Cavatha
Cavatha —també coneguda com Catha, Cath, Cavtha, Cautha o Kavtha— va ser una deïtat etrusca de caràcter celest i ctónico, venerada especialment en el santuari meridional de Pyrgi. La seua naturalea precisa és objecte de debat: ha segut interpretada com una divinitat solar o llunar, relacionada aixina mateix en l'inframón, el naiximent i la transició entre la vida i la mort. Va compartir cult en el deu Śuri, en qui formava una parella divina.[1][2][3]

La major part de l'informació sobre Cavatha procedix d'inscripcions votivas i religioses. No es coneix cap representació iconográfica identificada en certea, encara que vàries figures procedents de Pyrgi i atres llocs de Etruria han segut atribuïdes hipotèticament a la deesa.[4][5]
Nom
El nom de la deesa apareix escrit en etrusc de diverses maneres:
- 𐌀𐌈𐌖𐌀𐌂, transliterado com Cavatha o Cautha.
- 𐌀𐌈𐌀𐌂, Catha.
- 𐌈𐌀𐌂, Cath.
- 𐌀𐌈𐌅𐌀𐌊, Kavtha.
Estes variants provablement reflectixen diferències cronològiques o locals en la representació escrita del teónimo. La forma abreviada Cath apareix, entre atres testimonis, en el fege de Piacenza, mentres que Cautha figura al començ del disc de Magliano.[5]
Naturalea i funciones
Divinitat celest
La posició de Catha en el fege de Piacenza, dins d'una regió associada a les divinitats lluminoses i celests, ha segut utilisada per a defendre el seu caràcter astral.[6] En alguns testimonis apareix simplement denominada «la Filla», mentres que Marcianà Capela menciona una «Filla del Sol».[7] També se li ha atribuït l'epítet de «Ull del Sol».[8]
A partir d'estes senyes s'ha propost que Cavatha fora una divinitat solar o un equivalent etrusc de la figura romana coneguda com Solis Filia. No obstant, esta interpretació no explica per sí sola els seus vínculs en el món funerari i subterràneu.[9][5]
Interpretació llunar
Nancy Thomson de Grummond va defendre que Cavatha va poder ser principalment una deesa llunar. Segons esta interpretació, la seua condició de «Filla del Sol» no implicaria necessàriament una naturalea solar, puix també Selene, la personificació grega de la Lluna, era considerada en algunes tradicions filla d'Heli.[8][10]
De Grummond va relacionar ademés en Cavatha vàries figures femenines representades en carros tirats per dos cavalls, atribut habitual de les divinitats llunars en l'art grec i romà.[11] En la seua interpretació, l'associació de Cavatha en Śuri —considerat per alguns investigadors una divinitat solar— favoriria l'identificació d'aquella en la Lluna.[12][13]
Divinitat ctònica
La vinculació de Cavatha en el inframón està documentada per diverses ofrenes i contexts funeraris. Un escifo àtic del V, procedent d'una necròpolis de Sant Cerbone, du una inscripció que consagra el recipient a la deesa.[14]
Giovanni Colonna va comparar a Cavatha en Perséfone, mentres que Śuri va ser relacionat en Dis Pater.[15] Esta correspondència ha dut a interpretar la parella Śuri-Cavatha com un equivalent funcional de la parella infernal formada per Hades i Perséfone. No obstant, es tracta d'una identificació interpretativa, no d'una equivalència absoluta entre abdós deeses.
També s'ha sugerit una relació de Cavatha en el naiximent i la renovació de la vida, funcions compatibles en una divinitat que presidira el trànsit entre el món dels vius i el dels morts.[1][2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Haynes, 2000, p. 183.
- ↑ 2,0 2,1 De Grummond, 2008, p. 419.
- ↑ Simon, 2006, p. 7.
- ↑ De Grummond, 2008, pp. 422-427.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ottobre i la dea Cavatha» (en it). Museu Nazionale Etrusc vaig donar Vila Giulia. Consultat el 7 de març de 2026.
- ↑ Bonfante, 2006, p. 11.
- ↑ Simon, 2006, p. 57.
- ↑ 8,0 8,1 De Grummond, 2008, p. 422.
- ↑ De Grummond, 2004, p. 361.
- ↑ De Grummond, Nancy T.(2008).«Moon over Pyrgi: Catha, an Etruscan Llunar Goddess?».American Journal of Archaeology.112(3): 419-428.doi:10.3764/aja.112.3.419.Consultat el 9 de febrer de 2025.
- ↑ De Grummond, 2008, p. 423.
- ↑ De Grummond, 2008, pp. 422, 425.
- ↑ «Moon Over Pyrgi: Catha, an Etruscan Llunar Goddess?» (en en). Consultat el 7 de març de 2026.
- ↑ De Grummond, 2004, p. 360.
- ↑ De Grummond, 2004, p. 359.
Bibliografia
- De Grummond, Nancy Thomson(2004).«For the Mother and for the Daughter: Some Thoughts on Dedications from Etruria and Praeneste».Hesperia Supplements.American School of Classical Studies at Athens.33: 351-370..
- (2006) The Religion of the Etruscans, University of Texas Press. ISBN 9780292782334..
- Bonfante, Larissa (2006). «Etruscan Inscriptions and Etruscan Religion», De Grummond, Nancy Thomson i Simon, Erika (ed.). The Religion of the Etruscans, University of Texas Press..
- Colonna, Giovanni (2006). «Sacred Architecture and the Religion of the Etruscans», De Grummond, Nancy Thomson i Simon, Erika (ed.). The Religion of the Etruscans, University of Texas Press..
- Simon, Erika (2006). «Gods in Harmony: The Etruscan Pantheon», De Grummond, Nancy Thomson i Simon, Erika (ed.). The Religion of the Etruscans, University of Texas Press..
- De Grummond, Nancy Thomson(2008).«Moon Over Pyrgi: Catha, an Etruscan Llunar Goddess?».American Journal of Archaeology.112(3): 419-428.doi:10.3764/aja.112.3.419..
- Haynes, Sybille (2000). Etruscan Civilization: A Cultural History, Getty Publications. ISBN 9780892366002..
- Jannot, Jean-René (2005). Religion in Ancient Etruria, University of Wisconsin Press. ISBN 9780299208448..
- Moore, Daniel(2018).«The Etruscan Goddess Catha».Etruscan Studies.21(1-2): 58-77.doi:10.1515/etst-2017-0030..
- Pailler, Jean-Marie(1989).«Fuluns i Catha: significato vaig donar un'associazione divina nella tarda età etrusca».Secondo Congresso Internazionale Etrusc, Firenze, 26 maggio-2 giugno 1985. Atti III.Bretschneider.: 1205-1211..
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cavatha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.