Cas Cassandra
Cas Cassandra és el nom mediàtic que va rebre la causa judicial oberta contra Cassandra Vora Pau (Àguiles, 3 de novembre de 1995), una estudiant d'història denunciada en 2016 per uns mensages en la ret social Twitter alusivos a Luis Carrero Blanco, president del Govern espanyol durant la dictadura franquista, i a l'atentat terroriste que va acabar en la seua vida en 1973. En 2017 va ser condenada per l'Audiència Nacional a un any de presó i sèt d'inhabilitació, pero la sentència va ser anulada en 2018 pel Tribunal Suprem per atentar contra la llibertat d'expressió de Cassandra.[1]El cas va rebre numeroses crítiques jurídiques i polítiques, i va ser senyalat com a eixemple dels problemes de la «llei mordaça».[2][3][4][5]
Cronologia
Operació Arrapa
Entre 2013 i 2016, des del seu conte en Twitter, Cassandra va publicar una série de mensages sobre l'atentat mortal perpetrat per ETA el 20 de decembre de 1973 contra el president del Govern de la dictadura franquista Luis Carrero Blanco.[6] A raïl d'una dels bols de l'Operació Arrapa del Servici d'Informació de la Guàrdia Civil, es varen denunciar els tuits de Cassandra —a partir del dia que va complir 18 anys— per injúries a les víctimes del terrorisme.[7][8]El cas es va produir en paralel a atres similars contra mensages d'humor negre de Guillermo Zapata o Facu Díaz, també absolts, César Strawberry i Valtònyc, condenats, o el cridat «case Titareters».[5][9]
Audiència Nacional
Els tretze tuits denunciats que consten en el sumari varen ser:[10]
El 13 de setembre va ser a declarar davant el juge instructor en el seu advocat d'ofici, del que va prescindir posteriorment per la seua pretensió de basar la defensa en una suposta alienació mental relacionada en la condició de transgénero de l'investigada, aixina com haver-se declarat admirador de Carrero Blanco. [11][12] Cassandra, per mig del despaig BGD Advocats, que va acceptar dur la defensa del cas de forma Pro Bono,[13] va decidir llavors plantejar el seu defensa des del dret a la llibertat d'expressió i l'intenció humorística de les seues tuits.[6]
El 29 de març de 2017 va ser condenada per l'Audiència Nacional, en considerar que els mensages publicats constituïen despreci, deshonra i burla a les víctimes del terrorisme i a les seues famílies.[14] Cassandra va rebre respals d'associacions i individus en defensa de la llibertat d'expressió, entre ells la carta d'una neta de Carrero Blanco.[15] No obstant, el tribunal, format per Juan Francisco Martel Rivero –ponent–, Teresa Palaus i Carmen Paloma González, la va condenar a un any de presó, en accessòria d'inhabilitació d'un any per a l'eixercici del dret de sufragi passiu i sèt anys d'inhabilitació absoluta, ademés de l'abonament de les costes processals i la retirada dels mensages, per humiliació a les víctimes i enaltiment del terrorisme.[14][16][17][18] El fiscal Pedro Martínez Torrijos demanava dos anys i sis mesos de presó, i huit anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta.[19]
Tribunal Suprem
La sentència va ser recorreguda davant el Tribunal Suprem[20] aduint una série de motius:
- Per violació de l'artícul 20 de la Constitució espanyola, per vulneració de l'artícul 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i de l'artícul 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea, a on es consagra el dret a la llibertat d'expressió.
- Per violació de l'artícul 24.2 de la Constitució espanyola, de presunció d'inocència, al no haver-se practicat prova de càrrec suficient.
- Per infracció de llei per l'indeguda aplicació de l'artícul 578 del Còdic Penal –d'exaltació del terrorisme i humiliació a les víctimes del terrorisme, introduït per la Llei Orgànica 7/2000, de 22 de decembre– sense motivació suficient.
- Per infracció de llei, a tenor de l'artícul 579bis del Còdic Penal, en produir-se inobservancia de les circumstàncies personals, el context i el contingut propi de Twitter.
- Per infracció de llei per indeguda aplicació de l'artícul 14.3 del Còdic Penal, per inaplicació de l'error invencible i de la doctrina de l'error vencible.
- Per infracció de llei per error manifeste en l'apreciació de la prova aportada per la defensa.
La fiscalia va impugnar tots els punts, pero el 26 de febrer de 2018, el Tribunal Suprem va estimar el recurs de cassació i va anular la sentència de l'Audiència Nacional per infracció de llei, rebujant el motiu segon pero acceptant el motiu tercer i considerant, aixina que, innecessari examinar els restants motius.[21] El Suprem va concloure que la repetició de «succeïts fàcils i de mal gust [...] és reprochable social i inclús moralment en quant mofa d'una greu tragèdia humana, pero no resulta proporcionada una sanció penal». La sentència afig que es tracta «de succeïts ya coneguts [...] en els que es juga, en clau d'humor, en la forma singular en que es va perpetrar l'atentat, [...] sobre el fet de que el vehícul solcara l'espai i acabara caent dins d'un edifici [...] no contenen cap comentari àcit contra la víctima de l'atentat ni expressen frases o comentaris hirientes, lacerantes o ultrajantes contra la seua persona, [...] en un context molt especial [...] per la circumstància rellevant de que l'atentat objecte de mofa o burla ha tingut lloc fa ya 44 anys, temps més que suficient per a considerar-ho com un succés històric. [...] De tal forma que [...] no sembla que estigam davant un cas que requerixca una resposta del sistema penal, al no estimar-la ací com una reacció adequada i proporcionada». El ponent de la sentència va ser el magistrat Alberto Jorge Barreiro, que formava part del tribunal junt en els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Miguel Colmenero, Antonio del Moral García i Ana Ferrer.[22]
Reaccions
La condena va tindre eco en la prensa internacional i una oposició pública de partits com Esquerra Unida o Podem.[23] Esquerra Unida va replicar des del seu conte oficial en Twitter els mensages pels que es va condenar a Cassandra.[24] Aixina mateix, distints juristes i periodistes varen criticar el cas com a restrictiu de la llibertat d'expressió, demanant canvis en la recentment aprovada «llei mordaça».[2][3][4] En les rets socials es va crear el#tag de respal YoSoyCassandra, que es va convertir en trending topic i en el que mils de contes replicaven succeïts sobre Carrero Blanco com a mig per a reivindicar la llibertat d'expressió.[5][25]
El tractament de Cassandra per part de la fiscalia i l'Audiència també va motivar acusacions de transfobia, ya que varen insistir en fer us del seu deadname i, en el cas de la fiscalia, la varen acusar d'ocultar-se despuix d'un «pseudónimo» en les rets, en referència al seu nom femení. L'associació Arcópoli va elevar una queixa al respecte, i atres organisacions LGTB+ i el partit Compromís varen mostrar el seu respal al respecte a la tuitera.[26][27]
Vore també
Referències
- ↑ Pérez, Fernando J.. «El Suprem absol a Cassandra Vora per les seues tuits en succeïts sobre Carrero Blanco», El País, 2018-03-02. Consultat el 2024-10-11 (en es).
- ↑ 2,0 2,1 Méndez, Manuel Ángel (2017-03-29). «'Cas Cassandra': un ridícul jurídic nacional (que es convertirà en internacional)» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2024-10-11.
- ↑ 3,0 3,1 Penya-López, Ismael (2017-04-01). «Les tres peces que fallen en el Cas Cassandra sobre la humiliació de Carrero Blanco» (en es). elDiario. és. Consultat el 2024-10-11.
- ↑ 4,0 4,1 Gascó, Daniel (2017-03-30). «El somi de Cassandra» (en es). Lletres Lliures. Consultat el 2024-10-11.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mohorte, Andrés P. (2018-03-01). «Cassandra Vora absolta: Carrero Blanco no ha volat tan alt com per a superar al Suprem» (en es). Xataka. Consultat el 2024-10-11.
- ↑ 6,0 6,1 Munárriz, Ángel. «Cassandra Vora: "La Fiscalia vol coartar la llibertat d'expressió, pero no té respal social"»(html), Infolibre, 26 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ López-Fonseca, Óscar. «'Operació Arrapa': dos absolució, 42 condenes i 33 casos pendents»(html), El País, 31 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Pérez Medina, Alfonso. «Cassandra i els succeïts que són ETA», Quart Poder, 3 d'abril de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Pozas, Alberto (2023-12-07). «Els titareters que eren ETA: d'anar a presó per terrorisme a ser indemnisats per la prensa conservadora» (en es). elDiario. és. Consultat el 2024-10-11.
- ↑ Pinheiro, Marcos. «Estos són els tuits sobre Carrero Blanco pels que l'Audiència Nacional va condenar a presó a Cassandra Vora»(html), eldiario. és, 1 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «El tuitero imputat renúncia al seu advocat d'ofici per ser "admirador de Carrero Blanco"»(html), L'Espanyol, 27 de febrer de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «La jove acusada pels tuits de Carrero se senta en el banquet el 22 de març». Públic (2017-03-15). Consultat el 2024-10-11.
- ↑ «Cassandra Vs Carrero Blanco» (en es). Domini públic (2 de març de 2018). Consultat el 25 de febrer de 2020.
- ↑ 14,0 14,1 Molina, Marta. «La tuitera Cassandra, condenada a un any de presó per mofar-se de Carrero Blanco», El HuffPost, 29 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Junquera, Natalia. «La neta de Carrero Blanco veu "un destarifo" demanar presó per uns tuits sobre el seu yayo»(html), El País, 19 de giner de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Fernando J., Pérez. «L'Audiència Nacional condena a Cassandra Vora, la tuitera que va fer succeïts de la mort de Carrero Blanco»(html), El País, 30 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «Cassandra no és l'única: estos 5 casos de succeïts en rets socials també han aplegat a juí en Espanya»(html), Europa Press, 4 d'abril de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Recuero, Marisa. «L'Audiència Nacional condena a un any de presó a la tuitera que es mofó de Carrero Blanco»(html), El Món, 29 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Torrús, Alejandro. «La cara B de les acusacions dels fiscals per enaltiment en rets socials»(html), Públic, 21 de novembre de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ BGD Advocats (28 d'abril de 2017). «Comunicat de Prensa – Case Cassandra Vora». Consultat el 25 de febrer de 2020.
- ↑ Pérez, Fernando J.. «El Suprem absol a Cassandra Vora per les seues tuits en succeïts sobre Carrero Blanco»(html), El País, 2 de març de 2018. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Balín, Mateo. «El Suprem absol a Cassandra Vora pels seus «succeïts de mal gust» sobre Carrero Blanco»(html), El Comerç, 1 de març de 2018. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «Aixina veu la prensa internacional la condena a Cassandra per les seues tuits sobre Carrero Blanco»(html), eldiario. és, 30 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «IU desafia a l'Audiència Nacional difonent els tuits pels que han condenat a Cassandra»(html), eldiario. és, 29 de març de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «Twitter es bolca en Cassandra Vora Pau, condenada a un any de presó per uns tuits sobre Carrero Blanco» (en es). ELMUNDO (2017-03-29). Consultat el 2024-10-11.
- ↑ «Cassandra Vora: “La Fiscalia fa el ridícul en dir que el meu nom és un pseudónimo”». El Bot. Consultat el 2024-10-11.
- ↑ Pozas, Alberto (2018-01-09). «La Fiscalia acusa a Cassandra Vora de "amagar-se baix un pseudónimo" per a riure's de Carrero Blanco en Twitter» (en es-és). Cadena SER. Consultat el 2024-10-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caso Cassandra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.