Carta
Una carta[1] és un mig de comunicació escrita per un remitent i enviat a un destinatari. Habitualment, el nom i la direcció del destinatari apareixen en el front del sobre, el nom i la direcció del remitent apareixen en el revers del mateix (en el cas de sobres manuscrits) o en l'anvers (en els sobres preimpresos). Existixen cartes sense remitent, en les que no està anotada la direcció de qui envia la carta, be per oblit o per omissió conscient del remitent. La carta pot ser un text diferent.[2] Les cartes s'envien des de l'antiguetat i es mencionen en La Ilíada.[3] Els historiadors Heródoto i Tucídides mencionen i utilisen les cartes en els seus escrits.[4] Al conjunt o intercanvi de cartes que s'envien i es reben se li denomina correspondència.


Tipos de cartes
El tipo de la carta deu ser adequat per al receptor i entendible:
- Carta formal: La carta formal servix para tot lo que té que vore en objectius professionals, laborals, institucionals, treballs etc.
- Carta informal: Es dirigix a familiars o amics i s'usa un llenguage coloquial que abdós entenguen.
- Carta familiar: Pot ser un derivat de l'anterior, en l'única diferència de que esta és específicament per a familiars.
- Carta molt formal: En estos casos es nota una distància encara major en el destinatari. Ademés, al moment de colocar a quí es dirigix la carta deu colocar-se: Senyor/Senyora.
- Carta informativa: Servixen per a informar sobre events, festes o acontenyiments, etc.
- Carta històrica: Servix per a redactar les històries i aventures cap a una persona.
- Carta de llibre: Fa referir-se a una novela epistolar, que és una obra de ficció escrita en forma de cartes o atres documents.
Característiques de la carta formal
- Hi ha un receptor (a) i un emissor (re).
- S'organisa en claritat, concisión, precisió i exactitut.
- Posseïx una actitut cortés i amable.
- Busca impressionar positivament al destinatari.
- Busca una reacció favorable als interessos del remitent.
- Busca donar informació completa.
Característiques llingüístiques de la carta
- Recorre a un vocabulari formal.
- Usa oracions completes organisades correctament.
- Utilisa una puntuació adequada.
- Usa elements cohesivos que interrelacionan les oracions i els paràgrafs.
Parts de la carta
La carta formal, en particular les cartes comercials, conten a lo manco en els següents conceptes:
- Data i lloc: nom, direcció, data del dia i lloc al destinatari (a qui es dirigix la carta).
- Salutació: personal o consolidat en fòrmules establides.
- Cos: l'assunt, en els temes determinats.
- Despedida: cortesia en la que se li dona un fi a la carta.
- Firma o nom del remitent: clara, o en substitució també pot dur el nom en extens.
Les cartes també poden incloure:
- Membret: nom, direcció, teléfon i ciutat de l'empresa que l'escriu (remitent).
- Data: dia, més i any en que s'expedix la carta.
- Domicili: nom, direcció, ciutat i còdic postal de la persona a qui es dirigix la carta (destinatari).
- Vocatiu: expressió de cortesia que unix al firmant en el destinatari.
- Text: exposició de l'assunt que motiva la carta.
- Antefirma: raó social o denominació de la causes.
- Posdata (P.D.): És el mensage adicional en el qual es redacta alguna cosa que s'ha oblidat d'explicar o que desija aclarir-se.
- Referències finals: inicials, mayúscules i minúscules respectivament, de la persona que dicta i de qui tipea la carta.
- Atres senyes: indicacions dels anexos que s'envien o el nom de les persones a els qui es remet còpia del document. Estes anotacions es fan al calce i abans de les referències finals.
Les cartes en la ciència
Abans, quan la tecnologia moderna no estava disponible per a la comunicació, l'intercanvi de cartes va ser el principal método utilisat dins de la comunitat científica internacional. Les relacions entre els hòmens de ciència es basava en l'escritura de cartes, ya que depenent d'a on es trobaven, el transport era llimitat per la qual cosa els científics no podien trobar-se cara a cara. Alguns científics nortamericans varen tractar de superar el seu aïllament intelectual a través de l'acostament a hòmens de ciència en Europa usant cartes. Les cartes eren el mig que va ajudar als hòmens de ciència permanéixer conectats. En els temes tractats en les cartes no solament es varen llimitar discussions relacionades en ciència, estes també varen permetre als científics parlar dels seus problemes personals.
Vore també
- Correu
- Correu aéreu
- Correu certificat
- Correu electrònic
- Chafada digital
- Litografia
- Postal
- Sagell postal
Referències
- ↑
- ↑ Blake, Gary; Bly, Robert W. (1993). The Elements of Technical Writing, Macmillan Publishers, p. 125. ISBN 0020130856.
- ↑ Homer, Iliad, 6. 167–70.
- ↑ Ebbeler, J. (2009). «Tradition, Innovation, and Epistolary Mores}», , Chichester: Wiley-Blackwell, p. 270. ISBN 978-1-4051-1980-1.