Borum Eshøj

Borum Eshøj (Parròquia de Borum, Framlev Herred) és un túmulo funerari en l'est de Jutlandia, en Eshøj, Dinamarca en una zona rebujada a 100 m d'altura, a l'oest d'Aarhus. A inicis de el XXI, es va recrear el paisage antic en tres túmulos funeraris reconstruïts en Eshøj. En 2001, es va trobar una gran casa de dos sales parcialment coberta per un túmulo funerari. És la més antiga de la transició entre l'Edat de Pedra i l'Edat del Bronze de l'est de Jutlandia. De 1993 a 1995, es va alçar una còpia d'esta casa de l'Edat del Bronze. La casa va ser construïda per jóvens d'un camp de treball internacional i un grup de jóvens desocupats de llarga duració. La casa és mantinguda per voluntaris locals. En 2000, un atre camp de treball va construir un bany i un centre d'informació a l'estil de l'Edat del Bronze.

Borum Eshøj.

Ya en 1850, es va trobar un ataüt de pedra en una espasa de bronze. El montícul és un dels túmulos funeraris europeus més grans de l'Edat del Bronze Antic (ca. 1500-1300 a. C.). En 1875 encara mantenia un diàmetro de 37,66 m i una altura de 7,21 m, pero les excavacions per a la construcció de carreteres i les excavacions arqueològiques varen alterar el montícul, de modo que segons un estudi en 1948 tenia solament 19 m de diàmetro i 6 m d'altura.

En la década de 1870, es varen realisar troballes molt notables despuix del primer descobriment en 1871 d'un ataüt en restants femenins i aplegar açò a coneiximent del Museu Nacional que va organisar una excavació professional; l'interior contenia tres ataüts de roure datats en aprox. 1350 a. C., en els cossos d'una dòna i dos hòmens en alguns dels trages antics millor conservats de Dinamarca. També incloïen abundant aixovar funerari. En relació en l'excavació, es varen eliminar grans cantitats de terra i, per lo tant, Eshøj és hui una ombra d'un dels túmulos funeraris antics més grans de Dinamarca. Les troballes es troben en el Museu Nacional de Copenhague. En 2006-2007, es varen prestar per a la seua exhibició en el Museu Moesgård prop d'Aarhus, i en relació en l'obertura del nou museu en 2014, es varen prestar novament al Museu Moesgård.

Les tombes

Durant l'excavació de Borum Eshøj en 1875, es va traçar un pla del montícul. El pla mostra la tomba d'un vell en el centre. A la dreta està la tomba del jove, i a l'extrem dret està la tomba de la dòna major. El pla mostra alguns engastes quadrats de pedra, com a tanques o chicotets edificis anexos a on es podia honrar al difunt. Ademés, hi ha vàries lloses. El montícul estava rodejat per una tanca de pedres cuidadosadament dispostes.

Va haver varis sepelis en el montícul gran, pero les tres tombes en ataüt de roure són provablement les originals del montícul. Per dendrocronología, el roure es pot datar al voltant de 1351 a. C. Els morts es varen identificar com una dòna de 50 a 60 anys, un home de la mateixa edat i un jove de 20 a 22 anys. Potser una chicoteta família. Les tombes de Borum Eshøj són un de les troballes més numeroses d'este tipo en Dinamarca.

El cos del vell, el primer ocupant del túmulo, estava excepcionalment ben conservat. Els músculs encara es mantenien units al esquelet. Media 1,70 m d'altura i tenia cabell ros, les ungles ben cuidades i estava recent afaitat. El home yacer sobre una pell de vaca i estava cobert en una manta de llana. Duya un gorro, una capa, un faldellín, dos faldones i un cinturó. Tots els textils estan fets de llana. L'únic objecte en la tomba ademés dels trages era, curiosament, una agulla de fusta subjecta al coll de la capa. Troballes de borumballes de fusta mostren que l'ataüt en el que va ser colocat el vell va ser tallat d'un tronc de roure en el propi lloc. L'ataüt data de 1351 a. C.

La vella enterrada despuix era en 1,57 m chicoteta i de complexió forta. Els rastres en els seus ossos revelen que a pesar de la seua alta posició, va tindre un dur treball físic. Se li va desprendre el cabell, llarc i ros en una trena, quan els grangers locals varen saquejar el seu ataüt. El seu trage està ben conservat i consistix en un corfoll llarc, brusa de mànega curta fins al colze, redecilla, cofia i dos cinturons, tot de llana. La seua riquea es reflectix en les numeroses joyes de bronze que portava, que inclouen una placa de cinturó, dos braçalets, un collar, polseres, anells en forma d'espiral i un fermall. La tomba també contenia una vaixell de fanc, una caixa de fusta, una daga de bronze i un pentine de banya.

El cos del jove estava també ben conservat. Els músculs i atres teixits blans encara conectaven en els ossos. Tenia una altura d'1,66 m i també es conserva el seu cabell; ros i tallat al estil paje. Du una capa i faldellín de llana teixida i un cinturó de cuiro. És possible que el home també lluïra un parell de sabates de cuiro. El seu aixovar funerari inclou una daga de bronze en una baïna de fusta, un pentine de banya, una caixa redona de corfa, una agulla d'os i un botó de fusta doble. Els anells del seu ataüt de roure daten de 1345 a. C.

Els tres ataüts de roure no varen ser els únics sepelis en Borum Eshøj. En la part superior del montícul es va excavar una tomba durant l'Edat del Bronze Final, entre 1000 i 800 a. C., a on es va colocar un cadàver incinerat. Durant l'excavació, en els restants d'una chicoteta caixa de fusta com a urna cineraria, es varen trobar trossos d'ossos cremats junt en una espasa en miniatura, una navaixa, pinces i una hebilla de punta llarga. Tots els objectes varen ser chapados en estany dorat. Este aixovar mostra que posteriorment un atre home adult i cremado va ser enterrat en el cim del montícul.

Les llegendes sobre Borum Eshøj

Antany es dia que el gran montícul, que encara tenia casi 10 m d'altura a mitan de el XIX, contenia els restants terrenals del famós príncip Buris, qui coqueteó en la germana del rei Valdemar el Gran, Liden Kirsten, i com castic li varen traure els ulls. Una atra llegenda contava que el gran montícul estava habitat per un trol cruel. No obstant, un atre trol, el trol Jelshøj, va convéncer a un jaganta de Jutlandia oriental cridat Sven Fælding per a que matara al trol de Borum Eshøj. Abans d'això, el trol Jelshøj li havia donat a Sven Fælding un banya per a beure en una poció màgica que li otorgava poders increibles. La banya per a beure es pot trobar hui en el museu Kulturen en Lund; és en realitat una banya per a beure de finals de l'Edat Mija en accessoris i una inscripció que menciona a Sven Fælding. Anteriorment va estar en museus de Malmö i Helsingborg .

• 
  Aquarela de Magnus Petersen. Borum Eshøj, l'ataüt durant l'excavació en mig del montícul, el 17 de setembre de 1875.
• 
  El home jove de Borum Eshøj, expost en el Museu Nacional de Copenhague tal com va ser trobat, en el seu ataüt en aixovar funerari.
• 
  Vaig dur de la dòna del túmulo funerari de Borum Eshøj.
• 
  Copia d'una casa de l'Edat del Bronze en Borum Eshøj.

Borum Eshøj.