Canelones
Canelones és una ciutat uruguayana, capital i centre administratiu del departament de Canelones i municipi homònim. Conta en una població de 24 185 habitants, aplegant a alcançar els 27 338 habitants l'àrea d'influència de la ciutat que forma el Municipi de Canelones. És una de les ciutats més importants del departament, ubicada en la zona sur d'Uruguai.
Geografia
La ciutat s'ubica a l'oest del departament homònim, sobre les costes del riera Canelón Chic, en el creuament de les rutes nacionals 5, 11 i 64. S'ubica ademés dins del àrea metropolitana de Montevideo, a 28 quilómetros del departament de Montevideo i a uns 40 quilómetros del centre la capital del país.[1][2]
Barris
Les Pedreres, barri Sant Josep, barri l'Estació, Parada Va rodar, barri Mullins (o del Cementeri), barri Valdearcos, barri Olímpic, barri Fátima, barri Pío 10, Camins de les Carreres, Pas Espinosa, Pas Palomeque, Covamca, Les Violetas, Centre, barri Coca Coa, Tres Cantons, barri Unió, barri Sur, barri Borbonet, barri Llorers, L'Unió, carrer ample.
Història
Els primers habitants es varen heretar en 1726 i el poblat va créixer després d'un loteo realisat cap a l'any 1730. El procés de conformació de la ciutat es va consolidar en l'arribada d'immigrants canaris i gallecs en 1774. Cridada originalment Vila de La nostra Senyora de Guadalupe, va ser fundada el 24 d'abril de 1783 per orde del virrey Juan José de Vértiz i Salcedo, quan ya tenia 70 cases, capella, casa capitular i presó. És per açò que l'història reconeix com el seu fundador al presbítero Juan Miguel de l'Estany. A este se li autorisa la construcció de l'iglésia parroquial (actual Catedral) i la gestió de les radicació de famílies espanyoles despuix de 1774.
El 12 de maig de 1811, previ a la batalla de les Pedres, el general José Artigas va situar les seues tropes en la Vila La nostra Senyora del Guadalupe, en les rodalies de la riera Canelón Chic.
La Vila de La nostra Senyora de Guadalupe va aplegar a ser capital de la Província Oriental en 1813, per nomenament de José Gervasio Artigas, en ser elegit este Cap provisional dels orientals. En la Província Oriental, en capital en Canelones, estant aquella al mando del Cap dels Orientals, José Gervasio Artigas, es va dictar el Reglament provisorio de 1815, a on es va dispondre el repartiment de terres per als més desfavorits, l'abolició de l'esclavitut, l'alfabetisació (creació de la primera biblioteca a càrrec del Presbístero Dámaso Antonio Larrañaga); l'aplicació de lo dispost en el Reglament es va vore interrompuda per l'inici de l'invasió lusità-brasilera.
El 27 de giner de 1816, per decret del Cabildo de Montevideo, refrendat per José Gervasio Artigas, es va crear el departament de Canelones, un dels primers sis en que es dividia la Província Oriental i la primera jurisdicció de la qual s'estenia des del ric Santa Lucía fins a Montevideo.
La proximitat en Montevideo, centre geopolític de la Província Oriental, va convertir a Guadalupe en un escenari polític de rellevància històrica. El 18 de decembre de 1828 va ser creada en Canelones la bandera nacional per l'Assamblea General Constituent i Llegislativa de l'Estat a iniciativa del governador provisorio, Joaquín Suárez.
El tram de ferrocarril que l'unix en Montevideo va aplegar en 1872 i el primer viage va ser realisat en 1874 (Montevideo-Durazno).
El 12 d'octubre de 1892 es va inaugurar el parc Artigas, conegut també com El Prat.
Molins, frigorífics i diverses agroindustrias es varen establir allí a partir de 1900.
El 23 de març de 1916, per disposició de la Llei N.º 5.400, Canelones adquirix la categoria de "ciutat".
Administració i política
La ciutat de canelones com a capital del departament homònim és sèu de l'Intendencia de Canelones i de la Junta Departamental.
Municipi
La ciutat està governada pel Municipi de Canelones els representants del qual s'elegixen en les eleccions departamentals.
Població
Segons el cens de 2011, la ciutat contava en una població de 19 865 habitants, lo que la posicionava com la capital departamental menys poblada del país. D'acort a les senyes del Cens 2023, conta en 24 185 habitants, quedant com a segona capital menys poblada, per darrere de Trinitat en 22 893.
Economia
Canelones es troba rodejada per una extensa zona a on predominen les chicotetes chacres, quintes, vinyes i tambos. Estos rubros tenen una important demanda de treballadors en les époques de collita.[5]
En el sector industrial es destaquen els següents emprendimientos: Frigorífic Canelones (fundat en 1946 per la família Ameglio), que exporta els seus productes cárnicos a varis països del món.,[6] producció de vins, i l'empresa metalúrgica Calbinur (fabricant de cables). En el sector de servicis es destaca el comerç de vestimenta i calcer. El sector sexual és reconegut com una motivació per al turisme sexual des de 1987 ha experimentat un creiximent sense igual, evidenciat per la presència de locals sexuals i bailables. El creiximent va ser motivat pel fi del govern militar en el país.
Educació
La ciutat conta, en matèria d'educació pública, en quatre escoles d'educació primària, i els liceus departamentals, Tomás Berreta i Atahualpa del Cioppo.
Ademés dispon d'un centre de l'Universitat del Treball de l'Uruguai (UTU), un Institut de Formació Docent, a on es forma als futurs mestres i professors, i l'Escola Municipal d'Arts i Oficis.
Sobre les opcions educatives privades, en Canelones es troben el colege María Auxiliadora i el liceu Guadalupe, abdós de confessió catòlica.
La ciutat conta en la Biblioteca Municipal Froilán Vázquez Ledesma, creada en 1945 que posseïx més de 30 000 volums. Aixina mateix, es troba la biblioteca Gabriela Mistral.
En 2023 es va inaugurar el lloc de memòria Els Vagons de barri Olímpic, a on va funcionar un centre clandestí de detenció i tortures per part de la dictadura cívic militar. [7][8]
Cultura
La ciutat de Canelones és sèu de vàries institucions culturals del departament, entre elles el [9]El Teatre Colón, el Teatre Politeama, creat en 1921, i el Teatre Esclavó, obert al públic en 1984. Trobant-se ademés els museus Tadei, en el Prat la ciutat i el museu Spikerman. Funcionen a nivell social el Centre comercial i social, fundat en 1921 i el Club social Canelones, creat el 25 d'agost de 1936.
Deports
En l'Estadi Municipal Eduardo Martínez Monegal, en capacitat per a 6000 persones, es disputen partits de la lliga departamental i de la Selecció de Canelones. El Club Atlètic Llibertat, Darling Atlètic Club i Liverpool F.C. són els principals equips de fútbol de la ciutat. També existix un equip de rugby, Canaris Rugby, i varis clubs i equips de Bochas, entre els que destaquen el Club Guadalupe i Els Paraisos. La ciutat també conta en un Gimnasi Municipal i una plaça de Deports, "Professor Raúl Legnani", que conta en una de les poques piscines techadas de l'interior del país. En 2014 es va inaugurar una pista de skate.
Festes
En el més d'octubre se celebra la Festa de la Coca Fregida.[10]
En el més de decembre es realisa la Festa Nacional de la Bandera Nacional i el Pericón Federal.[11]
Salut
La ciutat conta, en el sector públic, des de 1928, en l'Hospital de Canelones Dr. Francisco Soca de l'Associació de Servicis de Salut de l'Estat. En el sector privat conta en els servicis de la Corporació Mèdica de Canelones (FEMI) i sucursals descentralisades de les mutualistes de Montevideo CASMU, Associació Espanyola, Meja Uruguaiana i Círcul Catòlic (des de 1892).
Parcs i places
En la ciutat es troba el parc General. Artigas, en unes 20 ha d'extensió, tradicionalment conegut com el Prat, va ser inaugurat el 12 d'octubre de 1892. Previ a la Batalla de les Pedres (1811), el general José Gervasio Artigas va acampar en la zona que ara ocupa el parc.[12] Recentment (2020) s'han realisat reformes en el parc, orientades a l'apreciació i conservació de l'entorn del Riera Canelón Chic. Dites reformes inclou l'obertura de camins i l'acondicionament del vell Molino Victoria i el seu represa.
En la plaça principal, 18 de juliol, se situa el Monument a la Bandera, obra de Juan Clemente D'aniello, inaugurat en 1939 en homenage al primer pabelló nacional; dit monument presenta, ademés, una image de Joaquín Suárez.[13]
La plaça Paraguai, ubicada al nort de la ciutat, front a l'edifici propietat del municipi de Canelones, presenta un homenage a Luis Alberto Brause i a Torres García. Es troba allí també el vell control municipal de ómnibus.
Una atra de les places és la Néstor Amaro Castro, ubicada entorn a l'estació de trens i al cementeri municipal. En ella es realisa la Festa de la Coca Fregida.[10]
La plaça Lidice, situada entre les calles Dr. Luis Alberto Brause, Vázquez Ledesma i Eduardo Martínez Monegal, du el nom d'un poble, de la llavors Checoslovàquia, exterminat pels nazis en la massacre de Lídice de 1942.
Transporte
Ferrocarril
Permet la comunicació de Canelones en Montevideo i la ciutat de Santa Lucía (està fòra de servici des de que es varen iniciar les obres del ferrocarril central, i sent 2026 no s'ha restablit el servici de passagers).
Carreteres
- Ruta 5: a través d'esta carretera, es comunica al sur en Montevideo, Les Pedres, La Pau i Juanicó. Cap al nort es conecta en Florida, Durazno, Tacuarembó i Rivera, entre atres ciutats i localitats del nort del país.
- Ruta 11: esta carretera la comunica a l'est en Santa Rosa, Sant Jacinto i Atlántida; mentres que a l'oest ho fa en Santa Lucía, Sant Josep i Ecilda Paullier.
- Ruta 64: la carretera a l'est conecta a Canelones en les rutes 46 (a Cerrillos, Aigües Corrents i Santa Lucía) i a l'oest en les rutes 81 i 63 (a Sant Ramón).
- Ruta 107: comunica a Canelones en la ciutat de Sauce.
Aviació
En les afores de la ciutat es troba el Aeroclub de Canelones, que desenrolla activitats d'aviació i paracaigudisme. Est va ser fundat el 21 de juliol de 1942.
Persones destacades
- Artícul principal → .
Ciutats agermanades
Referències
- ↑ «Índex toponimico d'entitats de població» (doc). Archivat des d'el original, el 14 de març de 2012. Consultat el 17 de juny de 2012.
- ↑ «Guia de Trànsit i Transport de l'Uruguai». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2012. Consultat el 17 de juny de 2012.
- ↑ «Resultats Cens 2011-Departament de Canelones». Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2012. Consultat el 11 d'octubre de 2012.
- ↑ «Toponímia i categorisació jurídica oficial de les localitats urbanes d'Uruguai» (pdf). Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2009. Consultat el 16 de juny de 2012.
- ↑ «Municipi de Canelones». Consultat el 16 de juny de 2012.
- ↑ «History of Frigorífic Canelones S.A.». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2011. Consultat el 17 de juny de 2012.
- ↑ «Els Vagons del Barri Olímpic | Llocs de Memòria Uruguai» (en és). sitiosdememoria.uy. Consultat el 2023-04-05.
- ↑ «Sitie de memòria Els Vagons | Intendencia de Canelones». www.imcanelones.gub.uy. Consultat el 2023-04-05.
- ↑ «Museu Spikerman» (en és-és). www.museos.gub.uy. Consultat el 2021-11-12.
- ↑ 10,0 10,1 «Es va celebrar la 12ª Festa de la Coca Fregida | Intendencia de Canelones». imcanelones.gub.uy. Consultat el 2021-11-12.
- ↑ «Festa Nacional de la Bandera i Pericón Federal» (en és). HOY CANELONES. Consultat el 2021-11-12.
- ↑ «Parc Artigas | Intendencia de Canelones». www.imcanelones.gub.uy. Consultat el 2023-04-05.
- ↑ «S'està treballant en la neteja del monument a la Bandera | Intendencia de Canelones». www.imcanelones.gub.uy. Consultat el 2021-11-12.
- ↑ Secretaria de Relacions Exteriors, Assunts Federals i Electorals. «Ciutats i Províncies argentines hermanadas en contrapartes estrangeres». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2012. Consultat el 8 de giner de 2014.
- ↑ Municipalitat d'Asunción. «Asunción i Canelones – Uruguay, són ciutats germanes a través de conveni suscripto». Consultat el 11 de giner de 2019.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canelones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.