Byblis

Byblis és l'únic gènero de la família de plantes carnívores Byblidaceae. La primera espècie del gènero va ser descoberta pel botànic anglés Richard Anthony Salisbury en 1808. Fins ara es coneixen sis espècies.

Byblis

Les espècies de Byblis són similars a Drosera i Drosophyllum pero es distinguixen per les seues flors simètriques en cinc estams curvats junt a un costat del pistil. De fet estos gèneros no estan relacionats; les classificacions modernes inclouen a Byblis en les Lamiales, mentres que Drosera i Drosophyllum estan dins de les Caryophyllales.

Descripció

Totes les espècies tenen un creiximent vertical, soportades per un sistema de raïls fibrosas dèbils. El gènero es pot dividir en dos grups o "complexos": Els grups de B. liniflora i els de B. gigantea.

Fulls

Les fulles de totes les espècies són redones en cort travessera i molt allargades, aprimant-se al final. La superfície dels fulls està densament coberta de pèls en glàndules que secretan una substància mucilaginosa en la seua punta, esta servix per a atrapar chicotets insectes, que es queden atrapats en tocar les secrecions pegajosas, a menos que siguen suficientment fortes per a escapar, l'insecte presa mor d'agotament o d'asfíxia ya que el mucílac envol i obstruïx els seus espiràculs. A diferència de Drosera, Byblis no pot moure ni els seus tentàculs ni els seus fulls per a ajudar a la captura o digestió, com a resultat, estes plantes estan agrupades dins de les "trampes pegajosas passives" junt en Drosophyllum, Roridula, Stylidium i Triphyophyllum peltatum.

Les fulles també estan equipades en glàndules sésiles, que són de cinc a dèu voltes més numeroses que les glàndules mucilaginosas.

Flor de B. filifolia

Flores

Les flors d'este gènero naixen per separat al final de inflorescència en forma de full que es desprenen dels eixos d'esta. Tenen cinc pétals, generalment de color púrpura a violeta pàlit, encara que B. gigantea i B. filifolia a voltes poden produir flors blanques. A excepció de B. liniflora, que és autofértil, totes les espècies requerixen del polen d'atres individus per a la seua fertilisació. La lliberació de polen de B. gigantea i B. lamellata solament es desencadena per la freqüència de resonància del contacte d'un polinisador en la superfície de la planta, ajudant a assegurar la polinisació creuada en atres individus.

Erro al crear miniatura:

Càpsula de llavors de B. liniflora

Fruts i llavors

Les flors fertilisades maduren i formen una càpsula de llavors en forma d'ou. A mida que la càpsula se seca, es quebra i s'obri, deixant caure la llavor en el sol. Les llavors de color negre, generalment redones i duen marques en la superfície en forma de rets, encara que les de B. lamellata estan fortament estriadas. La germinació de moltes espècies està causada pels incendis de malezas despuix del periodo sec, els components del fum són els responsables de desencadenar la germinació.

Distribució i hàbitat

Totes les espècies de Byblis són natives d'Austràlia. B. lamellata i B. gigantea són endèmiques de la regió del suroest de Perth, Austràlia, mentres que les espècies que componen el complex B. liniflora solament es troben en el nort d'Austràlia. L'excepció és B. liniflora, la distribució de la qual s'estén cap al sur d'Indonèsia i Papúa Nueva Guinea.

De la mateixa manera que moltes plantes carnívores, Byblis creix en les ciènages i pantans. Per lo general, preferix estacionalment sols arenencs i humits en la llum directa o parcial del sol en temperatures entre 50 a 40 °C.