Per a atres usos d'este terme vore Limfocit T CD4+.

CD4 (cúmul de diferenciació 4 o cluster of quadruple differentiation, en anglés) és una molècula que s'expressa en la superfície d'algunes cèlules T i en les cèlules dendríticas. És una glucoproteína monomérica de 59 kDa de pes que conté quatre dominis (D1, D2, D3, D4) de tipo immunoglobulines.[1]

Representació esquemàtica del co-receptor CD4.
Correceptor CD4 unint-se a la regió no polimòrfica de el MHC (Complex Major de Histocompatibilidad).

Funció inmunitario

editar

Participa en l'adheriment de les cèlules T a les cèlules diana anomenada sinapsis inmunitario. Està implicada també en la maduració tímica i en la transmissió de senyals intracelulars durant l'activació del HLA II. Conferix a la cèlula el paper de colaborador. També es coneix com T4.

En resposta a antígenos solubles o cèlules autólogas no T, provoca la proliferació de cèlules T, lo que dona la senyal adequada per a la proliferació i diferenciació de les cèlules B en cèlules secretoras d'immunoglobulines.


Referències

editar
  1. «CD4: Associacions moleculars i paper en la resposta a antígeno».Inmunología. Revista oficial de la Societat Espanyola d'Inmunología (SEI)..Consultat el 29 de juny de 2019.