Operació Arrapa
La Operació Arrapa va ser una operació desenrollada per la Guàrdia Civil d'Espanya entre 2014 i 2016, durant el mandat de Jorge Fernández Díaz com ministre de l'Interior, per a perseguir l'enaltiment del terrorisme en les rets socials, particularment en Facebook i Twitter.[1]
Fases
L'operació Arrapa es va desenrollar en quatre fases, que s'enumeren a continuació, i es va saldar en 77 detencions i més de 40 condenats a penes de fins a dos anys:[2]
- Operació Arrapa I (abril de 2014);[3]
- Operació Arrapa II (novembre de 2014);[4]
- Operació Arrapa III (maig de 2015);[5]
- Operació Arrapa IV (abril de 2016).[6]
Entre els detinguts en la segona fase es troba Edurne (detinguda en novembre de 2014), periodista del portal d'Internet La Haine.[7] Per este juí el Tribunal li va impondre una condena d'un any i mig de presó per comentar i compartir publicacions de Facebook. Edurne ha denunciat en vàries ocasions que la seua persecució està motivada per la seua pertinença a un mig de comunicació anticapitalista. [6] [7]
Entre els detinguts en la tercera fase de l'Operació Arrapa es troba César Strawberry, membre i portaveu del grup de rap Def En Dos.[5] En novembre de 2017 va ingressar en presó Alfredo Remírez, un dels acusats en 2015.[8]
Metodologia
En el marc de l'operació Arrapa, la Guàrdia Civil va buscar determinades paraules clau en les rets socials, com «Argala» o «Carrero», en busca de comentaris que pogueren ser constitutius de delicte d'enaltiment del terrorisme. A continuació, investigava si els autors d'eixos comentaris havien fet uns atres en els que poder consolidar una denúncia.[2]
Referències
- ↑ «La llibertat d'expressió en les rets» (en espanyol). ahorasemanal. és. Consultat el 11 de decembre de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Lliberteu de difamació». Tot està en Bourdieu. La Sexta. Consultat el 11 de març de 2021.
- ↑ «[1]», El País.
- ↑ «[2]», El País.
- ↑ 5,0 5,1 «[3]», El País.
- ↑ «[4]», El País.
- ↑ «Noves detencions per comentaris en les rets socials, entre els detinguts un membre de la Haine» (en és-és). www. lahaine. org. Consultat el 11 de març de 2018.
- ↑ «[5]». Consultat el 9 de decembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operación Araña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.