Els Cellers Cerrato, conegudes localment com Cantine Cerrato, són un monument arqueològic subterràneu de Vacú, en la província de Foggia en Apulia (Itàlia) i consistixen en dos habitacions que pertanyen a una cisterna de l'época romana.

Estan ubicades en el centre històric de Vacú, baix del bloc entre la Concatedral, via Roma, via Torino i via Alfieri, a uns tres metros de profunditat des del nivell actual del carrer. Es pot accedir als restants des de via Torino, pero les àrees subterrànees s'estenen per més de 20 metros i continuen per baix d'atres edificis.

Descripció

 
Cellers Cerrato - Habitació A

Els restants antics consistixen en dos habitacions perpendiculars (A i B), parcialment tallades en la roca i en part fetes en parets de "laterizio" (la rajola utilisada en l'época romana), cobertes per voltes de canó i opus signinum. Ací desemboquen conductes subterràneus que conecten a atres pous i tancs de la ciutat. El habitació B està separada longitudinalment en dos sales per mig de pilars d'arcs en rajola "laterizio".

Provablement es tractava de cisternes conectades en el suministrament d'aigua de la ciutat, potser embassaments que assentaven l'aigua que aplegava des de l'aqüeducte.

Les dos habitacions estan conectades en atres estructures antigues, a lo llarc de l'eix representat hui per la plaça Guido Paglia, la plaça Duomo i la plaça Marí Boffa (a on se supon que sorgira el "fòrum" de la ciutat), totes orientades d'acort en la provable disposició ortogonal de l'àrea urbana.

Habitació A

El habitació A, la més chicoteta (16,50 mx 4,40 m, en una altura d'a lo manco 4 m), està orientada en direcció nort-sur i s'estretix en la part sur, a on el mur és redonejat.

Les parets dels costats nort i oest són en rajola "laterizio": la paret nort té una gruixa de 70/90 cm i conserva una obertura de 2 m d'ample, provablement d'un periodo tardà, mentres que la paret oest, que la separa de l'habitació B, té aproximadament 1 m de gruixa; els atres dos costats estan excavats en l'arenisca local. Les parets estan impermeabilisades en un revestiment opus signinum cuidadosament allisat.

 
Cellers Cerrato - Habitació B

La volta de canó, coberta en algeps puzolánico, té numerosos tubos de ventilació i dos pous, un en l'extrem sur, de 90 cm de diàmetro, i l'atre cap al nort, d'1 m de diàmetro. Abdós pous són contemporàneus en la cisterna, com a mostra la coberta que cobrix l'obertura. En el cantó noroest també desemboca una canonada de terracota de 24 cm de diàmetro.

També apareix un conducte cap a l'extrem sur del mur oriental, que sembla d'época anterior. En este conducte convergixen tres branques, totes tallades en la roca:

  • la primera, de 53 cm d'ample i uns 150 cm d'alt, casi paralela al mur oest, desemboca en el habitació B;
  • la segona, de 45 cm d'ampla, s'estén cap a l'oest a un nivell d'uns 60 cm per baix dels atres túnels;
  • la tercera, de 45 cm d'ampla i aproximadament 155 cm d'alt, aplega a un antic pou de 150 cm de diàmetro completament lluïu , despuix d'una distància d'aproximadament 4 metros,

Habitació B

 
Cellers Cerrato - Detalls

El habitació B, més gran (18 mx 5,16 m, en una altura de 4,95 m), està orientada d'est a oest i queda ortogonal sobre el habitació A. En l'excepció del costat este, que ho separa de l'habitació A, els atres tres costats estan tallats en la roca. Com en el habitació A, totes les parets estan cobertes en opus signinum i provablement també el sol.

La sala es dividix en dos galeries paraleles allargades (1.85 m d'ample i 2.54 m), en voltes de canó separades per una fila de sis arcs (altura d'aproximadament 3.60 m), sostingudes per pilarés quadrats (89 cm x 90 cm ) en rajola "laterizio", recolzat sobre lloses de terracota (15 cm d'altura).


Ademés del conducte abans mencionat, que prové de l'habitació A, desemboca un segon conducte en semicírcul a lo llarc de la mateixa paret, de funció incerta. En el cantó oest hi ha dos conductes: un d'aproximadament 1 m d'ample i 2 m d'alt, mirant cap al nort i a l'altura del túnel, té una boca de la mateixa coberta que la cisterna; l'atre, de 45 cm d'ample, comença a mija altura i sembla haver segut creat en époques posteriors; despuix d'un recorregut d'uns 20 metros, aplega a una cisterna en un diàmetro de 2,16 m, des de la qual es ramifiquen atres dos canonades, sempre tallades en la roca.

Notes

  1. ^ Els pilars consistixen en rajoles de "laterizio" i rajoletes cuidadosament dispostes, units en morter de ciment grisàceu i dur; Les rajoles tenen una gruixa variable entre 28 i 32 mm. En canvi, en els arcs es varen utilisar rajoles i rajoletes de 52 cm de llarc, en una gruixa de 6 a 4,5 cm. Les juntes, entre 18 i 23 mm, s'han allisat en un doble inclinament.

Bibliografia

  • Marina Mattei (a retor de), Studi per la storia della città antica. La collezione museale., Colombra Editora, juliol de 1994.