407 | 353 | 339 | 288 |
MonumentsEditar
ReligiososEditar
- Iglésia de Santa Ana, l'actual Iglésia es construí en l'últim terç del sigle XVIII, d'estil neoclàssic. En l'archiu de la Catedral de Valéncia se trobà un document datat de 1595 referent a dita iglésia.
CivilsEditar
- El Castell
- El Rubial
- La Torreta
- Punta de la Sartén
- Les Eres
Llocs d'interésEditar
- Cova dels Calaricos. És una impressionant cova, que es troba en l'est del terme municipal, es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.
- Pantà (Embassament d'Ajuez). Est embassament d'orige musulmà fon construït en el sigle XII. Regula les avingudes del barranc d'Ajuez i té una altura de 12 metros.
- La Font del Llop. Situada en l'ala del pic Bellota. La seua aigua és riquíssima.
- Les mines de mercuri. En producció des dels anys 60 i els 70 del sigle XX. Actualment tancades, es troben situades en la part norest del terme.
- Les sénies. Formen part del complex i antiquíssim sistema de regadiu local, se conserven dos d'eixes construccions.
- L'escurador i llavador. L'escurador està situat en el carrer Barranquillo, en la nomenada Bassa de Dalt i el llavador públic se troba prop de la carretera, front a la Font de Sant Antoni.
- Abeurador i pica del pou. Situat a les afores del poble, en el camí vell de la Vall d'Uxó, el seu us és com abeurador i font, construït en l'any 1896, de propietat municipal.
- Panel de Sant Roc. És un panel de taulellets que se troba en el carrer Barranquillo, datat de principis del sigle XX.
- Els corrals. Són unes edificacions antigues degut a la dedicació ganadera dels antepassats, els corrals se troben dispersos pel terme de la població (Guargas, Bellota, la Rocha o els de la Rambla).
CulturaEditar
Chóvar posseïx un diccionari propi sobre el parlar local de la població: el chover.
GastronomiaEditar
- Olla de verdures i penques.
- "Sequillos".
DeportsEditar
La població de Chóvar conta en les següents instalacions municipals:
- Piscina municipal.
- Polideportiu en frontó, canches de bàsquet i camp de fútbol sala.
FestesEditar
- Maig. Les festes patronals se celebren en honor a la Verge del Rosari i del Crist de l'Agonia durant el més de maig. El primer dumenge de maig se celebra el Dumenge de la Rosa.
- Agost. La primera quinzena d'agost tenen lloc les anomenades festes de bous en molta més repercussió. A l'eixida de les reses de la plaça, són rebudes solament per un canyiç.
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chóvar.
- Chóvar en Wikipedia
Municipis de l'Alt Palància | |
---|---|
Algímia d'Almonesir • Almedíxer • Altura • Assuévar • Barraques • Begís • Benafer • Castellnou • Caudiel • Chóvar • Figueres • Gaibiel • Geldo • Matet • Navaixes • Pavies • Pina • Sacanyet • Sogorp • Soneja • Sot de Ferrer • Teresa • Toràs • El Toro • La Vall d'Almonesir • Viver • Xérica |