El cap de Sant Alban (en inglés: St. Alban's Head; corrupció de St. Aldhelms Head) es troba cinc quilòmetros al suroest de Swanage, en la costa de Dorset, Anglaterra (Regne Unit).

Cap de St. Alban

La veta és un aflorament de Portland Stone del subjacent Lower Purbeck Stone. La veta és la part més meridional de la península de Purbeck i ha segut intensament explotat com pedrera - una pedrera de tallat marí desapareguda existix per baix de l'estació de guarda costa i una que encara s'explota, cridada "Pedrera de sant Aldhelms" (St Aldhelms Quarry) propietat de Haysom i Fills existix un quarto de milla terra adins.

La costa des del cap de St. Alban a Durlston Head, en l'illa de Portland als tallats Studland, forma una sola unitat de llitoral penya-segat d'uns quaranta quilòmetros de llongitut. Estan formats per calcàrees dures, en tiza en l'extrem oriental, entremesclat en seccions desplomades de suau penya-segat d'arena i argila.

La zona està calificada com Zona d'Especial Conservació baix la Directiva d'Hàbitats de l'Unió Europea.

El la inclinada vora del cap hi ha un monument al desenroll del radar durant la Segona Guerra Mundial, pel Telecommunications Research Establishment en la propenca Worth Matravers de la RAF. Hi ha també una estació de guardacosta, hui mantinguda per la National Coastwatch Institution (que no deu confondre's en HM Coastguard), sólidamente construïts cottages d'anteriors guardacostas i una capella normanda dedicada a sant Aldhelm, bisbe de Sherborne.

La costa juràssica s'estén a lo llarc d'una distància de 153 km, des de la punta Orcombe prop d'Exmouth, en l'oest, a Old Harry Rocks en l'illa de Purbeck, en l'est.[1] Les exposicions costeres a lo llarc del llitoral proporcionen una seqüència contínua de formacions rocoses triàsicques, juràssicques i cretàcees comprenent aproximadament 185 millons d'anys de l'història de la Terra. Les localitats a lo llarc de la costa juràssica inclou una gran gama d'importants zones fòssils.


Referències

  1. ↑ «Dorset and East Devon Coast». UNESCO World Heritage Centre (2001). Consultat el 14 de giner de 2007.